[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Miocè: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - i i el seu + i el seu
m Preposicions
 
(45 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Temps del Fanerozoic}}
{{Temps del Fanerozoic}}
El '''Miocè''' és la primera [[època geològica|època]] del [[Neogen]], una de les subdivisions del [[Cenozoic]]. Comprèn el temps entre el final de l'[[Oligocè]] (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del [[Pliocè]] (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys).<ref name="Aquitanià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102125/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Aquitanian.html |títol= Aquitanian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 21-12-2008}}</ref><ref name="Messinià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102435/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Messinian.html |títol= Messinian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 21-12-2008}}</ref> El límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre l'[[Oligocè superior]], més càlid, i l'[[Aquitanià]], més fred. De la mateixa manera, el límit Miocè-Pliocè també es troba en límits regionals entre el [[Messinià]], més càlid, i el [[Pliocè inferior]], més fred. Com en altres [[períodes geològics]], els [[estrats]] que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
El '''Miocè'''<ref name="Miocè" group="nota">En els [[català oriental|parlars orientals]].</ref> o '''Miocé'''<ref name="Miocé" group="nota">En els [[català occidental|parlars occidentals]].</ref> és la primera [[època geològica|època]] del [[Neogen]], una de les subdivisions del [[Cenozoic]]. Comprèn el temps entre el final de l'[[Oligocè]] (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del [[Pliocè]] (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys).<ref name="Aquitanià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 |url= http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Aquitanian.html |títol= Aquitanian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 21-12-2008 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071205102125/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Aquitanian.html |arxiudata= 2007-12-05 }}</ref><ref name="Messinià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 |url= http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Messinian.html |títol= Messinian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 21-12-2008 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071205102435/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Messinian.html |arxiudata= 2007-12-05 }}</ref> El límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre l'[[Oligocè superior]], més càlid, i l'[[Aquitanià]], més fred. De la mateixa manera, el límit Miocè-Pliocè també es troba en límits regionals entre el [[Messinià]], més càlid, i el [[Pliocè inferior]], més fred. Com en altres [[períodes geològics]], els [[Estrat (geologia)|estrats]] que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.


El nom del Miocè, definit per l'[[Anglaterra|anglès]] [[Charles Lyell]], prové dels mots [[grec antic|grecs]] μείων (''meiōn'', menys) i καινός (''kainos'', nou), i fa referència a l'escassa [[biodiversitat|diversitat]] relativa d'[[invertebrats]] [[mar]]ins en aquesta època; el 17% d'espècies del Miocè encara viu en l'actualitat, en comparació amb un 50%-67% de les espècies del Pliocè.<ref>{{ref-llibre | autor = Richa Arora | títol = Encyclopaedia of Evolutionary Biology | any = 2004 | editorial = Anmol Publications Pvt Ltd | isbn = 978-8126115006 | pàgines = 22}}</ref>
El nom del Miocè, definit per l'[[Anglaterra|anglès]] [[Charles Lyell]], prové dels mots [[grec antic|grecs]] μείων (''meiōn'', menys) i καινός (''kainos'', nou), i fa referència a l'escassa [[biodiversitat|diversitat]] relativa d'[[invertebrats]] [[mar]]ins en aquesta època; el 17% d'espècies del Miocè encara viu en l'actualitat, en comparació amb un 50%-67% de les espècies del Pliocè.<ref>{{ref-llibre| autor = Richa Arora | títol = Encyclopaedia of Evolutionary Biology | any = 2004 | editorial = Anmol Publications Pvt Ltd | isbn = 978-8126115006 | pàgines = 22}}</ref>


== Subdivisions ==
== Subdivisions ==
{{Neogen}}
{{Neogen}}
El Miocè se subdivideix en '''Miocè inferior''' ([[Aquitanià]]+[[Burdigalià]]), '''Miocè mitjà''' ([[Langhià]]+[[Serraval·lià]]) i '''Miocè superior''' ([[Tortonià]]+[[Messinià]]). De manera menys habitual, també es pot subdividir únicament en inferior i superior.
El Miocè se subdivideix en '''Miocè inferior''' ([[Aquitanià]]+[[Burdigalià]]), '''Miocè mitjà''' ([[Languià]]+[[Serraval·lià]]) i '''Miocè superior''' ([[Tortonià]]+[[Messinià]]). De manera menys habitual, també es pot subdividir únicament en inferior i superior.


