[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Margarita Trlin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Argentins usant HotCat
{{ORDENA:Trlin, Margarita}}
Línia 73: Línia 73:
* Aquest article o parte d'ell deriva de la pàgina [https://undiaunaarquitecta.wordpress.com/2015/09/21/margarita-trlin-1955/ | Margarita Trlin 1955] del portal [https://undiaunaarquitecta.wordpress.com/ Un día / una arquitecta], els contingunts originals del qual estan publicats sota la [[creativecommons:by-sa/4.0/deed.es|Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional]].
* Aquest article o parte d'ell deriva de la pàgina [https://undiaunaarquitecta.wordpress.com/2015/09/21/margarita-trlin-1955/ | Margarita Trlin 1955] del portal [https://undiaunaarquitecta.wordpress.com/ Un día / una arquitecta], els contingunts originals del qual estan publicats sota la [[creativecommons:by-sa/4.0/deed.es|Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional]].


{{ORDENA:Trlin, Margarita}}
[[Categoria:Arquitectes argentins]]
[[Categoria:Arquitectes argentins]]

Revisió del 18:16, 13 nov 2015

Plantilla:Infotaula personaMargarita Trlin
Biografia
Naixement2 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Diadema Argentina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitatargentina
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
Premis
amb Rubén Cabrera, 2° Premi ARQ regió NEA per la Casa NZ, 2011; amb Rubén Cabrera, primera posició al concurs d'idees per a la revaloralització de la Plaça Mansilla de Paraná, 2012; amb Rubén Cabrera i María Silvia Serra, Premi Arquisur dd'Investigació any 2014, en la categoria Investigador Format, 2014.

Facebook: margarita.trlin Modifica el valor a Wikidata

Margarita Trlin (Diadema Argentina, Comodoro Rivadavia, 2 d'abril de 1955), és una arquitecta argentina.[1][2][3]

Biografia

Va néixer el 2 d'abril de 1955 en Diadema Argentina, avui municipi de Comodoro Rivadavia.

Als 8 anys es va mudar amb la seva família a Paraná, província d'Entre Ríos. En 1973 es va inscriure en la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional de Còrdova, on va cursar fins a 1975 quan es va traslladar a la Universitat Catòlica de Còrdova. En temps de la dictadura, a l'agost de 1976, va ser detinguda, romanent un temps a Còrdova i un altre en Vila Devot, Buenos Aires.[4] Va ser alliberada al març de 1977 per un decret del Poder Executiu, després de més de 7 mesos de captivitat.

En 1979 es va inscriure a la Universitat Catòlica de Santa Fe, on va finalitzar la carrera en 1981. En paral·lel va treballar en l'estudi dels arquitectes Juan Guareix i Jorge Boeykens i, posteriorment, en l'estudi ARTEC, format per Walter Grand, Màxim Melhem i Román Stur. Allí va conèixer en 1980 al també estudiant d'arquitectura Rubén Cabrera. Després de llicenciar-se, tots dos van contreure matrimoni en 1983, any en el qual també van fundar l'estudi d'arquitectura Cabrera-Trlin.[5]

Trajectòria

Trlin i Cabrera van treballar en l'empresa constructora Vidogar, on van projectar edificis d'habitatge col·lectiu per la operatoria «Reactivació» del govern de Raúl Alfonsín. L'estudi creix amb el temps a partir de concursos i obres educatives, com la de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UNER (1998) i l'Escola Normal Viale (1999).

En 1991 va començar a fer classes en la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional del Litoral, convidada per Màxim Melhem, treballant sobre el tema del disseny d'escoles. En 1994 es va incorporar al Ministeri d'Educació, Ciència i Tecnologia com a consultora del «Cens d'infraestructura Escolar CENIE 98», realitzant disseny, anàlisi i diagnòstic de la infraestructura existent. El seu treball en el ministeri la va portar a aprofundir en la recerca sobre l'arquitectura per a l'educació i en 1998 va finalitzar un curs postgrau en infraestructura educativa impartit per la Universitat de Buenos Aires.

Entre els anys 2005 i 2008 va ser la responsable del «Programa PROMEDU» en l'Adreça d'Infraestructura Escolar del Ministeri d'Educació i del «Programa Nacional 700 escoles», que comptava amb finançament del Banc Interamericano de Desenvolupament[6].

Al desembre de 2014 va ser aprovada la seva tesi de mestratge, denominada «Espais escolars innovadors: arquitectures per a l'educació en la formació de postgrau». Dirigeix equips de voluntariat universitari, extensió, xarxes interuniversitàries i recerca relacionats amb el tema. Per aquesta activitat rep l'any 2014, al costat de Rubén Cabrera i María Silvia Serra, el Premi Arquisur de Recerca, en la categoria Investigador Format.[7]

Premis i distincions

  • En 2011 van obtenir el 2° Premi ARQ, regió NEA, per la Casa NZ.[8]
  • En 2012 van guanyar el primer lloc en el concurs d'idees per a la posada en valor de la Plaça Mansilla de Paraná.[9]
  • En 2014 van obtenir el segon lloc del concurs d'avantprojectes per al nou temple de Chajarí.[10]

Referències

  1. «Casa NZ». Casas #, 30-60 cuaderno latinoamericano de arquitectura, 33, junio 2012, pàg. 60-71.
  2. «Casa NZ, en Paraná, por Estudio Cabrera - Trlin», 11-09-2023. [Consulta: 24 octubre 2015].
  3. «Casa en las Colinas / Cabrera Trlin Arquitectos». Plataforma arquitectura, 09-09-2022. [Consulta: 24 octubre 2015].
  4. «Juicio La Perla : se suman cinco nuevas causas a la acusación». , 10-03-2014 [Consulta: 24 octubre 2015].
  5. «Arq. Margarita Trlin, Estudio Cabrera Trlin». [Consulta: 24 octubre 2015].
  6. «Programa Nacional 700 escuelas». Summa+, 90,  , pàg. 48-47 [Consulta: 24 octubre 2015].
  7. «Esp. Arq. Margarita Trlin». [Consulta: 24 octubre 2015].
  8. «Premios Clarín ARQ: Arquitectos entrerrianos fueron distinguidos». [Consulta: 24 octubre 2015].
  9. «Dieron a conocer a los ganadores del concurso para revalorizar la Plaza Mansilla», 11-12-2012. [Consulta: 24 octubre 2015].
  10. «Segundo Lugar Concurso de anteprojetos “Novo Templo na cidade de Chajari”, Entre Ríos / Argentina», 16-01-2014. [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs