7 d'abril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Més efemèrides |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
;Resta del món; |
;Resta del món; |
||
* [[451]] - [[Gàl·lia]]: [[Àtila]], rei dels [[huns]], saqueja [[Metz]] i n'ataca altres ciutats. |
|||
| ⚫ | * [[1823]] |
||
* [[589]] - [[Toledo]]: se celebra el [[III Concili de Toledo]]. El rei [[Visigots|visigot]] [[Recared I]] s'hi converteix al [[cristianisme]] per obtenir el favor de l'[[Església Catòlica Romana|Església]]. |
|||
| ⚫ | * [[1823]]: A petició del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], [[França]] va iniciar l'intervenció militar a [[Espanya]] per donar-li suport davant els liberals i restablir l'absolutisme, en virtut dels acords de la [[Santa Aliança]]. L'exèrcit francès, denominat amb el nom dels '''''Cent Mil Fills de Sant Lluís''''', va ser encapçalat pel [[Lluís Antoni de França|duc d'Angulema]], fill del futur [[Carles X de França]]. L'objectiu fonamental de la intervenció francesa era expulsar del govern els liberals, que l'ocupaven [[Trienni liberal|des de tres anys abans]].<ref>{{Ref-llibre|edició=19a. ed. corregida y ampliada|títol=Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días|url=https://www.worldcat.org/oclc/166345640|editorial=Akal|data=1996|lloc=Madrid|isbn=84-460-2459-4|cognom=Kinder, Hermann, 1920-1968.}}</ref> |
||
* [[1941]] - [[Belfast]], [[Irlanda del Nord]]: durant la [[Segona Guerra Mundial]], la [[Luftwaffe]] bombardeja la ciutat ocasionant 8 morts. |
* [[1941]] - [[Belfast]], [[Irlanda del Nord]]: durant la [[Segona Guerra Mundial]], la [[Luftwaffe]] bombardeja la ciutat ocasionant 8 morts. |
||
* [[1948]] - [[Ginebra]] ([[Suïssa]]): constitució i primera reunió de L''''[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS)''' (WHO en el seu acrònim en [[anglès]]). Es una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ([[Nacions Unides]]) amb seu a [[Ginebra]] ([[Suïssa]]) que actua com a autoritat coordinadora en temes de [[salut pública]] internacional.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|edició=1. ed. española|títol=Diccionario de historia universal del siglo XX|url=https://www.worldcat.org/oclc/42056748|editorial=Editorial Complutense|data=1998|lloc=Madrid|isbn=84-89784-57-4|cognom=Palmowski, Jan.}}</ref> |
* [[1948]] - [[Ginebra]] ([[Suïssa]]): constitució i primera reunió de L''''[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS)''' (WHO en el seu acrònim en [[anglès]]). Es una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ([[Nacions Unides]]) amb seu a [[Ginebra]] ([[Suïssa]]) que actua com a autoritat coordinadora en temes de [[salut pública]] internacional.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|edició=1. ed. española|títol=Diccionario de historia universal del siglo XX|url=https://www.worldcat.org/oclc/42056748|editorial=Editorial Complutense|data=1998|lloc=Madrid|isbn=84-89784-57-4|cognom=Palmowski, Jan.}}</ref> |
||
Revisió del 17:32, 6 abr 2022
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 268 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1261 - València: Jaume I jura els Furs davant les primeres corts forals valencianes.
- 1904 - Barcelona: S'inaugura l'Observatori Fabra, obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, a la serra de Collserola.
- 1986 - Barcelona: la Crida pinta de color rosa un vaixell de la Marina dels Estats Units d'Amèrica.
- 1992 - Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom.[1]
- Resta del món;
- 451 - Gàl·lia: Àtila, rei dels huns, saqueja Metz i n'ataca altres ciutats.
- 589 - Toledo: se celebra el III Concili de Toledo. El rei visigot Recared I s'hi converteix al cristianisme per obtenir el favor de l'Església.
- 1823: A petició del rei Ferran VII, França va iniciar l'intervenció militar a Espanya per donar-li suport davant els liberals i restablir l'absolutisme, en virtut dels acords de la Santa Aliança. L'exèrcit francès, denominat amb el nom dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, va ser encapçalat pel duc d'Angulema, fill del futur Carles X de França. L'objectiu fonamental de la intervenció francesa era expulsar del govern els liberals, que l'ocupaven des de tres anys abans.[2]
- 1941 - Belfast, Irlanda del Nord: durant la Segona Guerra Mundial, la Luftwaffe bombardeja la ciutat ocasionant 8 morts.
- 1948 - Ginebra (Suïssa): constitució i primera reunió de L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès). Es una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional.[3]
- 1989 - Japó: s'emet per televisió el primer capítol de l'anime Granzort.
