té

Potser volíeu: te, TE, Te, tè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte/
• Rimes: -e
• Homòfon: te

Verb

té

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Notes

L'imperatiu té s'usa sense pronoms febles. Normalment, indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius tingues, ten o tin.

Miscel·lània

• Anagrama: et ^(alfagrama)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte/
• Rimes: -e
• Homòfon: te
• Etimologia: Del xinès 茶 ‎(chá), pronunciat tê a la varietat min nan.

Nom

té m. ‎(plural tés)

1. te

Derivats

• tetera
• tetería

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre té
• té. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].

Francès

• Pronúncia: /te/

Nom

té m. ‎(plural tés)

1. te (lletra T/t)
2. (golf) tee

Sinònims

• tee

Vegeu també

• té. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].