[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Coffea: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
ampliació descripció, ref
trec CC i poso ref
Línia 3: Línia 3:
'''''Coffea''''' és un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[Planta|plantes]] [[angiospermes]] de la [[Família (biologia)|família]] de les [[rubiàcies]] (''Rubiaceae''). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud, d'Àsia tropical i d'Austràlia.<ref name=kew>{{ref-web |url=https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:325985-2 |títol=''Coffea'' L. |consulta=8 juliol 2024 |editor=Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew |llengua=anglès }}</ref>
'''''Coffea''''' és un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[Planta|plantes]] [[angiospermes]] de la [[Família (biologia)|família]] de les [[rubiàcies]] (''Rubiaceae''). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud, d'Àsia tropical i d'Austràlia.<ref name=kew>{{ref-web |url=https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:325985-2 |títol=''Coffea'' L. |consulta=8 juliol 2024 |editor=Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew |llengua=anglès }}</ref>


Les [[llavor]]s d'algunes espècies, anomenades grans de [[cafè]], s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat de [[cafeïna]] i tenen un sabor dolç distintiu.{{Citació necessària}}
Les [[llavor]]s d'algunes espècies, anomenades grans de [[cafè]], s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat de [[cafeïna]] i tenen un sabor dolç distintiu.<ref>{{ref-web |url=https://coffeescience.foundation/sweetness-in-coffee |títol=Sweetness in Coffee: Sensory Analysis and Identification of Key Compounds |consulta=11 juliol 2024|editor=Coffee Science Foundation |data= |llengua= }}</ref>


La planta és un dels [[Conreu comercial|conreus comercials]] més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'[[exportació]] important de diversos països, inclosos els d'[[Amèrica Central]] i del [[Amèrica del Sud|Sud]], el [[Carib]] i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies, ''[[Coffea arabica]]'' (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i ''[[Coffea canephora]]'' (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.<ref name=":0">{{cite web |title=Coffee Plant: Arabica and Robusta |url=http://www.coffeeresearch.org/agriculture/coffeeplant.htm |publisher=Coffee Research Institute |access-date=2018-11-17|language=en-us}}</ref><ref name="CoffeeProduction">{{cite web |title=Coffee: World Markets and Trade |publisher=United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service |date=2017-06-16 |url=https://usda.mannlib.cornell.edu/usda/fas/tropprod//2010s/2017/tropprod-06-16-2017.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20171010184341/http://usda.mannlib.cornell.edu/usda/fas/tropprod/2010s/2017/tropprod-06-16-2017.pdf |archive-date=2017-10-10 |url-status=live |access-date=2017-12-08|language=en-us}}</ref> Ambdues espècies de cafè són vulnerables als [[Canvi climàtic i l'agricultura i ramaderia|canvis, causats pel canvi climàtic]], a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.<ref name="laderach">{{cite journal |last1=Läderach |first1=Peter |last2=Ramirez–Villegas |first2=Julian |last3=Navarro-Racines |first3=Carlos |last4=Zelaya |first4=Carlos |last5=Martinez–Valle |first5=Armando |last6=Jarvis |first6=Andy |title=Climate change adaptation of coffee production in space and time |journal=Climatic Change |volume=141 |issue=1 |pages=47–62 |date=2016-10-26 |issn=0165-0009 |doi=10.1007/s10584-016-1788-9 |doi-access=free|language=en-us}}</ref><ref name="Moat">{{cite journal |last1=Moat |first1=Justin |last2=Williams |first2=Jenny |last3=Baena |first3=Susana |last4=Wilkinson |first4=Timothy |last5=Gole |first5=Tadesse W. |last6=Challa |first6=Zeleke K. |last7=Demissew |first7=Sebsebe |last8=Davis |first8=Aaron P. |title=Resilience potential of the Ethiopian coffee sector under climate change |url=https://www.researchgate.net/publication/317894875 |journal=Nature Plants |volume=3 |issue=7 |pages=17081 |date=2017-06-19 |issn=2055-0278 |pmid=28628132 |s2cid=6873955 |doi=10.1038/nplants.2017.81|language=en-us}}</ref><ref name="worland">{{cite magazine |last=Worland |first=Justin |date=2018-06-21 |title=Your Morning Cup of Coffee Is in Danger. Can the Industry Adapt in Time? |url=https://time.com/5318245/coffee-industry-climate-change/ |url-status=live |magazine=[[Time]] |archive-url=https://web.archive.org/web/20190804074707/https://time.com/5318245/coffee-industry-climate-change/ |archive-date=2019-08-04 |access-date=2019-10-13|language=en-us}}</ref>
La planta és un dels [[Conreu comercial|conreus comercials]] més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'[[exportació]] important de diversos països, inclosos els d'[[Amèrica Central]] i del [[Amèrica del Sud|Sud]], el [[Carib]] i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies, ''[[Coffea arabica]]'' (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i ''[[Coffea canephora]]'' (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.<ref name=":0">{{cite web |title=Coffee Plant: Arabica and Robusta |url=http://www.coffeeresearch.org/agriculture/coffeeplant.htm |publisher=Coffee Research Institute |access-date=2018-11-17|language=en-us}}</ref><ref name="CoffeeProduction">{{cite web |title=Coffee: World Markets and Trade |publisher=United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service |date=2017-06-16 |url=https://usda.mannlib.cornell.edu/usda/fas/tropprod//2010s/2017/tropprod-06-16-2017.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20171010184341/http://usda.mannlib.cornell.edu/usda/fas/tropprod/2010s/2017/tropprod-06-16-2017.pdf |archive-date=2017-10-10 |url-status=live |access-date=2017-12-08|language=en-us}}</ref> Ambdues espècies de cafè són vulnerables als [[Canvi climàtic i l'agricultura i ramaderia|canvis, causats pel canvi climàtic]], a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.<ref name="laderach">{{cite journal |last1=Läderach |first1=Peter |last2=Ramirez–Villegas |first2=Julian |last3=Navarro-Racines |first3=Carlos |last4=Zelaya |first4=Carlos |last5=Martinez–Valle |first5=Armando |last6=Jarvis |first6=Andy |title=Climate change adaptation of coffee production in space and time |journal=Climatic Change |volume=141 |issue=1 |pages=47–62 |date=2016-10-26 |issn=0165-0009 |doi=10.1007/s10584-016-1788-9 |doi-access=free|language=en-us}}</ref><ref name="Moat">{{cite journal |last1=Moat |first1=Justin |last2=Williams |first2=Jenny |last3=Baena |first3=Susana |last4=Wilkinson |first4=Timothy |last5=Gole |first5=Tadesse W. |last6=Challa |first6=Zeleke K. |last7=Demissew |first7=Sebsebe |last8=Davis |first8=Aaron P. |title=Resilience potential of the Ethiopian coffee sector under climate change |url=https://www.researchgate.net/publication/317894875 |journal=Nature Plants |volume=3 |issue=7 |pages=17081 |date=2017-06-19 |issn=2055-0278 |pmid=28628132 |s2cid=6873955 |doi=10.1038/nplants.2017.81|language=en-us}}</ref><ref name="worland">{{cite magazine |last=Worland |first=Justin |date=2018-06-21 |title=Your Morning Cup of Coffee Is in Danger. Can the Industry Adapt in Time? |url=https://time.com/5318245/coffee-industry-climate-change/ |url-status=live |magazine=[[Time]] |archive-url=https://web.archive.org/web/20190804074707/https://time.com/5318245/coffee-industry-climate-change/ |archive-date=2019-08-04 |access-date=2019-10-13|language=en-us}}</ref>

Revisió del 16:25, 13 jul 2024

Infotaula d'ésser viuCoffea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
SubfamíliaIxoroideae
GènereCoffea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCoffea arabica Modifica el valor a Wikidata
Plantes del cafè.

Coffea és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud, d'Àsia tropical i d'Austràlia.[1]

Les llavors d'algunes espècies, anomenades grans de cafè, s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat de cafeïna i tenen un sabor dolç distintiu.[2]

La planta és un dels conreus comercials més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'exportació important de diversos països, inclosos els d'Amèrica Central i del Sud, el Carib i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies, Coffea arabica (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.[3][4] Ambdues espècies de cafè són vulnerables als canvis, causats pel canvi climàtic, a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.[5][6][7]

Descripció

Són arbusts o petits arbres perennes i perennifolis, inermes i sovint amb branques laterals horitzontals. Les fulles són el·líptiques i habitualment disposades de manera oposada, amb una nervadura molt marcada i una cutícula cerosa que les protegeix i dificulta l'evaporació de l'aigua. Les flors són petites, sèssils o amb un pedicel curt, hermafrodites, fragants i amb una corol·la de color blanc o rosa formada per un tub i de 4 a 9 lòbuls. L'androceu és format per un nombre d'estams que va de 4 a 8, al gineceu hi ha un ovari bilocular, amb un òvul a cada lòcul, l'estigma és bilobulat. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars. El fruit és una drupa globosa o el·lipsoide de color vermell, porpra, taronja, groc, blau o negre a la maturitat, cada fruit conté una o dues llavors, que són els grans de cafè en el cas de les poques espècies que s'aprofiten comercialment i que es caracteritzen per una mena de solc longitudinal.[8][9]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[10][11]

Espècies

Dins del gènere Coffea es reconeixen les 131 espècies següents:[1]

Híbrids

S'han descrit els següent híbrid natural:[1]

  • Coffea × heterocalyx Stoff.

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de heterotípics Coffea:[1]

  • Buseria T.Durand
  • Cafe Adans.
  • Cofeanthus A.Chev.
  • Hexepta Raf.
  • Leiochilus Hook.f.
  • Nescidia A.Rich. ex DC.
  • Paolia Chiov.
  • Paracoffea J.-F.Leroy
  • Pleurocoffea Baill.
  • Psilanthopsis A.Chev.
  • Psilanthus Hook.f.
  • Solenixora Baill.

Cultiu i ús

Article principal: Producció de cafè
Fruits de Coffea, Bali.