Els sis [[estatge faunístic|estatges faunístics]] del Miocè són:
Els sis [[estatge faunístic|estatges faunístics]] del Miocè són:


* '''[[Aquitanià]]''': començà fa 23,03 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per la [[cronozona]] de [[polaritat magnètica]] C6Cn.2n, la primera aparició del [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Paragloborotalia kugleri]]'' i la quasi-extinció del [[fòssil|nanofòssil]] [[pedra calcària|calcari]] ''[[Reticulofenestra bisecta]]''. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. S'acabà fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1850]] pel [[geòleg]] [[Suïssa|suís]] [[Karl Mayer-Eymar]], fa referència al nom [[llatí]] d'[[Aquitània]], una [[regió francesa]].<ref name="Aquitanià"/>
* '''[[Aquitanià]]''': començà fa {{Geoinici/Aquitanià}} milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per la [[cronozona]] de [[polaritat magnètica]] C6Cn.2n, la primera aparició del [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Paragloborotalia kugleri]]'' i la quasi-extinció del [[fòssil|nanofòssil]] [[pedra calcària|calcari]] ''[[Reticulofenestra bisecta]]''. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. S'acabà fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1850]] pel [[geòleg]] [[Suïssa|suís]] [[Karl Mayer-Eymar]], fa referència al nom [[llatí]] d'[[Aquitània]], una [[regió francesa]].<ref name="Aquitanià"/>
* '''[[Burdigalià]]''': començà fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. S'acabà fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1892]] pel [[geòleg]] [[Rosselló|rossellonès]] [[Charles Depéret]], fa referència a ''Burdigala'', el nom original cèltic de l'actual [[Bordeus]].<ref name="Burdigalià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102155/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Burdigalian.html |títol= Burdigalian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 25-02-2009}}</ref>
* '''[[Burdigalià]]''': començà fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. S'acabà fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1892]] pel [[geòleg]] [[Rosselló|rossellonès]] [[Charles Depéret]], fa referència a ''Burdigala'', el nom original cèltic de l'actual [[Bordeus]].<ref name="Burdigalià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 |url= http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Burdigalian.html |títol= Burdigalian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 25-02-2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071205102155/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Burdigalian.html |arxiudata= 2007-12-05 }}</ref>
* '''[[Langhià]]''': començà fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. Durant aquest període es produí la [[disrupció del Miocè mitjà]], una onada d'[[extincions]] que afectà tant els organismes marins com els terrestres, les causes de la qual encara no es coneixen amb certesa.<ref>{{ref-llibre |títol=Evolutionary Paleoecology: The Ecological Context of Macroevolutionary Change |cognom=Allmon |nom=Warren D. |coautors=Bottjer, David J. |any=2001 |editorial=Columbia University Press |lloc=Nova York |isbn=0231109946 |pàgines= }}</ref> El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. S'acabà fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1865]] pel [[geòleg]] [[Itàlia|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a les [[Langhe]], una zona muntanyosa del [[Piemont]].<ref name="Langhià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102403/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Langhian.html |títol= Langhian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 25-02-2009}}</ref>
* '''[[Languià]]''': començà fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. Durant aquest període es produí la [[disrupció del Miocè mitjà]], una onada d'[[extincions]] que afectà tant els organismes marins com els terrestres, les causes de la qual encara no es coneixen amb certesa.<ref>{{ref-llibre|títol=Evolutionary Paleoecology: The Ecological Context of Macroevolutionary Change |cognom=Allmon |nom=Warren D. |coautors=Bottjer, David J. |any=2001 | editorial=Columbia University Press |lloc=Nova York |isbn=0231109946}}</ref> El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. S'acabà fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1865]] pel [[geòleg]] [[Italians|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a les [[Langhe]], una zona muntanyosa del [[Piemont]].<ref name="Languià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 |url= http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Langhian.html |títol= Langhian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 25-02-2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071205102403/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Langhian.html |arxiudata= 2007-12-05 }}</ref>
* '''[[Serraval·lià]]''': començà fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. El seu final queda marcat per les últimes aparicions comunes del nanofòssil calcari ''[[Discoaster kugleri]]'' i el [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Globigerinoides subquadratus]]'', i està associat amb el subcron curt de polaritat normal C5r.2n. S'acabà fa 11,608 ± 0,005 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1864]] pel [[geòleg]] [[Itàlia|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a [[Serravalle Scrivia]], un municipi de la [[província d'Alessandria]].<ref name="Serraval·lià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102613/www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Serravallian.html |títol= Serravallian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 04-05-2009}}</ref>
* '''[[Serraval·lià]]''': començà fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. El seu final queda marcat per les últimes aparicions comunes del nanofòssil calcari ''[[Discoaster kugleri]]'' i el [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Globigerinoides subquadratus]]'', i està associat amb el subcron curt de polaritat normal C5r.2n. S'acabà fa 11,608 ± 0,005 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1864]] pel [[geòleg]] [[Italians|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a [[Serravalle Scrivia]], un municipi de la [[província d'Alessandria]].<ref name="Serraval·lià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 |url= http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Serravallian.html |títol= Serravallian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] |editor= International Commission on Stratigraphy |consulta= 04-05-2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071205102613/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Serravallian.html |arxiudata= 2007-12-05 }}</ref>
⚫
* '''[[Tortonià]]''': 11,608 – 7,246 milions d'anys

