Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LVII
CAPITOL LVII.
Com altres missatgers, axi de Macina com de Palerm, vengren a Alcoyll al senyor rey en Pere ab molt major dol e plor quels primers; e com tota la gent a una veu crida merce al senyor rey en Pere, que volgues acorrer los Sicilians.
E no ana a quatre jorns, que altres dues barques armades vengren de Sicilia, ab semblant missatgeria que aquelles primeres eren vengudes, e ab molt pus piadosa manera: en tant com la una barca ab dos cauallers e dos ciutadans eren de Macina qui era assatiada per lo rey Carles, axi com ya hauets entes, e estauen a condicio de ser tots morts e presos. E laltra barca era de Palerm, e vench ab dos cauallers e dos ciutadans qui venien axi mateix ab tot poder de tota Sicilia; e axi mateix vengren vestits de negre, e ab les veles negres, e ab senyeres negres; e a un plant quels primers naguessen feyt, ne faeren aquests quatre tants. Si que tot hom nach tan gran pietat, que tot hom a colp crida: senyor, en Sicilia! senyor, en Sicilia! per amor de Deus no dexets perir aquest poble mesqui qui deu esser de vostres infants.
E com los richs homens oyren la volentat de tots aquells de la host, anarensen al senyor rey tots plegats e digueren li: senyor, ques aço de vos? per amor de Deus hajats pietat daquest mesqui de poble qui axius clama merce; que no ha tant cruel cor de senyor el mon, vullas chrestia o sarrahi, que non degues hauer pietat: donchs com tant charament vos en prenguen, vos mes lan deuets hauer per moltes rahons, les quals aquests bons homens vos han dites dauant, qui son totes veritat. E aytant mes, que hauets vista la cruel resposta quel papa vos ha feyta: per que creats, que tot aço ve propiament de Deus; que si a Deus plagues, quel vostre cor se complis destar en aquest lloch, be li hagra plagut quel papa vos hagues atorgada ajuda; mas no li plau que laus haja atorgada, perço com hauets acorrer e ajudar aquest mesqui poble. E encara, senyor, que ço podets conexer que a Deus plau: que be sabets, que veu de poble veu es de Deus, e vaets aquest vostre poble daquesta host, que tuyt criden: en Sicilia! Donchs, senyor, que esperats? que nos tuyt vos proferim per nos e per tota la host, queus seguirem, e pendrem mort, e la darem a honor de nostre senyor ver Deus e a honor vostra, e a restaurament del poble de Sicilia; e som tuyt aparellats que menys de sou vos hi seguirem.