flauta
Aparença
Potser volíeu: flaüta
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /ˈfɫaw.ta/
- Rimes: -awta
- Etimologia: De l'occità antic flauta, de flautar («tocar la flauta»), del llatí flatare freqüentatiu de flare («bufar») per encreuament amb flaujar («tocar el flabiol»), segle XIV. Segons Meyer-Lübke, de l'occità antic flaüt («flabiol») d’origen onomatopeic.
Nom
[modifica]flauta f. (plural flautes)
- Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.
Variants
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Traduccions
- Alemany: Flöte (de) f.
- Anglès: flute (en) n.
- Àrab: نَاي (ar)
- Armeni: ֆլեյտա (hy) (fleità)
- Basc: txirula (eu)
- Belarús: фле́йта (be) f. (fleita)
- Birmà: ပလွေ (my)
- Búlgar: фле́йта (bg) f. (fleita)
- Castellà: flauta (es) f.
- Coreà: 플루트 (ko) (peulluteu)
- Danès: fløjte (da) c.
- Eslovac: flauta (sk) f.
- Eslovè: flavta (sl) f.
- Esperanto: fluto (eo)
- Finès: huilu (fi)
- Francès: flûte (fr)
- Friülà: flaut (fur) m.
- Gallec: frauta (gl) f.
- Gal·lès: ffliwt (cy) f.
- Georgià: ფლეიტა (ka) (pleita)
- Grec: φλάουτο (el) n. (flauto)
- Grec antic: αὐλός (grc) m. (aulós)
- Hindi: बाँसुरी (hi) f.
- Ídix: פֿלייט (yi) f.
- Irlandès: fliúit (ga) f.
- Italià: flauto (it) m.
- Japonès: フルート (ja) (furūto), 笛 (ja)
- Kirguís: флейта (ky) (fleita)
- Kurd: bilûr (ku)
- Letó: fleite (lv) f.
- Lituà: fleita (lt) f.
- Llatí: tibia (la) f.
- Macedoni: флејта (mk) f.
- Malai: serunai (ms)
- Maltès: flawt (mt) f.
- Mongol: лимбэ (mn)
- Neerlandès: fluit (nl)
- Noruec: fløyte (no) f.
- Occità: flaüta (oc) f., flèita (oc) f.
- Persa: فلوت (fa)
- Polonès: flet (pl) m.
- Portuguès: flauta (pt) f.
- Retoromànic: flauta (rm) f.
- Romanès: flaut (ro) n.
- Rus: фле́йта (ru) f. (fleita)
- Serbocroat: флаута (sh), flauta (sh)
- Suahili: filimbi (sw)
- Suec: flöjt (sv)
- Tadjik: най (tg)
- Tai: ฟลุต (th)
- Turc: zurna (tr)
- Txec: flétna (cs) f.
- Való: flûte (wa)
- Xinès: 長笛 (zh) (长笛, chángdí)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: flau·ta (2)
- Anagrama: faltau
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- flauta. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈflau.ta/
- Americà: alt /ˈflau.t(a)/, baix /ˈflau.ta/
Nom
[modifica]flauta f. (plural flautas)
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: flau·ta (2)
- Anagrama: fatula
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre flauta
Occità antic
[modifica]- Etimologia: De flautar («tocar la flauta»).
Nom
[modifica]flauta f.
Categories:
- Derivats de l'occità antic al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Instruments musicals en català
- Derivats de l'occità antic al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Instruments musicals en castellà
- Substantius en occità antic