[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Convent de Sant Agustí Vell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Convent de Sant Agustí Vell
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusMonestir i caserna Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica: monestir
arquitectura barroca: caserna Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióComerç, 36, Pl. Acadèmia, 3-5, Pl. Pons i Clerch, 1-2 i Tantarantana, 13-21 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.38712°N,2.18169°E / 41.38712; 2.18169
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40181 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona406 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Després de la desfeta de 1714 va ser transformat en caserna i actualment acull el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.[2]

Descripció

El conjunt es compon d'un edifici lineal (caserna) al llarg del carrer del Comerç, un cos edificat transversalment al primer, una nau coberta que recolza sobre les edificacions militars del carrer d'en Tantarantana, les restes del claustre gòtic amb edificacions adossades amb façana a la plaça de l'Acadèmia i, per acabar, les restes de la nau lateral de l'església,[3]

L'edifici del carrer del Comerç és de planta baixa, dos pisos i terrat, d'uns 105 m de llargada per 14 m d'amplada, que formen una estructura interior de pilars i voltes d'aresta amb crugies de 4,5 m en quasi tota la seva modulació, menys en els darrers 9 mòduls (els més propers a la mitgera de l'edifici), que es resolen amb murs transversals a la façana i voltes rebaixades. Les façanes són un fidel reflex de la modulació abans esmentada i al nivell del carrer es resol simètricament a partir del portal central que s'emfasitza amb el coronament del terrat i dos portals laterals. El portal central dona accés directe al pati-claustre, que actualment està restaurat i on es col·locà l'obra de l'escultor James Turrell en l'època dels Jocs Olímpics.[3]

El cos edificat transversalment correspon a les velles estructures del refectori del convent i al nucli d'escales de l'ampliació renaixentista per accedir al pis superior del claustre. Aquest cos ha estat rehabilitat i restaurat (com la resta de l'edificació militar) i cobert amb una nova teulada en l'actuació realitzada els anys 1994-1995 per l'arquitecte Antoni de Moragas i Spa.[3]

Les altres edificacions corresponen a una ala del claustre gòtic amb la seva ampliació renaixentista (pis superior i portalada de la plaça de l'Acadèmia) i la nau lateral de l'antiga església del convent partida en dos nivells, dels quals el superior s'utilitzava com a capella de la caserna militar. En l'actualitat s'han restaurat les estructures que resten del claustre i el mur de l'església que dona al pati.[3]

Història

Tradicionalment s'ha considerat que a Barcelona s'hi va establir la primera comunitat agustina, degut al pas per la ciutat de sant Paulí de Nola, ordenat sacerdot el 393. Hauria deixat una comunitat, de la que es tenen notícies des d'abans de la invasió musulmana, i haurien residit a Sant Pau del Camp.[4]

L'any 1309 els agustins van establir-se a la Ribera en uns terrenys cedits per Jaume Basset.[4] El primer prior va ser fra Bonanat Zaguals. L'església va començar a edificar-se el 1349[4] i la construcció de les dependències conventuals va allargar-se fins al segle xviii. Durant quatre segles el convent va ser el centre vertebrador del barri de Sant Agustí Vell.[5] Els agustins va tenir dificultats per obtenir donacions, a causa de la presència de la propera parròquia de Santa Maria del Mar i d'altres ordes establerts a la ciutat.[4] Amb el pas del temps el convent va adquirir importància. L'any 1393 van participar en la fundació del convent d'Igualada. L'altar major tenia el valuós retaule de Sant Agustí (1462-1475), obra de Jaume Huguet i els seus ajudants, encarregada pel Gremi de Blanquers i que es conserva parcialment al MNAC i al Museu Marès.[4]

El 1529, els agustins varen patir la pesta, atengueren malalts i perderen 7 monjos.[4] El 1580 es va iniciar la construcció d'un nou claustre d'estil renaixentista. Durant el segle xvii, les obres van anar encaminades a articular l'espai al seu voltant i continuar es obres a l'església.[6]

Hi va ser enterrada la serventa de Déu Madrona Clarina i Colomer (1688-1744),[4] la placa commemorativa de la qual es troba a la façana de l'edifici proper del carrer d'en Tantarantana, 4 (vegeu casa-fàbrica Castanyer-Comas).

Caserna de Sant Agustí

Durant el setge de Barcelona de 1713-1714, el convent va ser un dels principals punts d'enfrontament i patí bombardejos i quedà molt malmès. L'any 1716, Felip V va ordenar l'enderroc de gran part de la Ribera per a la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, i els agustins es varen traslladar al carrer de l'Hospital, al barri del Raval (vegeu convent de Sant Agusti Nou).[4]

El 1720 s'hi va instal·lar l'Acadèmia de Matemàtiques,[7] i entre 1738 i 1748 la major part de les restes del convent van ser enderrocades per a construir-hi una caserna militar, obra de l'arquitecte Pere Bertran,[4] i que entre 1754 i 1803 fou la seu de l'Acadèmia Militar de Barcelona.[8] Es va conservar una part lateral de l'església i l'ala de ponent del claustre gòtic, del segle xv, que s'integraren dins el nou edifici.[9]

El «Pastim» o fleca municipal
Projecte d'escorxador al Pastim
Quarteró núm. 19 de Garriga i Roca (c. 1860)

El Pastim

El convent fou durant molts anys la seu del Gremi de Flequers de Barcelona, entitat fundada el 1368,[4] i la part que feia front a l'actual carrer dels Tiradors i la plaça de Sant Agustí Vell, on es trobava l'església, va ser cedida a l'Ajuntament per a establir-hi el «Pastim» o fleca municipal,[7] que el 1789 fou protagonista dels anomenats rebomboris del pa.

