albergue

Català

Verb

albergue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de albergar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb albergar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb albergar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb albergar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ber·gue (3)
• Anagrames: baleguer, blegareu, blegàreu

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \alˈβeɾ.ɣe\
• Rimes: -eɾɡe
• Etimologia: Del català alberg.

Nom

albergue m. ‎(plural albergues)

1. alberg

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ber·gue (3)

Portuguès

• Etimologia: Del català alberg.

Nom

albergue m. ‎(plural albergues)

1. alberg