Mutualisme (biologia): diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Bot elimina paràmetre innecessari des del 2020. |
||
| (30 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Calcinus_laevimanus_hermit_crab_with_Calliactis_sea_anemone._2_frames_in_one.jpg|miniatura|Uns [[Bernat ermità|bernats ermitans]], (''Calcinus laevimanus''), amb unes [[Anemone marina|anemones marines]].]] |
|||
[[Fitxer:Common clownfish curves dnsmpl.jpg|miniatura|La relació entre el [[peix pallasso]] i l'[[Heteractis magnifica|anemone magnífica]] és un exemple de mutualisme. El peix foragita els [[Quetodòntid|peixos papallona]], que s'alimenten d'anemones, i els tentacles de l'anemone protegeixen el peix pallasso dels depredadors.]] |
|||
El '''mutualisme''' és una relació a llarg termini entre individus de diferents [[espècies]] en la qual els dos individus es beneficien.<ref name="ParacerAhmadjian 2000 p6">{{Harvnb|Paracer|Ahmadjian|2000|p=6}}</ref><ref>{{Harvnb|Marc-André Selosse|2000}}</ref> Les relacions mutualistes poden ser obligatòries per a ambdues espècies, obligada per a una, però facultativa per a l'altra, o facultativa per a les dues.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Boucher, D. G.|títol=The ecology of mutualism|url=https://books.google.cat/books?id=dWuQS_3F2P0C&dq=The+ecology+of+mutualism&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|llengua=en|data=1984|editorial=Annual Review of Ecology and Systemattics|pàgines=315-347|cognom2=James, S.|cognom3=Kresler, K.}}</ref> Pot aparèixer fins i tot sense [[coevolució]] previa.<ref name=:0/><ref name=":15">Boucher, D. H. (editor) (1985) ''[https://books.google.cat/books?id=dWuQS_3F2P0C&dq=The+Biology+of+Mutualism:+Ecology+and+Evolution&hl=ca&source=gbs_navlinks_s The Biology of Mutualism: Ecology and Evolution].'' Londres. Croom Helm. 388 pàgines. {{ISBN|0-7099-3238-3}}</ref> |
|||
'''Mutualisme '''és una [[interacció biològica]] entre organismes d'espècies diferents en què cada individu obté una [[Aptitud (biologia)|aptitud]] (per exemple, una millor protecció). |
|||
Són exemples de mutualisme la relació que hi ha en els [[Liquen|líquens]], en què un [[fong]] ofereix protecció en forma de medi aquós a una [[alga]] o liquen a l'interior del seu cos, i a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la [[fotosíntesi]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Lichen Biology|url=https://books.google.cat/books?id=lPRtQgAACAAJ&dq=Lichen+Biology&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjclIrSzJ_pAhWDz4UKHUHRDtEQ6AEIMTAB|editorial=[[Cambridge University Press]]|data=24-06-2008|isbn=978-0-521-69216-8|llengua=en|cognom=Thomas H. Nash}}</ref> Altres relacions poden ser la que es produeix en els [[Nòdul radicular|nòduls]] de les arrels d'algunes [[fabàcies]] amb [[bacteris]] del gènere ''[[Rhizobium]]'' en què aquests són protegits dins del teixit radicular de la planta, mentre que aquesta es beneficia del [[nitrogen]] fixat pels bacteris.<ref name=:2>{{Ref-publicació|article=Historia de la investigación en la simbiosis leguminosa-bacteria: una perspectiva didáctica|doi=10.3989/arbor.2016.779n3009|publicació=Arbor|data=2016-06-30|issn=1988-303X|pàgines=319|volum=192|exemplar=779|url=http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2123|nom=Marta Helena|llengua=es|cognom=Ramírez-Bahena|nom2=Álvaro|cognom2=Peix|nom3=Encarna|cognom3=Velázquez|nom4=Eulogio J.|cognom4=Bedmar}}</ref> La relació mutualista pot arribar a consolidar-se d'una forma tan estreta com la dels líquens, en la qual, en alguns casos, és impossible trobar els dos membres de l'associació ([[fong]] i [[alga]] o [[liquen]]) de forma aïllada.<ref name=:2/> Quan és possible trobar els individus del liquen fora d'aquesta associació generalment presenten morfologies força diferents de les que tenen quan estan associats. |
