[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Classe baixa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m referències|2 --> referències
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Arthur Huppertsberg Aufmachung.jpg|thumb|Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa]]
[[Fitxer:Arthur Huppertsberg Aufmachung.jpg|thumb|Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa]]
[[Fitxer:Vinzenz Rosenberg.jpg|thumb|Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII]]
[[Fitxer:Vinzenz Rosenberg.jpg|thumb|Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII]]
La '''classe baixa''' o '''classe popular''', en una [[societat de classes]], és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, [[llibertat]]s, [[drets]], [[Poder (sociologia) |poder]] i [[Lliure albir |autonomia]]. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema [[política|político]][[social]] particular, aquesta classe pot ser composta per [[esclau]]s, [[serf]]s, [[criat]]s, servents, súbdits, camperols, artistes, [[obrer]]s, treballadors per a un altri, persones dependents, [[pobresa|pobres]], [[malalt]]s, aturats, jubilats, vells, [[dones]] (totes, vídues, professionals, mares solteres, mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca formació, persones de certes races o estrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en [[democràcia]], tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes d'obreres, populars o de classes baixes o marginals; o de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots", per exemple) o el terme és reemplaçat per [[eufemisme]]s, com per exemple "persones menys afavorides".<ref>''Perspectiva social'', número 1, any [[1973]], editat per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. {{ca}}</ref><ref>Alejandro Sánchez, ''El sistema de valors dels catalans'', Institut Català d'Estudis Mediterranis, 1991, ISBN 9788439318040 {{ca}}</ref><ref>''Investigació de màrqueting'', Editorial UOC, 2002, ISBN 9788484290193 {{ca}}</ref>
La '''classe baixa''' o '''classe popular''', en una [[societat de classes]], és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, [[llibertat]]s, [[drets]], [[Poder (sociologia) |poder]] i [[Lliure albir |autonomia]]. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema [[política|político]][[social]] particular, aquesta classe pot ser composta per [[esclau]]s, [[serf]]s, [[criat]]s, servents, súbdits, camperols, artistes, [[obrer]]s, treballadors per a un altri, persones dependents, [[pobresa|pobres]], [[malalt]]s, aturats, jubilats, vells, [[dones]] (totes, vídues, professionals, mares solteres, mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca formació, persones de certes races o estrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en [[democràcia]], tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes d'obreres, populars o de classes baixes o marginals; o de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots", per exemple) o el terme és reemplaçat per [[eufemisme]]s, com per exemple "persones menys afavorides".<ref>''Perspectiva social'', número 1, any [[1973]], editat per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. {{ca}}</ref><ref>Alejandro Sánchez, ''El sistema de valors dels catalans'', Institut Català d'Estudis Mediterranis, 1991, {{ISBN|9788439318040}} {{ca}}</ref><ref>''Investigació de màrqueting'', Editorial UOC, 2002, {{ISBN|9788484290193}} {{ca}}</ref>


La societat de classes, amb [[classe alta|classes altes]] i baixes, constitueix una [[obediència|divisió]] [[jerarquia|jeràrquica]] de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'[[estratificació social|estratificació]] moderna, és a dir, de les societats europees d'entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]], i d'algunes societats mercantils de l'[[edat antiga]]. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sinó la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" (en el [[Postmodernitat (període)|període postmodern]] es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap afecte ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien perquè les altres s'hi poguessin recolzar.<ref>''Nacionalisme i modernitat'', [[Universitat de València]], 1999, ISBN 9788486574796 {{ca}}</ref><ref>Ramon Panyella, ''Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX'', Punctum, 2010, ISBN 9788493737146 {{ca}}</ref><ref>Mikhail Rostovtzeff, ''Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico'', Espasa-Calpe. {{es}}</ref>
La societat de classes, amb [[classe alta|classes altes]] i baixes, constitueix una [[obediència|divisió]] [[jerarquia|jeràrquica]] de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'[[estratificació social|estratificació]] moderna, és a dir, de les societats europees d'entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]], i d'algunes societats mercantils de l'[[edat antiga]]. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sinó la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" (en el [[Postmodernitat (període)|període postmodern]] es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap afecte ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien perquè les altres s'hi poguessin recolzar.<ref>''Nacionalisme i modernitat'', [[Universitat de València]], 1999, {{ISBN|9788486574796}} {{ca}}</ref><ref>Ramon Panyella, ''Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX'', Punctum, 2010, {{ISBN|9788493737146}} {{ca}}</ref><ref>Mikhail Rostovtzeff, ''Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico'', Espasa-Calpe. {{es}}</ref>