* '''[[Tortonià]]''': 11,608 – 7,246 milions d'anys
* '''[[Messinià]]''': 7,246 – 5,332 milions d'anys
⚫
* '''[[Messinià]]''': 7,246 – 5,332 milions d'anys


== Clima ==
== Clima ==
Línia 30: Línia 29:


== Fauna ==
== Fauna ==
Tant la [[fauna]] marina com continental eren bastant modernes. Només en llocs aïllats com [[Amèrica del Sud]] o [[Austràlia]] hi havia fauna realment divergent.
Tant la [[fauna]] marina com continental eren bastant modernes. Només en llocs aïllats com [[Sud-amèrica]] o [[Austràlia]] hi havia fauna realment divergent.


=== Mamífers ===
=== Mamífers ===
[[Fitxer:Oreopithecus bambolii.jpg|230px|right|thumb|''[[Oreopithecus bambolii]]'', un dels últims hominoïdeus en aparèixer al Miocè.]]
[[Fitxer:Oreopithecus bambolii.jpg|miniatura|''[[Oreopithecus bambolii]]'', un dels últims hominoïdeus a aparèixer al Miocè.]]
El Miocè és la primera època del [[Neogen]], i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la [[fauna]] marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principis del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els [[nimràvid]]s, els [[entelodont]]s i els cavalls de tres peülles. Com a l'Oligocè, els [[oreodont]]s encara eren diversos, però acabarien desapareguent al [[Pliocè]] molt primerenc. A finals del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de [[hiènids]]{{sfn|Agustí|1997|loc=48. Protictitherium|pp=110-111}}, [[cànids]], [[ós rentador|ossos rentadors]], [[cavalls]], [[castors]], [[cérvols]], [[camell]]s i [[balenes]] recognoscibles, així com grups extints com ara els [[borofagí|borofagins]], els [[gomfoteri]]s, els cavalls de tres peülles, o [[rinoceronts]] semiaquàtics i amb banyes petites com ara ''[[Teleoceras]]'' o ''[[Aphelops]]''. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a finals del Miocè, [[peresós gegant|peresosos gegants]] com ara ''[[Thinobadistes]]'' pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.
El Miocè és la primera època del [[Neogen]], i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la [[fauna]] marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principi del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els [[nimràvids]], els [[entelodont]]s i els cavalls de tres peülles. Com en l'Oligocè, els [[mericoidodontoïdeus]] encara eren diversos, però acabarien desapareguent al [[Pliocè]] molt primerenc. A l'acabament del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de [[hiènids]]{{sfn|Agustí|1997|loc=48. Protictitherium|pp=110-111}}, [[cànids]], [[os rentador|ossos rentadors]], [[cavalls]], [[castors]], [[cérvols]], [[camell]]s i [[balenes]] recognoscibles, així com grups extints com ara els [[borofagí|borofagins]], els [[gomfoteri]]s, els cavalls de tres peülles, o [[rinoceronts]] semiaquàtics i amb banyes petites com ara ''[[Teleoceras]]'' o ''[[Aphelops]]''. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a la fi del Miocè, [[peresós gegant|peresosos gegants]] com ara ''[[Thinobadistes]]'' pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.


Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació | autor = Andrews, P. & Kelley, J. | article = Middle Miocene Dispersals of Apes | publicació = Folia Primatologica | volum = 78 | any = 2007 | pàgines = 328–343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W.|capítol=Primate Evolution|editor=Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13–17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.|editorial = [[Allyn & Bacon]] | edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182–185, 273–280, 284, 287–298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeu]]s, incloent-hi [[gènere (biologia)|gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.
Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació|autor = Andrews, P. & Kelley, J. | article = Middle Miocene Dispersals of Apes | publicació = Folia Primatologica | volum = 78 | any = 2007 | pàgines = 328–343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W.|capítol=Primate Evolution| editor=Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.|any=2007| editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13-17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.| editorial = [[Allyn & Bacon]] | edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182-185, 273–280, 284, 287–298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeu]]s, incloent-hi [[gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.


Els [[carnívors]] evolucionaren en una de les seves famílies fòssils més conegudes, la dels [[hemiciònid]]s. Els hemiciònids, anomenats també "óssos-gos", eren carnívors semblants a [[ós]]sos. Mesuraven aproximadament 150 cm de llarg i 70 cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels [[tigre]]s i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a [[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], i possiblement a [[Àfrica]]. Hi ha un ample consens que els hemiciònids eren [[hipercarnívor]]s (s'alimentaven estrictament de [[carn]]) i grans [[depredador]]s. A diferència dels ossos modens, els hemiciònids caminaven sobre els dits, és a dir, no eren [[plantígrad]]s sinó [[digitígrad]]s, amb llargs [[metatars|metàpodes]]. Això suggereix que els hemiciònids devien haver estat caçadors actius i bons corredors, i aparentment caçaven a les planes, possiblement en grups.
Els [[carnívors]] evolucionaren en un dels seus grups fòssils més coneguts, el dels [[hemicionins]]. Els hemicionins, o «ossos-gos», eren carnívors semblants a [[óssos|ossos]]. Mesuraven aproximadament 150 cm de llarg i 70 cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels [[tigre]]s i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a [[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], i possiblement a [[Àfrica]]. Hi ha un ample consens que els hemicionins eren [[hipercarnívor]]s (s'alimentaven estrictament de [[carn]]) i grans [[depredadors]]. A diferència dels ossos moderns, els hemicionins caminaven sobre els dits, és a dir, no eren [[plantígrad]]s sinó [[digitígrad]]s, amb llargs [[metatarsià|metàpodes]]. Això suggereix que els hemicionins devien haver estat caçadors actius i bons corredors, i aparentment caçaven a les planes, possiblement en grups.


Al Miocè tingué lloc la transició de les formes primitives d'èquids a les formes modernes. Animals com ara ''[[Parahippus]]'', ''[[Merychippus]]'' o ''[[Hipparion]]'' continuaren l'evolució cap a unes potes tridàctiles.<ref name="to">Hunt, Kathleen (1995). [http://www.talkorigins.org/faqs/horses/horse_evol.html ''Horse Evolution'']. TalkOrigins Archive.</ref> Els èquids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendència es completà amb ''[[Pliohippus]]'', morfològicament molt similar als ''Equus'' d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloç animal d'estepes.
Al Miocè tingué lloc la transició de les formes primitives d'èquids a les formes modernes. Animals com ara ''[[Parahippus]]'', ''[[Merychippus]]'' o ''[[Hipparion]]'' continuaren l'evolució cap a unes potes tridàctiles.<ref name="to">Hunt, Kathleen (1995). [http://www.talkorigins.org/faqs/horses/horse_evol.html ''Horse Evolution'']. TalkOrigins Archive.</ref> Els èquids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendència es completà amb ''[[Pliohippus]]'', morfològicament molt similar als ''Equus'' d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloç animal d'estepes.
Línia 50: Línia 49:
== A Catalunya ==
== A Catalunya ==
El major exponent a [[Catalunya]] és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. Un dels [[Jaciment (paleontologia)|jaciments]] més importants de Catalunya és el d'Els Cassots, a prop de [[Sant Sadurní d'Anoia]].
El major exponent a [[Catalunya]] és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. Un dels [[Jaciment (paleontologia)|jaciments]] més importants de Catalunya és el d'Els Cassots, a prop de [[Sant Sadurní d'Anoia]].

== Notes ==
<references group="nota"/>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències}}

== Bibliografia ==
⚫
* {{ref-llibre|cognom=Agustí|nom=Jordi|títol=Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica|lloc=Barcelona| editorial=El Serbal|any=1997|isbn=84-7628-195-1}}


==Bibliografia==
== Vegeu també ==
⚫
* {{ref-llibre|cognom=Agustí|nom=Jordi|títol=Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica|pàgines=|lloc=Barcelona|editorial=El Serbal|any=1997|isbn=84-7628-195-1}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [[Pseudocyon]]
* [[Formació Nagura]]


== Notes ==
{{Notes}}


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Mioce}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Mioce}}
[[Categoria:Miocè| ]]
[[Categoria:Miocè| ]]

Revisió de 10:08, 18 març 2024


Fanerozoic
Quaternari
Holocè (0,0117 Ma)
Plistocè (2,58 Ma)
Neogen
Pliocè (5,333 Ma)
Miocè (23,03 Ma)
Paleogen
Oligocè (33,9 Ma)
Eocè (56,0 Ma)
Paleocè (66,0 Ma)
Mesozoic
Cretaci (~ 145,0 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)
Paleozoic
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Cambrià (538,8 ± 0,2 Ma)

El Miocè[nota 1] o Miocé[nota 2] és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys).[1][2] El límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre l'Oligocè superior, més càlid, i l'Aquitanià, més fred. De la mateixa manera, el límit Miocè-Pliocè també es troba en límits regionals entre el Messinià, més càlid, i el Pliocè inferior, més fred. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.

El nom del Miocè, definit per l'anglès Charles Lyell, prové dels mots grecs μείων (meiōn, menys) i καινός (kainos, nou), i fa referència a l'escassa diversitat relativa d'invertebrats marins en aquesta època; el 17% d'espècies del Miocè encara viu en l'actualitat, en comparació amb un 50%-67% de les espècies del Pliocè.[3]

Subdivisions

[modifica]
Període Sèrie Estage Edat (Ma)
Quaternari Plistocè Gelasià més recent
Neogen Pliocè Plasencià 3,6
Zanclià 5,333
Miocè Messinià 7,246
Tortonià 11,63
Serraval·lià 13,82
Languià 15,97
Burdigalià 20,44
Aquitanià 23,03
Paleogen Oligocè Catià més antic
Subdivisió del període Neogen segons IUGS, el juliol del 2009.

El Miocè se subdivideix en Miocè inferior (Aquitanià+Burdigalià), Miocè mitjà (Languià+Serraval·lià) i Miocè superior (Tortonià+Messinià). De manera menys habitual, també es pot subdividir únicament en inferior i superior.

Els sis estatges faunístics del Miocè són:

Clima

[modifica]

El clima del Miocè va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistocè encara continuava.

Paleogeografia

[modifica]

Els continents van continuar a moure's vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord.

Hi tingué lloc també l'aparició de muntanyes a l'oest d'Amèrica del Nord i a Europa. Tant els dipòsits marins com continentals del Miocè són comuns en tot el món a prop de les costes actuals. També hi ha exposicions continentals ben estudiades en les Grans Planes Americanes i a l'Argentina.

Flora

[modifica]

L'herba començà a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.

Fauna

[modifica]

Tant la fauna marina com continental eren bastant modernes. Només en llocs aïllats com Sud-amèrica o Austràlia hi havia fauna realment divergent.

Mamífers

[modifica]
Oreopithecus bambolii, un dels últims hominoïdeus a aparèixer al Miocè.