Naixements
- Països Catalans
- 1857, Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora (m. 1913)[4]
- 1886, La Granadella, les Garrigues: Emili Pujol i Villarrubí, músic català (m. 1980).[5]
- 1890, Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
- 1895, Vilanova i la Geltrú: Eduard Toldrà i Soler, violinista, compositor i director d'orquestra (m. 1962).[6]
- 1911, Barcelonaː Anna Maria Tugas i Masachs, atleta dels anys 30, campiona de Catalunya i d'Espanya (m. 2015).[7]
- 1920, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011).[8]
- 1950, València: Carmen Calvo Sáenz de Tejada, artista conceptual, destacada per la seva aportació a l'art contemporani.[9]
- 1953, Castelló de la Plana: Rosa María Morte Julián, mestra i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1955, Barcelona: Tortell Poltrona, pallasso català.
- 1966, Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya: Maria Betriu Català, atleta especialitzada en curses de fons i mig fons.
- 1977, Palafrugell: Laura Guillen Romero, «La Bicha», balladora de flamenc i percussionista de caixó.
- 1983, Valls: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.
- 1990, Palma: Vicky Luengo, actriu mallorquina.
- Resta del món
- 1652: Florència (Itàlia): Lorenzo Corsini, Climent XII, Papa de Roma (m. 1740).[10]
- 1770, Cockermouth, Cúmbria, Anglaterra: William Wordsworth, poeta romàntic anglès (m. 1850).[11]
- 1772, Besançon (França): Charles Fourier, filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme (m. 1837).[12]
- 1782, Malmedy: Marie-Anne Libert, botànica i micòloga belga i una de les primeres dones fitopatòlogues (m. 1865).
- 1803, París: Flora Tristán, escriptora i activista social francesa d'origen peruà, una de les fundadores del feminisme modern (m. 1844).[12]
- 1838, Hamburg: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
- 1889, Vicuña, Coquimbo, Xile: Gabriela Mistral, poetessa xilena.Premi Nobel de Literatura de l'any 1945 (m. 1957).[13]
- 1890, Buenos Aires, Argentina: Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina.[14]
- 1907, Arràsː Violette Leduc, escriptora francesa (m. 1972).[15]
- 1915, Baltimore: Billie Holiday, cantant, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (m. 1959).[16]
- 1926, Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso.
- 1930,
- l'Havana, Cuba: Vilma Espín Guillois, química i política cubana, històrica membre de la Revolució (m. 2007).[17]
- Milà: Gabriela Morreale, química italoespanyola, una de les fundadores de l'endocrinologia moderna a Espanya (m. 2017).[18]
- 1938, San Francisco, Califòrnia, EUA: Jerry Brown, governador de Califòrnia.
- 1939, Detroit, Michigan (EUA): Francis Ford Coppola, director de cinema.[19]
- 1942, Londres, Anglaterra: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema.
- 1944, Nagoya, Aichi, Japó: Makoto Kobayashi, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.[20]
- 1951,
- Bronx, Nova York: Janis Ian, cantautora nord-americana que destaca als anys 60 i 70.
- Bad Rothenfelde, Baixa Saxòniaː Cora Stephan, escriptora alemanya de novel·la policíaca.[21]
- 1954:
- Hong Kong: Jackie Chan, actor xinès.
- Gíger: Louisa Hanoune, política algeriana; primera dona a concórrer a les eleccions presidencials algerianes.
- 1955, Filadèlfia: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc.
- 1964, Wellington, Nova Zelanda: Russell Crowe, actor, director i productor de cinema neozelandès.
- 1965, Madrid: Ángeles González-Sinde, guionista i directora de cinema espanyola; ha estat Presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i Ministra de Cultura.[22]
- 1971, París, França: Guillaume Depardieu, actor francès.
- 1980 - Santos, Sao Paulo, Brasil: Bruno Covas, advocat i polític brasiler. (m. 2021)
- 1983: Franck Ribéry, futbolista francès.
- 1987, Montevideo, l'Uruguai: Martín Cáceres, futbolista nascut a l'Uruguai.
- 1991, Ceuta, Espanyaː Lorena Miranda, jugadora espanyola de waterpolo, medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.[23]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1899 - Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (n.1818).[24]
- 1944 - Barcelona: Concordi Gelabert i Alart, compositor, professor de música i crític musical català (n. 1882).[25]
- 1975 - Barcelona: Joan Gual i Torras, baríton (n. 1918).[26]
- 2005 - Castelló de la Plana: Josep Sánchez Adell, historiador i cronista valencià (n. 1923).
