Científic boig: diferència entre les revisions
posiciono fotografia de forma més adequada, petites correccions i enllaços |
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
| (18 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Mad_scientist.svg| |
[[Fitxer:Mad_scientist.svg|miniatura|200x200px]] |
||
El '''científic boig''' és un [[arquetip]] de la cultura popular contemporània.<ref>Haynes, Roslynn Doris (1994). ''From Faust to Strangelove: Representations of the Scientist in Western Literature.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN |
El '''científic boig''' és un [[arquetip]] de la cultura popular contemporània.<ref>Haynes, Roslynn Doris (1994). ''From Faust to Strangelove: Representations of the Scientist in Western Literature.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press. {{ISBN|0-8018-4801-6}}</ref> Es tracta d'un geni que vol passar els límits permesos a la [[ciència]], amb conseqüències sovint catastròfiques, tot i que la seva intenció pot ser maligna o simplement ànsia de [[coneixement]]. És la variant moderna del mite de [[Prometeu (mitologia)|Prometeu]] i totes les històries que ensenyen l'error de voler tenir més coneixement del permès. |
||
== Característiques més usuals == |
== Característiques més usuals == |
||
* Algun [[Trauma psíquic|trauma]] en la vida personal o l'excés d'[[orgull]] els porta a transgredir els límits. |
* Algun [[Trauma psíquic|trauma]] en la vida personal o l'excés d'[[orgull]] els porta a transgredir els límits. |
||
* Tenen [[laboratori]]s ben equipats però ocults. |
* Tenen [[laboratori]]s ben equipats però ocults. |
||
* Presenten un aspecte físic descuidat, ja que la seva atenció està fixada només en la ciència. |
* Presenten un aspecte físic descuidat, ja que la seva atenció està fixada només en la ciència. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Els practicants de l'[[alquímia]] podrien ser els precursors d'aquesta figura, que va néixer com a tal després de la [[Revolució Industrial]], com a excés de l'amor per la [[tècnica]] i l'oblit de la tradició. |
Els practicants de l'[[alquímia]] podrien ser els precursors d'aquesta figura, que va néixer com a tal després de la [[Revolució Industrial]], com a excés de l'amor per la [[tècnica]] i l'oblit de la tradició. |
||
L'exemple literari més antic es troba en [[Frankenstein]], de [[Mary Shelley]], on un científic vol donar vida a un ésser mort i així igualar-se a [[Déu]], tema que esdevindrà recurrent en el [[cinema de terror]]. En la mateixa línia s'inscriu el [[L'illa del |
L'exemple literari més antic es troba en [[Frankenstein]], de [[Mary Shelley]], on un científic vol donar vida a un ésser mort i així igualar-se a [[Déu]], tema que esdevindrà recurrent en el [[cinema de terror]]. En la mateixa línia s'inscriu el [[L'illa del doctor Moreau|doctor Moreau]]. Molts d'ells donen vida a [[robot]]s, que es rebel·len contra els humans, un clàssic de la [[ciència-ficció]] i de la tradició [[distòpica]]. |
||
Altres experimenten amb la [[genètica]], en l'afany per crear éssers perfectes o diferents, tradició que comença amb el [[Dr. Jekyll and Mr. Hyde]] de [[Robert Louis Stevenson]] i segueix amb [[l'home invisible]] i tots els [[mutant]]s o portadors d'estranys [[virus]] creats per error. |
Altres experimenten amb la [[genètica]], en l'afany per crear éssers perfectes o diferents, tradició que comença amb el [[L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde|Dr. Jekyll and Mr. Hyde]] de [[Robert Louis Stevenson]] i segueix amb [[L'home invisible (novel·la)|l'home invisible]] i tots els [[mutant]]s o portadors d'estranys [[virus]] creats per error. |
||
[[Jules Verne]] va escriure moltes [[novel·la|novel·les]] protagonitzades per científics bojos. Aquests volien explorar nous mons (el centre de la [[Terra]], l'[[espai]], el fons del [[mar]]), anant més enllà dels límits naturals (per a l'època) de l'home. Va ser un dels precedents de tota la [[literatura]] i [[cinema]] sobre els [[extraterrestre]]s. |
[[Jules Verne]] va escriure moltes [[novel·la|novel·les]] protagonitzades per científics bojos. Aquests volien explorar nous mons (el centre de la [[Terra]], l'[[espai]], el fons del [[mar]]), anant més enllà dels límits naturals (per a l'època) de l'home. Va ser un dels precedents de tota la [[literatura]] i [[cinema]] sobre els [[extraterrestre]]s. |
||
Un darrer corrent és el vessant [[paròdia|paròdic]], freqüent en els [[dibuixos animats]], on el científic és un ésser malvat que vol dominar el món gràcies als seus invents però que fracassa per l'acció de l'[[heroi]]. Aquest personatge ha passat a les ficcions "serioses", com les de [[James Bond]] i totes les [[màfia|màfies]] globals. Un subcorrent és el [[savi]] despistat, amb exemples com el [[professor Tornassol|Tornassol]] de [[Tintín]] o en Walter Bishop de [[Fringe]]. |