El Miocè és la primera època del Neogen, i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principi del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els nimràvids, els entelodonts i els cavalls de tres peülles. Com en l'Oligocè, els mericoidodontoïdeus encara eren diversos, però acabarien desapareguent al Pliocè molt primerenc. A l'acabament del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de hiènids[8], cànids, ossos rentadors, cavalls, castors, cérvols, camells i balenes recognoscibles, així com grups extints com ara els borofagins, els gomfoteris, els cavalls de tres peülles, o rinoceronts semiaquàtics i amb banyes petites com ara Teleoceras o Aphelops. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a la fi del Miocè, peresosos gegants com ara Thinobadistes pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.

Els simis i micos començaren a estendre's d'Àfrica a Europa i Àsia durant el Miocè.[9] Poc després, els seguiren els loris i els tarsers, Els primers fòssils d'homínids foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.[10] Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.[11] També evolucionaren els primers cercopitecoïdeus, incloent-hi gèneres coneguts com ara Proconsul, Dendropithecus o Nyanzapithecus, tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com Otavipithecus de jaciments cavernosos de Namíbia, o Pierolapithecus i Dryopithecus de França, Catalunya i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del Mediterrani durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, Oreopithecus, fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.

Els carnívors evolucionaren en un dels seus grups fòssils més coneguts, el dels hemicionins. Els hemicionins, o «ossos-gos», eren carnívors semblants a ossos. Mesuraven aproximadament 150 cm de llarg i 70 cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels tigres i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a Europa, Àsia i Nord-amèrica, i possiblement a Àfrica. Hi ha un ample consens que els hemicionins eren hipercarnívors (s'alimentaven estrictament de carn) i grans depredadors. A diferència dels ossos moderns, els hemicionins caminaven sobre els dits, és a dir, no eren plantígrads sinó digitígrads, amb llargs metàpodes. Això suggereix que els hemicionins devien haver estat caçadors actius i bons corredors, i aparentment caçaven a les planes, possiblement en grups.

Al Miocè tingué lloc la transició de les formes primitives d'èquids a les formes modernes. Animals com ara Parahippus, Merychippus o Hipparion continuaren l'evolució cap a unes potes tridàctiles.[12] Els èquids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendència es completà amb Pliohippus, morfològicament molt similar als Equus d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloç animal d'estepes.

Aus

[modifica]

Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant el Miocè.

Oceans

[modifica]

Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades varec, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats.

A Catalunya

[modifica]

El major exponent a Catalunya és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. Un dels jaciments més importants de Catalunya és el d'Els Cassots, a prop de Sant Sadurní d'Anoia.

Notes

[modifica]
  1. ↑ En els parlars orientals.
  2. ↑ En els parlars occidentals.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Rohde, Robert A. «Aquitanian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 21 desembre 2008].
  2. ↑ Rohde, Robert A. «Messinian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 21 desembre 2008].
  3. ↑ Richa Arora. Encyclopaedia of Evolutionary Biology. Anmol Publications Pvt Ltd, 2004, p. 22. ISBN 978-8126115006. 
  4. ↑ Rohde, Robert A. «Burdigalian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 25 febrer 2009].
  5. ↑ Allmon, Warren D.; Bottjer, David J.. Evolutionary Paleoecology: The Ecological Context of Macroevolutionary Change. Nova York: Columbia University Press, 2001. ISBN 0231109946. 
  6. ↑ Rohde, Robert A. «Langhian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 25 febrer 2009].
  7. ↑ Rohde, Robert A. «Serravallian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 4 maig 2009].
  8. ↑ Agustí, 1997, p. 110-111, 48. Protictitherium.
  9. ↑ Andrews, P. & Kelley, J. «Middle Miocene Dispersals of Apes». Folia Primatologica, 78, 2007, pàg. 328–343. DOI: 10.1159/000105148.
  10. ↑ Hartwig, W.. «Primate Evolution». A: Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 13-17. ISBN 978-0-19-517133-4. 
  11. ↑ Strier, K.. Primate Behavioral Ecology. 3a ed.. Allyn & Bacon, 2007, p. 7, 64, 71, 77, 182-185, 273–280, 284, 287–298. ISBN 0-205-44432-6. 
  12. ↑ Hunt, Kathleen (1995). Horse Evolution. TalkOrigins Archive.

Bibliografia

[modifica]
  • Agustí, Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica. Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miocè

Notes

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miocè&oldid=33275753»