|||
Les interaccions similars entre individus d'una mateixa espècie reben el nom de [[Cooperació (evolució)|''cooperació'']]. El mutualisme contrasta amb la [[Competència (biologia)|competència]] entre espècies, en què cada espècie veu les seves aptituds reduïdes, i [[Explotació (ecologia)|explotació]], o [[parasitisme]], en què una de les espècies es beneficia a costa de l'altra. Mutualisme i [[simbiosi]] són utilitzades a vegades com a sinònims, però en un sentit estricte això és incorrecte: simbiosi és una categoria àmplia que inclou relacions que poden ser mutualistes, parasitàries o [[Comensalisme|comensalistes]]. El mutualisme és només un tipus de simbiosi. |
|||
Un gran percentatge d'[[herbívors]] tenen una [[flora intestinal]] mutualista per ajudar-los a digerir la matèria vegetal, més difícil de digerir que les preses dels animals. Aquesta flora intestinal està formada per [[protozous]] que digereixen [[cel·lulosa]] o [[bacteris]] que viuen als [[intestins]] dels herbívors.<ref name=":15"/> Els [[Escull de corall|esculls de corall]] són el resultat de mutualismes entre organismes coral·lins i diversos tipus d'algues que viuen al seu interior.<ref>{{Harvnb|Toller|Rowan|Knowlton|2001}}</ref> La majoria de les plantes terrestres i dels ecosistemes terrestres es basen en els mutualismes entre les plantes, que [[Fixació del carboni|fixen]] el carboni de l'aire, i els fongs [[Micorriza|micorrizes]], que ajuden a extreure aigua i minerals del sòl.<ref>{{Harvnb|Harrison|2005}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Margulis|nom=L.|títol=The Symbiotic Planet|url=https://books.google.cat/books?id=6TAVAgAAQBAJ&dq=The+Symbiotic+Planet&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|llengua=en|data=1998|editorial=Londres|lloc=Phoenix}}</ref> |
|||
Quan aquesta relació es fa tan imprescindible que una espècie no pot viure sense l'altra, es diu que tenen una ''relació de simbiosi''. |
|||
Un exemple de mutualisme és la relació que hi ha entre els [[Peix pallasso|peixos pallassos ocellaris]] que es troben entre els tentacles de les [[anemones marines de Ritteri]]. El peix territorial protegeix l'anemone dels peixos que [[Alimentació|mengen]] anemones i, al seu torn, els tentacles [[Fibló|urticants]] de l'anemone protegeixen el peix pallasso dels seus [[depredadors]]. Un [[Mucositat|moc]] especial del peix pallasso el protegeix dels tentacles punxants.<ref>{{Harvnb|Lee|2003}}</ref> |
|||
{{commonscat}} |
|||
Un altre exemple és el [[Gòbids|gobi]], un peix que de vegades conviu amb un [[llagostí]]. El llagostí excava i neteja un cau a la sorra en què viuen tant els llagostins com el [[Gòbids|peix gobi]]. El llagostí és gairebé cec, deixant-lo vulnerable als depredadors quan es trobi fora del seu cau. En cas de perill, el gobi toca el llagostí amb la cua per avisar-lo. Quan això succeeix, tant el llagostí com el gobi es retiren ràpidament al cau.<ref>{{Harvnb|Facey|Helfman|Collette|1997}}</ref> Diferents espècies de gobis (''[[Elacatinus|Elacatinus spp.]]'') també netegen ectoparàsits en altres peixos, possiblement en un altre tipus de mutualisme.