Un darrer corrent és el vessant [[paròdia|paròdic]], freqüent en els [[dibuixos animats]], on el científic és un ésser malvat que vol dominar el món gràcies als seus invents però que fracassa per l'acció de l'[[heroi]]. Aquest personatge ha passat a les ficcions "serioses", com les de [[James Bond]] i totes les [[màfia|màfies]] globals. Un subcorrent és el [[savi]] despistat, amb exemples com el [[professor Tornassol|Tornassol]] de [[Tintín]] o en Walter Bishop de [[Fringe]]. |
||
== En la ficció == |
|||
Alguns científics bojos protagonistes, antagonistes o personatges secundaris de la cultura popular: |
|||
* [[Dr. Eggman]] de [[Sonic]] |
|||
* Beakman d'[[El món d'en Beakman]] |
|||
* [[Heura Metzinosa (personatge)|Heura Metzinosa]] de [[DC Comics]] |
|||
* Dr. Gero de [[Bola de Drac Z]] |
|||
* Dr. Emmett Brown de [[Retorn al futur]] |
|||
* [[Silvestre Tornassol]] de [[Les aventures de Tintín]] |
|||
* Senbei Norimaki de [[Dr. Slump]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 25: | Línia 35: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* [http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-el-cientific-dib.jsp Una web sobre la imatge que els nens catalans tenen dels científics ] |
* [http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-el-cientific-dib.jsp Una web sobre la imatge que els nens catalans tenen dels científics ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081019042226/http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-el-cientific-dib.jsp |date=2008-10-19}} |
||
{{ORDENA:Cientific Boig}} |
{{ORDENA:Cientific Boig}} |
||
[[Categoria:Arquetips]] |
[[Categoria:Arquetips]] |
||
[[Categoria:Ciència-ficció]] |
[[Categoria:Ciència-ficció]] |
||
Revisió de 23:02, 3 jul 2024
El científic boig és un arquetip de la cultura popular contemporània.[1] Es tracta d'un geni que vol passar els límits permesos a la ciència, amb conseqüències sovint catastròfiques, tot i que la seva intenció pot ser maligna o simplement ànsia de coneixement. És la variant moderna del mite de Prometeu i totes les històries que ensenyen l'error de voler tenir més coneixement del permès.
Característiques més usuals
[modifica]- Algun trauma en la vida personal o l'excés d'orgull els porta a transgredir els límits.
- Tenen laboratoris ben equipats però ocults.
- Presenten un aspecte físic descuidat, ja que la seva atenció està fixada només en la ciència.
- Poden tenir algun ajudant, però els seus plans romanen secrets fins a arribar al descobriment definitiu, amb el qual volen impressionar tota la comunitat.
- No tenen en compte la moral a l'hora d'experimentar.
Tradició
[modifica]Els practicants de l'alquímia podrien ser els precursors d'aquesta figura, que va néixer com a tal després de la Revolució Industrial, com a excés de l'amor per la tècnica i l'oblit de la tradició.
L'exemple literari més antic es troba en Frankenstein, de Mary Shelley, on un científic vol donar vida a un ésser mort i així igualar-se a Déu, tema que esdevindrà recurrent en el cinema de terror. En la mateixa línia s'inscriu el doctor Moreau. Molts d'ells donen vida a robots, que es rebel·len contra els humans, un clàssic de la ciència-ficció i de la tradició distòpica.
Altres experimenten amb la genètica, en l'afany per crear éssers perfectes o diferents, tradició que comença amb el Dr. Jekyll and Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson i segueix amb l'home invisible i tots els mutants o portadors d'estranys virus creats per error.
Jules Verne va escriure moltes novel·les protagonitzades per científics bojos. Aquests volien explorar nous mons (el centre de la Terra, l'espai, el fons del mar), anant més enllà dels límits naturals (per a l'època) de l'home. Va ser un dels precedents de tota la literatura i cinema sobre els extraterrestres.
Un darrer corrent és el vessant paròdic, freqüent en els dibuixos animats, on el científic és un ésser malvat que vol dominar el món gràcies als seus invents però que fracassa per l'acció de l'heroi. Aquest personatge ha passat a les ficcions "serioses", com les de James Bond i totes les màfies globals. Un subcorrent és el savi despistat, amb exemples com el Tornassol de Tintín o en Walter Bishop de Fringe.
En la ficció
[modifica]Alguns científics bojos protagonistes, antagonistes o personatges secundaris de la cultura popular:
- Dr. Eggman de Sonic
- Beakman d'El món d'en Beakman
- Heura Metzinosa de DC Comics
- Dr. Gero de Bola de Drac Z
- Dr. Emmett Brown de Retorn al futur
- Silvestre Tornassol de Les aventures de Tintín
- Senbei Norimaki de Dr. Slump
Referències
[modifica]- ↑ Haynes, Roslynn Doris (1994). From Faust to Strangelove: Representations of the Scientist in Western Literature. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-4801-6
Enllaços externs
[modifica]