Al Partit Carlista
Ofendria als meus amics de sempre, als meus companys, als meus germans, i m’ofendria a mi mateix, si protestés de la rectitud de les meves intencions i de la noblesa dels meus sentiments.
DÉU, PÀTRIA i REI, diu la nostra bandera: DÉU primer, després la PÀTRIA, després el REI. Oblidar a Déu i destruir la Pàtria per un Rei, és estripar la nostra bandera. No faré jo tal: com a catòlic, com a espanyol, no puc fer-ho. I perquè la Religió i la Pàtria reclamen imperiosament la pau, i perquè la Providència en els seus alts designis així ho vol; sobre el deure d’una conseqüència estèril, hi ha el deure d'una abnegació fecunda.
Jo compleixo aquest deure amb profunda convicció; i a l'acceptar un fet, al reconèixer com Rei a Alfons XII, poso en les seves mans perquè la guardi i l’honori la bandera que sempre he defensat, on estan inscrits els sants principis de la nostra causa.
No formularé aquí un capítol de culpes; no respondré als insults, a les calúmnies i a les indignitats de què he estat objecte, amb censures acerbes i ni tan sols amb acusacions raonades: veig en tot el que passa una gran dissort, i el meu cor és massa noble per a no respectar la desgràcia del meu partit.
Les mateixes causes que el 1839 i el 1848 van destruir els nostres esforços, han retornat el 1875. Hem de sostenir sempre aquesta lluita sorda, aquest germen de discòrdia, que condemna a un etern martiri a la nostra pàtria? Hem de predicar sobre cadàvers la caritat, hem d’aixecar l’ordre sobre la pertorbació, hem de practicar els nostres principis sobre les ruïnes d’un poble?
La nostra causa ha tingut sempre soldats heroics, màrtirs sublims, sacrificis admirables. Per què no hem triomfat?
Permeteu-me que guardi respectuós silenci; però creieu-me sota la meva paraula de cavaller i de soldat, jo conec els motius; i perquè els conec i estimo a la meva pàtria, dono aquest pas amb l'intent de salvar els principis que sempre he defensat, que seguiré defensant i que espero m’ajudeu a defensar, en un terreny noble, generós, fecund; on jo estaré al vostre costat, i on moriré, si Déu escolta els meus precs, havent assolit per a vosaltres l’admiració dels vostres mateixos enemics.
És necessari per a saber el que valeu, haver viscut entre vosaltres, conèixer les vostres necessitats, les vostres aspiracions; en una paraula, saber que allò que defenseu són els principis fonamentals de tota societat honrada. Doncs bé, jo vull consagrar la resta de la meva vida a influir amb la energia pròpia del meu caràcter, perquè el sobirà a qui desitjo confiar la nostra causa, faci justícia a les vostres aspiracions; perquè els governs facin menys política i més administració, pensin menys en la ciutat i més en el camp; perquè atenguin els vostres sentiments, la vostra educació, el vostre benestar; i vosaltres podeu ajudar-me en aquesta empresa, amb la qual vull acabar la meva vida, enrobustint el principi d’autoritat i estimulant-lo amb la vostra força i el vostre exemple a fer justícia a tots.
Si jo cregués que pel camí que seguiu, podíeu obtenir el triomf, la meva sang regaria aquest camí. Per a vosaltres vaig néixer, amb vosaltres he viscut; quina major glòria que morir per vosaltres!
Sempre he estat amatent a acudir al vostre costat i a donar-vos quant sóc: no han volgut ni els meus consells ni la meva persona. Lluny de vosaltres, en el meu retir, us he seguit pas a pas, us he vist sacrificar, i l’ànima se n’anava darrere vostre. Acatant la voluntat de Déu, lamentava la ceguesa que malmetia els vostres esforços.
Jo hagués desitjat que la Providència ens hagués afavorit. Per la meva banda he complert el meu deure en tot temps, anunciant els perills, donant els consells que la meva edat i la meva història m’obligaven a donar.
La sang generosa dels soldats, es malgasta en gloriosos però estèrils combats; el país ha vist el seu valor i perícia, però espera en va conèixer la política dels seus homes de govern. Tenim a l'Europa liberal davant, i res s’ha fet per associar a la nostra causa els elements afins que en ella comptem; som catòlics, i no obstant això, no hem assolit que el Cap de l’Església ens beneeixi si més no. En aquesta situació, la guerra podrà perllongar-se molts anys, però al cap i a la fi, àdhuc donat el triomf, col•locaríem la nostra bandera sobre un munt de ruïnes.
És dolorosa aquesta veritat; però és una veritat.
En Alfons, que per circumstàncies Providencials, i sense ser responsable per la seva edat, d’errors funests, ha estat col•locat en el tron, ha sentit un desig que l’engrandeix: la Pau! Els seus partidaris l’han secundat. Un i altres, admirant les vostres virtuts, reconeixent la vostra voluntat, han cregut que calia acabar la lluita amb una gran abnegació i un gran esperit de justícia. M’han fet saber aquests nobles propòsits; i jo que podia haver abandonat als que en l’abandó m’han tingut, he volgut, amb un gran sacrifici, donar a tots exemple.
Crec que després d’escoltar-me, hi haurà en el partit carlista la discreció i el respecte deguts per a jutjar la meva conducta; perquè si fins avui he sabut sofrir atacs i calúmnies, exercitant la meva abnegació, deures més imperiosos que els de la prudència, m’obligarien a fer manifestacions, que és millor per al bé de la història que es perdin en un oblit generós.
Parlo a la vostra raó i al vostre sentiment, us esposo lleialment la meva resolució. Si la imiteu, fareu una gran cosa obeint a la veu del patriotisme, que demana sobretot la pau. Si no, quedarà trencada la nostra bandera: vosaltres us quedareu amb el REI, jo me n’enduré amb mi DÉU i PÀTRIA!
Paris 11 de març de 1875
RAMON CABRERA