<ref>{{ref-publicació|article=Journal of Zoology|publicació=The cleaning goby mutualism: a system without punishment, partner switching or tactile stimulation|url=http://doc.rero.ch/record/28974/files/Soares_Marta_C._-_The_cleaning_goby_mutualism_a_system_without_20120417.pdf|data=Agost 2008|pàgines=306-312|autor=M.C. Soares|autor2=I.M. Côté|autor3=S.C. Cardoso & R.Bshary|doi=10.1111/j.1469-7998.2008.00489.x|volum=276}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
{{refbegin}} |
|||
* {{citar ref|cognom1=Paracer|nom1=Surindar|cognom2=Ahmadjian|nom2=Vernon|títol=Symbiosis: An Introduction to Biological Associations|editorial=Oxford University Press|any=2000|isbn=978-0-19-511806-3}} |
|||
* {{ref-llibre|data=2000|cognom=Marc-André Selosse||títol=La symbiose: structures et fonctions, rôle écologique et évolutif|llengua=francès|editorial=Vuibert}} |
|||
* {{citar ref|cognom=Toller|nom=W. W.|nom2=R.|cognom2=Rowan|nom3=N.|cognom3=Knowlton|títol=Repopulation of Zooxanthellae in the Caribbean Corals ''Montastraea annularis'' and ''M. faveolata'' following Experimental and Disease-Associated Bleaching|publicació=The Biological Bulletin|any=2001|pàgines=360–373|volum=201|exemplar=3|url=http://www.biolbull.org/cgi/content/full/201/3/360|doi=10.2307/1543614|pmid=11751248|jstor=1543614}} |
|||
* {{citar ref|cognom=Harrison|nom=Maria J.|títol=Signaling in the arbuscular mycorrhizal symbiosis|publicació=Annu. Rev. Microbiol.|volum=59|pàgines=19–42|any=2005|pmid=16153162|doi=10.1146/annurev.micro.58.030603.123749}} |
|||
* {{citar ref|cognom=Lee|nom=J.|any=2003|títol=Amphiprion percula|editorial=Animal Diversity Web|consulta=2007-09-29|url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Amphiprion_percula.html}} |
|||
* {{citar ref|cognom=Facey|nom=Douglas E.|cognom2=Helfman|nom2=Gene S.|cognom3=Collette|nom3=Bruce B.|títol=The Diversity of Fishes|editorial=Blackwell Science|lloc=Oxford|any=1997|isbn=978-0-86542-256-8}}{{refend}} |
|||
{{Commonscat}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Esborrany de biologia}} |
|||
{{autoritat}} |
|||
[[Categoria:Simbiosi]] |
[[Categoria:Simbiosi]] |
||
Revisió de 06:48, 10 des 2023
El mutualisme és una relació a llarg termini entre individus de diferents espècies en la qual els dos individus es beneficien.[1][2] Les relacions mutualistes poden ser obligatòries per a ambdues espècies, obligada per a una, però facultativa per a l'altra, o facultativa per a les dues.[3] Pot aparèixer fins i tot sense coevolució previa.[3][4]
Són exemples de mutualisme la relació que hi ha en els líquens, en què un fong ofereix protecció en forma de medi aquós a una alga o liquen a l'interior del seu cos, i a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la fotosíntesi.[5] Altres relacions poden ser la que es produeix en els nòduls de les arrels d'algunes fabàcies amb bacteris del gènere Rhizobium en què aquests són protegits dins del teixit radicular de la planta, mentre que aquesta es beneficia del nitrogen fixat pels bacteris.[6] La relació mutualista pot arribar a consolidar-se d'una forma tan estreta com la dels líquens, en la qual, en alguns casos, és impossible trobar els dos membres de l'associació (fong i alga o liquen) de forma aïllada.[6] Quan és possible trobar els individus del liquen fora d'aquesta associació generalment presenten morfologies força diferents de les que tenen quan estan associats.
