mica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:35, 26 març 2018

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.kə/, occidental /ˈmi.ka/
Rimes: -ika
Etimologia: Del llatí vulgar *mīcca, segle XIII, conservant la consonant sorda del llatí clàssic mīca ‎(«partícula»), que originà el castellà i portuguès miga amb consonat sonora.

mica f. ‎(plural miques)

Petita porció.
Mineral d’un grup de la classe dels fil·losilicats, brillant amb aspecte de làmines.

mica

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 == {{-ca-}} ==
 {{ca-pron}}
-{{-etim-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*mīcca}}, segle XIII, conservant la consonant sorda del llatí clàssic {{terme|la|ca|mīca|trad=partícula}}, que originà el castellà i portuguès {{terme|es|miga}} amb consonat sonora.
+{{-etim-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*mīcca}}, {{etim-s|ca|XIII}}, conservant la consonant sorda del llatí clàssic {{terme|la|ca|mīca|trad=partícula}}, que originà el castellà i portuguès {{terme|es|miga}} amb consonat sonora.
 === Nom ===