A la dècada del 1840, l'Ajuntament va decidir establir-ne en emfiteusi la part que donava a la plaça de Sant Agustí Vell,[10] on es van construir dues cases, els actuals núms. 15 (Eudald Fargas) i 16 (Martí Finet).[11][12][13] En aquesta darrera hi havia uns safaretjos públics,[14][15] localitzats durant una intervenció arqueològica.[16] La resta es va destinar a escorxador de porcs a partir del 1852: «Según tenemos entendido, por disposicion del Sr. Alcalde Corregidor, la matanza de cerdos se verificará este año en el patio interior del edificio conocido por el «Pastim», junto al Paseo de la Esplanada.»[17][18] Actualment, aquest espai és ocupat per un bloc modern d'habitatges.[19]

Intervenció arqueològica

El 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la planta baixa de la finca núm. 16 de la plaça de Sant Agustí Vell i núm. 1 de la Plaça de l'Acadèmia, on es documentaren una sèrie de fases constructives:[16]

  • Fase medieval (segles xii-xiii): Estructures (dipòsits i/o clots) dedicats a l'adoberia de pells, abastint-se d'aigua del Rec Comtal.[16]
  • Fase baix-medieval (segles xiii-xiv): Nivells d'amortització que probablment formarien part dels terrenys en els quals l'any 1309 s'edificaria el convent.[16]
  • Fase baix-medieval (finals segle xiv-finals segle xvi): Una necròpolis que se situaria a fora i davant de l'església del complex monàstic, on es trobaren un total de nou individus. Aquests enterraments es realitzaren amb fosses simples directament excavades al sòl i segurament amb taüts de fusta, ja que es van localitzar claus de ferro.[16]
  • Fase moderna (segle xvii): Fase caracteritzada per la intensa reforma dintre del conjunt monàstic. Es documentaren nivells de circulació i elements estructurals (pilars) que es corresponen a l'últim moment de funcionament del convent.[16]
  • Fase moderna (segle xviii): Una sèrie d'elements estructurals (paviments i murs) i de nivells d'amortització que formarien part de l'Acadèmia de Matemàtiques instal·lada el 1720. L'espai que ocupen delimitaven una possible zona d'estança o dependència sense poder-ne concretar exactament la funcionalitat.
  • Fase contemporània (finals segle xviii-principis segle xix): Un dipòsit que, tant per la seva amortització com per la seva factura es cregué anterior a l'actual edifici. Pel que fa a la seva interpretació possiblement podria haver funcionat com algun tipus de gran contenidor d'aigua que es relacionaria amb activitats diverses com: domèstiques, tipus safareig públic (donada les dimensions d'aquest), o pecuàries, com abeurador per animals de càrrega com cavalls. Aquestes activitats es podrien associar al fet que, en aquest moment, l'espai formava part de la Caserna de Cavalleria instal·lada l'any 1759.[16]
  • Fase contemporània (finals del segle xix): Elements estructurals (sistemes de desguàs) i nivells d'amortització pertanyents al moment de la construcció de l'actual finca.[16]

Galeria d'imatges


Referències

  1. ↑ «Antic convent de Sant Agustí (Caserna de Sant Agustí)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Museu de la Xocolata». BarcelonaTurisme.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Convent de Sant Agustí Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 «Convent de Sant Agustí de Barcelona». monestirs.cat.
  5. ↑ «Antic convent de Sant Agustí Vell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  6. ↑ «Convent de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  7. ↑ 7,0 7,1 «Convent de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. ↑ «La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle xviii». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 23 febrer del 2015.
  9. ↑ «Església de Sant Agustí Nou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  10. ↑ «Eudaldo Fargas i de Jaume Parodi demana acensuar una part de l'edifici del Pastim». A182 Comissió d'Hisenda 477. AMCB, 04-02-1840.
  11. ↑ Guía de Barcelona, 1849, p. 252. 
  12. ↑ «Eudaldo Fargas i Martín Tinet sol·liciten exoneració de contribucions sobre l'edifici del Pastín que es procedeix a enderrocar». A182 Comissió d'Hisenda 2151. AMCB, 10-01-1846.
  13. ↑ «Antonio Ferrer, perit del cos d'enginyers, denuncia les obres realitzades per Martín Finet en l'edifici contigu al pati de l'acadèmia d'enginyers, a la plaça de Sant Agustí». A182 Comissió d'Hisenda 2718. AMCB, 1849.
  14. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 363. 
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 181, 227. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 «Plaça Sant Agustí Vell 16». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  17. ↑ Diario de Barcelona, 18-09-1852, p. 5574. 
  18. ↑ Diario de Barcelona, 24-09-1852, p. 5730-5731. 
  19. ↑ «Parcel·la cadastral 1623802DF3812D». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Agustí Vell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Convent_de_Sant_Agustí_Vell&oldid=34000877»