Un gran percentatge d'herbívors tenen una flora intestinal mutualista per ajudar-los a digerir la matèria vegetal, més difícil de digerir que les preses dels animals. Aquesta flora intestinal està formada per protozous que digereixen cel·lulosa o bacteris que viuen als intestins dels herbívors.[4] Els esculls de corall són el resultat de mutualismes entre organismes coral·lins i diversos tipus d'algues que viuen al seu interior.[7] La majoria de les plantes terrestres i dels ecosistemes terrestres es basen en els mutualismes entre les plantes, que fixen el carboni de l'aire, i els fongs micorrizes, que ajuden a extreure aigua i minerals del sòl.[8][9]
Un exemple de mutualisme és la relació que hi ha entre els peixos pallassos ocellaris que es troben entre els tentacles de les anemones marines de Ritteri. El peix territorial protegeix l'anemone dels peixos que mengen anemones i, al seu torn, els tentacles urticants de l'anemone protegeixen el peix pallasso dels seus depredadors. Un moc especial del peix pallasso el protegeix dels tentacles punxants.[10]
Un altre exemple és el gobi, un peix que de vegades conviu amb un llagostí. El llagostí excava i neteja un cau a la sorra en què viuen tant els llagostins com el peix gobi. El llagostí és gairebé cec, deixant-lo vulnerable als depredadors quan es trobi fora del seu cau. En cas de perill, el gobi toca el llagostí amb la cua per avisar-lo. Quan això succeeix, tant el llagostí com el gobi es retiren ràpidament al cau.[11] Diferents espècies de gobis (Elacatinus spp.) també netegen ectoparàsits en altres peixos, possiblement en un altre tipus de mutualisme.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Paracer & Ahmadjian 2000, p. 6
- ↑ Marc-André Selosse 2000
- ↑ 3,0 3,1 Boucher, D. G.; James, S.; Kresler, K.. The ecology of mutualism (en anglès). Annual Review of Ecology and Systemattics, 1984, p. 315-347.
- ↑ 4,0 4,1 Boucher, D. H. (editor) (1985) The Biology of Mutualism: Ecology and Evolution. Londres. Croom Helm. 388 pàgines. ISBN 0-7099-3238-3
- ↑ Thomas H. Nash. Lichen Biology (en anglès). Cambridge University Press, 24-06-2008. ISBN 978-0-521-69216-8.
- ↑ 6,0 6,1 Ramírez-Bahena, Marta Helena; Peix, Álvaro; Velázquez, Encarna; Bedmar, Eulogio J. «Historia de la investigación en la simbiosis leguminosa-bacteria: una perspectiva didáctica» (en castellà). Arbor, 192, 779, 30-06-2016, pàg. 319. DOI: 10.3989/arbor.2016.779n3009. ISSN: 1988-303X.
- ↑ Toller, Rowan & Knowlton 2001
- ↑ Harrison 2005
- ↑ Margulis, L. The Symbiotic Planet (en anglès). Phoenix: Londres, 1998.
- ↑ Lee 2003
- ↑ Facey, Helfman & Collette 1997
- ↑ M.C. Soares; I.M. Côté; S.C. Cardoso & R.Bshary «Journal of Zoology». The cleaning goby mutualism: a system without punishment, partner switching or tactile stimulation, 276, 8-2008, pàg. 306-312. DOI: 10.1111/j.1469-7998.2008.00489.x.
Bibliografia
[modifica]- Paracer, Surindar; Ahmadjian, Vernon. Symbiosis: An Introduction to Biological Associations. Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-511806-3.
- Marc-André Selosse. La symbiose: structures et fonctions, rôle écologique et évolutif (en francès). Vuibert, 2000.
- Toller, W. W.; Rowan, R.; Knowlton, N. «Repopulation of Zooxanthellae in the Caribbean Corals Montastraea annularis and M. faveolata following Experimental and Disease-Associated Bleaching». The Biological Bulletin, 201, 3, 2001, p. 360–373. DOI: 10.2307/1543614.
- Harrison, Maria J. «Signaling in the arbuscular mycorrhizal symbiosis». Annu. Rev. Microbiol., 59, 2005, p. 19–42. DOI: 10.1146/annurev.micro.58.030603.123749.
- Lee, J. «Amphiprion percula», 2003. [Consulta: 29 setembre 2007].
- Facey, Douglas E.; Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B. The Diversity of Fishes. Oxford: Blackwell Science, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8.
