[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Mangosta menjacrancs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula d'ésser viuMangosta menjacrancs
Urva urva Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereUrva
EspècieUrva urva Modifica el valor a Wikidata
(Hodgson, 1836)
Nomenclatura
ProtònimGulo urva Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La mangosta menjacrancs (Urva urva) és una de les espècies de mangosta del gènere Urva.

Descripció

Generalment té un pelatge de color gris, amb una banda blanca que s'estén des de la part inferior de la boca cap a les espatlles. La seva cua és relativament curta i de color més clar, amb l'extrem de color més blanquinós. Les potes del darrere tenen les plantes peludes.[1]

La longitud conjunta del cap i del cos varia entre 45 i 50 cm, i la cua, relativament curta, fa entre 25 i 30 centímetres, i el seu pes varia entre 1,8 i 2,3 quilos.

Dieta

Malgrat el seu nom, la seva dieta no es basa exclusivament en crancs, sinó que també menja gairebé tot el que pot caçar: peixos, cargols, granotes, rosegadors, ocells, rèptil i insectes. També menja petits mamífers.

Distribució

Es troba al nord-oest de l'Índia, al Nepal, a Myanmar, al sud de la Xina, i al sud-est asiàtic, a països com el Vietnam, Malàisia, Taiwan, Laos i Tailàndia.

Comportament

Aquesta espècie és més aquàtica que la majoria de la resta d'espècies de mangosta. Són excel·lents nedadors, que passen gran part del temps a l'aigua o a prop, o en zones de terres humides. És d'hàbits preferentment nocturns i caça al llarg dels llits del rierols cercant sota les pedres i en escletxes de les roques.

La mida de la ventrada és petita, potser dues cries.

Esperança de vida

El període de vida més llarg registrat és d'uns 12 anys en captivitat.[2]

Subespècies

  • Urva urva annamensis
  • Urva urva formosana
  • Urva urva sinensis
  • Urva urva urva

Referències

  1. (anglès) Mustelids, Viverrids and Herpestids of India: Species Profile and Conservation Status[Enllaç no actiu]
  2. (anglès) Haysson V, van Tienhoven A, van Tienhoven A. Asdell's Patterns of Mammalian Reproduction: A Compendium of Species-specific Data. Cornell University Press, Ithaca, 1993. 1030 pàg. ISBN 0-8014-1753-8

Bibliografia

  • (anglès) Vivek Menon. 2008. A field guide to Indian mammals. DK Publishing Inc, 2008. ISBN 0143029983