- 2014 - Barcelona: Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català (n. 1927).[27]
- 2017 - Madrid: Alicia Agut, actriu catalana (n. 1929).[28]
- 2021 - Valènciaː Antonio Calpe, futbolista de la dècada del 1960. Jugà al Reial Madrid sis temporades (n. 1940).[29]
- Resta del món
- 1614 - Toledo, Regne de Castella: El Greco, artista manierista (n. 1541).[30]
- 1719 - Rouen (França): sant Jean-Baptiste de la Salle, sacerdot i pedagog, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes (n. 1651).[31]
- 1816 - Brandenburg an der Havel, Marcgraviat de Brandenburg - Christian Konrad Sprengel, naturalista alemany conegut sobretot pels seus treballs sobre la sexualitat de les plantes (n. 1750).[32]
- 1877 - Sevilla: Cecilia Böhl de Faber y Larrea, Fernán Caballero, novel·lista d'origen suís establerta a Espanya (n. 1796).[33]
- 1879 - Manchester, Anglaterra: Andrea Crestadoro, bibliotecari, pioner de la indexació de matèries en els catàlegs de biblioteca (n. 1808).
- 1891 - Bridgeport, Connecticut, P. T. Barnum, empresari i artista circense estatunidenc (n. 1810).[34]
- 1908 - Viena: Ludwig Karl Schmarda, zoòleg i explorador austríac.
- 1938 - París: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865).[35]
- 1943 - Versalles, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista i polític francès, President de la República Francesa (n. 1859).[12]
- 1950 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Walter Huston, actor estatunidenc.
- 1961 -
- Firle, East Sussex, Anglaterra: Vanessa Bell, pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury (n. 1879).[36]
- Madrid, Espanya: Jesús Guridi Bidaola, compositor basc.
- 1980 - París, França: Ginette Maddie, actriu francesa.
- 1986 - Moscou (Rússia): Leonid Kantoróvitx, economista i matemàtic rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1912).[37]
- 1994 - Kigali (Ruanda): Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa (n. 1953).
- 2002 - Amsterdam, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa.
- 2009 - Múrcia: Mari Trini, cantant espanyola (n. 1947).[38]
- 2013 - Madrid, Espanya: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol.
- 2018 - Saragossa, Espanya: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
- 2019 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Seymour Cassel, actor i compositor estatunidenc (n. 1935).
Festes i commemoracions
- Dia mundial de la salut; el 7 d'abril de 1948 és fundada l'Organització Mundial de la Salut (OMS)[3]
- Onomàstica: sants Joan Baptista de La Salle, prevere, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes; Brynach, monjo; Hegèsip de Jerusalem, bisbe; Hermann Joseph de Steinfeld, premonstratenc; beata Ursulina de Bolonya.
Referències
- ↑ «"Flor de nit", un musical con el que Dagoll Dagom homenajea y reivindica el Paral·lel» (en castellà). La Vanguardia, 05-04-1992, p. 53.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ 3,0 3,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Dolors Aleu i riera». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Emili Pujol i Vilarrubí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Eduard Toldrà i Soler». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Anna Maria Tugas Masachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Jordi Barre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Calvo, artista conceptual». Heroínas. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Clemènte XII papa» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Parrish, Stephen Maxfield. «William Wordsworth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Gabriela Mistral. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Hace 30 años fallecía Victoria Ocampo». La Nación, 27-01-2009.
- ↑ Hughes, Alex. Violette Leduc: Mothers, Lovers, and Language (en anglès). MHRA, 1994. ISBN 978-0-901286-41-3.
- ↑ «Billie Holiday. American jazz singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Muere la esposa de Raúl Castro» (en castellà). Cadena Ser, 19-06-2007. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Homenaje a la investigadora Gabriella Morreale de Castro» (en castellà). Canal UGR. Universitat de Granada, 13-02-2020.
- ↑ «Francis Ford Coppola». Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Makoto Kobayashi. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Cora Stephan» (en alemany). Munzinger. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Ángeles González-Sinde. Biografía». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Lorena Miranda Dorado - Water Polo - Olympic Athlete | London 2012». Olympic Games 27 July - 12 August. Official London 2012 website, 11-04-2013. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Joaquim Rubió i Ors». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Concordi Gelabert i Alart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Joan Gual i Torras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Subirachs i Sitjar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys». NacióDigital. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Llevant U.D. «Por la eterna memoria de Antonio Calpe, leyenda en mayúsculas del Levante UD», 07-04-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Jean-Baptiste de La Salle» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Christian Konrad Sprengel | German botanist» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Biografía autora». A: La hija del Sol (Anotada) (en castellà). eBookClasic, 2016-01-25.
- ↑ «P.T. Barnum | Biography, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La pintora trapecista, Suzanne Valadon (1867-1938)». Mujeres en la historia, 02-12-2011. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Godayol, Pilar. Dones de Bloomsbury. Universitat Jaume I, 2006, p. 47-74. ISBN 978-84-8021-556-5.
- ↑ «Leonid Vitaliyevich Kantorovich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Fallece la cantante Mari Trini» (en castellà). Cadena SER, 07-04-2009. [Consulta: 19 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 d'abril.