Aquest concepte està molt relacionat amb el sistema productiu. A la societat de classes majoritària a occident arran de la [[revolució industrial]], per exemple, el terme és moltes vegades assimilat a "[[proletariat]]", definit per [[Karl Marx]] com aquells que només posseïxen el recurs de tenir fills. També és classe "baixa" la [[classe obrera]] o [[classe treballadora]], encara que aquests dos termes estan definits pel lloc que les persones ocupen en la [[Factors de producció|producció]] de diners, la conseqüència social pel que fa a visibilitat, veu, capacitat de decisió, drets, qualitat de vida i economia els situa a la classe baixa de la societat productiva capitalista que defineix els termes. En el [[capitalisme]], el terme es contraposa a la classe que té el poder, d'elit o "classe capitalista", que acapara el capital (els diners, i per tant, en aquest sistema, el domini i poder legítims), i als [[artesania|artesans]], que són els treballadors liberals o propietaris dels seus mitjans de producció.<ref>Karl Marx, ''[http://www.caum.es/publicaciones/_publicaciones/manuscritos%20eco.pdf Manuscritos de Economía y Filosofía]'', Caum, 1844</ref>
Aquest concepte està molt relacionat amb el sistema productiu. A la societat de classes majoritària a occident arran de la [[revolució industrial]], per exemple, el terme és moltes vegades assimilat a "[[proletariat]]", definit per [[Karl Marx]] com aquells que només posseïxen el recurs de tenir fills. També és classe "baixa" la [[classe obrera]] o [[classe treballadora]], encara que aquests dos termes estan definits pel lloc que les persones ocupen en la [[Factors de producció|producció]] de diners, la conseqüència social pel que fa a visibilitat, veu, capacitat de decisió, drets, qualitat de vida i economia els situa a la classe baixa de la societat productiva capitalista que defineix els termes. En el [[capitalisme]], el terme es contraposa a la classe que té el poder, d'elit o "classe capitalista", que acapara el capital (els diners, i per tant, en aquest sistema, el domini i poder legítims), i als [[artesania|artesans]], que són els treballadors liberals o propietaris dels seus mitjans de producció.<ref>Karl Marx, ''[http://www.caum.es/publicaciones/_publicaciones/manuscritos%20eco.pdf Manuscritos de Economía y Filosofía]'', Caum, 1844</ref>

Revisió del 19:17, 16 ago 2018

Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa
Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII

La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema políticosocial particular, aquesta classe pot ser composta per esclaus, serfs, criats, servents, súbdits, camperols, artistes, obrers, treballadors per a un altri, persones dependents, pobres, malalts, aturats, jubilats, vells, dones (totes, vídues, professionals, mares solteres, mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca formació, persones de certes races o estrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en democràcia, tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes d'obreres, populars o de classes baixes o marginals; o de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots", per exemple) o el terme és reemplaçat per eufemismes, com per exemple "persones menys afavorides".[1][2][3]

La societat de classes, amb classes altes i baixes, constitueix una divisió jeràrquica de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'estratificació moderna, és a dir, de les societats europees d'entre els segles XVII i XIX, i d'algunes societats mercantils de l'edat antiga. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sinó la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" (en el període postmodern es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap afecte ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien perquè les altres s'hi poguessin recolzar.[4][5][6]

Aquest concepte està molt relacionat amb el sistema productiu. A la societat de classes majoritària a occident arran de la revolució industrial, per exemple, el terme és moltes vegades assimilat a "proletariat", definit per Karl Marx com aquells que només posseïxen el recurs de tenir fills. També és classe "baixa" la classe obrera o classe treballadora, encara que aquests dos termes estan definits pel lloc que les persones ocupen en la producció de diners, la conseqüència social pel que fa a visibilitat, veu, capacitat de decisió, drets, qualitat de vida i economia els situa a la classe baixa de la societat productiva capitalista que defineix els termes. En el capitalisme, el terme es contraposa a la classe que té el poder, d'elit o "classe capitalista", que acapara el capital (els diners, i per tant, en aquest sistema, el domini i poder legítims), i als artesans, que són els treballadors liberals o propietaris dels seus mitjans de producció.[7]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Perspectiva social, número 1, any 1973, editat per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. (català)
  2. ↑ Alejandro Sánchez, El sistema de valors dels catalans, Institut Català d'Estudis Mediterranis, 1991, ISBN 9788439318040 (català)
  3. ↑ Investigació de màrqueting, Editorial UOC, 2002, ISBN 9788484290193 (català)
  4. ↑ Nacionalisme i modernitat, Universitat de València, 1999, ISBN 9788486574796 (català)
  5. ↑ Ramon Panyella, Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Punctum, 2010, ISBN 9788493737146 (català)
  6. ↑ Mikhail Rostovtzeff, Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico, Espasa-Calpe. (castellà)
  7. ↑ Karl Marx, Manuscritos de Economía y Filosofía, Caum, 1844

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Classe_baixa&oldid=20175374»