ankonaunin

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anɡonawnin/, /ankonawnin/
• Etimologia: Compost pels formants an ‎(), kon ‎() i aun ‎() més el sufix femení -in ‎().

Nom propi

ankonaunin • ‎()

1. Antropònim femení

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.