Hi ha més de 130 espècies de Coffea, que es cultiva a partir de llavors. Les dues més populars són Coffea arabica (comunament coneguda simplement com "Arabica"), que representa entre el 60 i el 80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (coneguda com "Robusta"), que representa al voltant del 20-40%.[3][4] C. arabica és preferida pel seu gust més dolç, mentre que C. canephora té un contingut més elevat de cafeïna. C. arabica té els seus orígens a les terres altes d'Etiòpia i l'altiplà de Boma del Sudan, i va sorgir com a resultat d'un híbrid entre C. canephora i C. eugenioides.[12]

Els arbres produeixen fruits vermells o morats comestibles, que es descriuen com a baies epígines o com a drupes indehiscents.[13] La fruita sovint es coneix com a "cirera del cafè" i conté dues llavors, anomenades "grans de cafè".[14][15] Malgrat aquests termes, el cafè no és ni una veritable cirera (el fruit de determinades espècies del gènere Prunus) ni una veritable mongeta (llavors de plantes de la família Fabaceae).

En aproximadament el 5-10% de qualsevol collita de fruites de cafè, només es troba un sol gra. Anomenat "caracolillo", és més petit i rodó que un gra de cafè normal.

Quan es cultiva als tròpics, el cafè és un arbust vigorós o un arbre petit que normalment creix a una alçada de 3 a 3,5 m. Les espècies de cafè cultivades més comunament creixen millor a elevacions elevades, però no toleren temperatures de congelació.[16]

L'arbre de Coffea arabica produirà fruits al cap de tres a cinc anys, produint-se durant una mitjana de 50 a 60 anys, encara que és possible fins a 100.[17] Les flors blanques són molt perfumades. La fruita triga uns nou mesos a madurar.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Coffea L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 juliol 2024].
  2. ↑ «Sweetness in Coffee: Sensory Analysis and Identification of Key Compounds». Coffee Science Foundation. [Consulta: 11 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Coffee Plant: Arabica and Robusta» (en anglès americà). Coffee Research Institute. [Consulta: 17 novembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Coffee: World Markets and Trade» (en anglès americà). United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service, 16-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 8 desembre 2017].
  5. ↑ Läderach, Peter; Ramirez–Villegas, Julian; Navarro-Racines, Carlos; Zelaya, Carlos; Martinez–Valle, Armando; Jarvis, Andy «Climate change adaptation of coffee production in space and time» (en anglès americà). Climatic Change, vol. 141, 1, 26-10-2016, pàg. 47–62. DOI: 10.1007/s10584-016-1788-9. ISSN: 0165-0009.
  6. ↑ Moat, Justin; Williams, Jenny; Baena, Susana; Wilkinson, Timothy; Gole, Tadesse W.; Challa, Zeleke K.; Demissew, Sebsebe; Davis, Aaron P. «Resilience potential of the Ethiopian coffee sector under climate change» (en anglès americà). Nature Plants, vol. 3, 7, 19-06-2017, pàg. 17081. DOI: 10.1038/nplants.2017.81. ISSN: 2055-0278. PMID: 28628132.
  7. ↑ Worland, Justin (2018-06-21). «Your Morning Cup of Coffee Is in Danger. Can the Industry Adapt in Time?». Time (en en-us). Arxivat de l'original el 2019-08-04. 
  8. ↑ «Coffea» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 12 juliol 2024].
  9. ↑ Chen, Tao; Taylor, Charlotte M. Flora of China (en anglès). vol. 19. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1994 [Consulta: 13 juliol 2024]. 
  10. ↑ «Coffea L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 juliol 2024].
  11. ↑ Linné, 1753, p. 172.
  12. ↑ Lashermes, P.; Combes, M.-C.; Robert, J.; Trouslot, P.; D'Hont, A.; Anthony, F.; Charrier, A. «Molecular characterisation and origin of the Coffea arabica L. genome» (en anglès americà). Molecular and General Genetics, vol. 261, 2, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1007/s004380050965. PMID: 10102360.
  13. ↑ Davis, Aaron P.; Govaerts, Rafael; Bridson, Diane M.; Stoffelen, Piet «An annotated taxonomic conspectus of the genus Coffea (Rubiaceae)» (en anglès americà). Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 152, 4, 2006, pàg. 465–512. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2006.00584.x.
  14. ↑ «Cirera del cafè: Anatomia». cafesmamasame.com, 06-12-2020. [Consulta: 28 maig 2024].
  15. ↑ «What is Coffee?». www.ncausa.org. [Consulta: 14 juliol 2020].
  16. ↑ Petek, Marcos Rafael; Sera, Tumoru; Alteia, Marcos Zorzenon «Genetic variability for frost resistance among Coffea accessions assessed in the field and in a cold chamber» (en anglès americà). Brazilian Archives of Biology and Technology, vol. 48, 1, Gener 2005, pàg. 15–21. DOI: 10.1590/S1516-89132005000100003.
  17. ↑ «Coffee bean: commodity factsheet» (en anglès americà). Mintec. Arxivat de l'original el 2016-11-20.

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coffea&oldid=33688372»