Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió: diferència entre les revisions

Croàcia
Estació membre
Final Nacional	Dora
Aparicions	26 (18 finals)
Primera aparició	1993
Millor resultat
Final	4t 1996 4t 1999
Semifinal	3r 1993
Pitjor resultat
Final	23è 2016
Semifinal	19è 1996
Enllaços externs
Pàgina de HRT
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv

El representant croat al Festival de la Cançó d'Eurovisió és seleccionat al festival pop Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. La primera vegada que Dora va tenir lloc va ser en 1993, després que Croàcia aconseguís la seva independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Fins a 2014 era, juntament amb Suècia, Malta, i els països del Big Five (excepte Alemanya i Itàlia), un dels pocs països que no havia faltat a cap festival des de 1993, quan els països amb els resultats més baixos cada any quedaven relegats, i l'any del seu debut al festival, la qual cosa el feia un dels dos països que no ha faltat al festival des de la seva primera aparició (l'altre és Espanya), sense comptar els països que havien debutat més tard com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, etc.). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

També, Croàcia es va absentar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, a inicis de 2016 la cadena pública croata, la HRT, va anunciar un possible retorn, amb la possibilitat d'enviar com a representant la guanyadora d'aquest programa, així com Emilija Kokić, l'única guanyadora croata d'Eurovisió, a pesar del fet que va guanyar sota Iugoslàvia l'any 1989. Finalment, va confirmar la seva participació a Estocolm.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar en el TOP-10 dins d'una gran final.

Història

Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer al 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

Participacions

Llegenda

  Guanyador

  Segona posició

  Tercera posició

  Quarta o cinquena posició (Top 5)

  Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó (Música / Lletra)	Final	Punts	Semifinal	Punts
1993	Millstreet	Put	«Don't ever cry»	15	31	3	51
1994	Dublín	Tony Cetinski	«Nek'tu bude ljubav sva»	16	27	No va haver-hi semifinals
1995	Dublín	Magazin i Lidija Horvath	«Nostalgija»	6	91
1996	Oslo	Maja Blagdan	«Sveta ljubav»	4	98	19	30
1997	Dublín	E.N.I.	«Probudi me»	17	24	No va haver-hi semifinals
1998	Birmingham	Danijela Martinović	«Neka me ne svane»	5	131
1999	Jerusalem	Doris Dragović	«Marija Magdalena»	4	118
2000	Estocolm	Goran Karan	«Kada zaspu andeli»	9	70
2001	Copenhaguen	Vanna Ranilović	«Strings of my heart»	10	42
2002	Tallinn	Vesna Pisarović	«Everything I want»	11	44
2003	Riga	Claudia Beni	«Više nisam tvoja»	15	29
2004	Istanbul	Ivan Mikulić	«You are the only one»	13	50	9	72
2005	Kíev	Boris Novković	«Vukovi umiru sami»	11	115	4	169
2006	Atenes	Severina Vučković	«Moja štikla»	12	56	Top 11 de l'any anterior
2007	Hèlsinki	Dado Topić i Dragonfly	«Vjerujem o ljubav»	No es va classificar		16	54
2008	Belgrad	Kraljevi Ulice & 75 cents	«Romanca» (Miren Hadži Veljković)	21	44	4	112
2009	Moscou	Igor Cukrov & Andrea Šušnjara	«Lijepa Tena» (Tonci Huljić / Vjekoslava Huljić)	18	45	13	33
2010	Oslo	Feminnem	«Lako je sve» (Branimir Mihaljević / Pamela Ramljak, Neda Parmać)	No es va classificar		13	33
2011	Düsseldorf	Daria Kinzer	«Celebrate» (Boris Djurdjevic / Boris Djurdjevic, Marina Mudrinić)			15	41
2012	Bakú	Nina Badrić	«Nebo» (Nina Badrić)			12	42
2013	Malmö	Klapa s Mora	«Mižerja» (G. Topolovac)			13	38
No hi va participar entre 2014 i 2015
2016	Estocolm	Nina Kraljić	«Lighthouse» (Andreas Grass, Nikola Paryla)	23	73	10	133
2017	Kíev	Jacques Houdek	«My Friend» (Jacques Houdek, Siniša Reljić, Tony Malm / Jacques Houdek, Ines Prajo, Arjana Kunštek, Fabrizio Laucella)	13	128	8	141
2018	Lisboa	Franka Batelić	«Crazy» (Branimir Mihaljević / Franka Batelić)	No es va classificar		17	63
2019	Tel Aviv	Roko Blažević	«The dream» (Jacques Houdek, Andrea Ćurić i Charlie Mason)			14	64
2020	Rotterdam	Damir Kedžo	«Divlji vjetre»	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Albina	«Tick-Tock»	No es va classificar

Votació de Croàcia

Fins a 2019, la votació de Croàcia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final Pos. País Punts 1 Bòsnia i Hercegovina 144 2 Sèrbia 88 3 Malta 82 4 Eslovènia 81 5 Rússia 75

Més punts atorgats en semifinals i final Pos. País Punts 1 Bòsnia i Hercegovina 194 2 Macedònia del Nord 157 3 Sèrbia 156 4 Eslovènia 135 5 Malta 113 Rússia

Més punts rebuts només en la final Pos. País Punts 1 Eslovènia 125 2 Bòsnia i Hercegovina 115 3 Macedònia del Nord 77 4 Malta 71 5 Turquia 51

Més punts rebuts en semifinals i final Pos. País Punts 1 Eslovènia 192 2 Bòsnia i Hercegovina 186 3 Macedònia del Nord 152 4 Àustria 117 5 Suïssa 101

Participació com a part de Iugoslàvia

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda

  Guanyador

  Segona posició

  Tercera posició

  Quarta o cinquena posició (Top 5)

  Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó (Música / Lletra)	Final	Punts
1963	Londres	Vice Vukov	«Brodovi»	11	3
1965	Nàpols	Vice Vukov	«Čežnja»	12	2
1968	Londres	Dubrovački Trubaduri	«Jedan dan»	7	8
1969	Madrid	Ivan & 3M	«Pozdrav svijetu»	13	5
1971	Dublín	Kićo Slabinac	«Tvoj dječak je tužan»	14	68
1972	Edimburg	Tereza Kesovija	«Muzika i ti»	9	87
1986	Bergen	Doris Dragović	«Željo moja»	11	49
1987	Brussel·les	Novi fosili	«Ja sam za ples»	4	92
1988	Dublín	Srebrna krila	«Mangup»	6	87
1989	Lausana	Riva	«Rock me»	1	137
1990	Zagreb	Tajči	«Hajde da ludujemo»	7	81

Curiositats

• La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
• En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
• El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

12 punts

• Croàcia ha donat 12 punts a:

Semifinal (1993 - 2015) Any País 1993 Romania 2004 Sèrbia i Montenegro 2005 A.R.I. de Macedònia 2006 Bòsnia i Hercegovina 2007 Sèrbia 2008 A.R.I. de Macedònia 2009 Sèrbia 2010 Xipre 2011 Sèrbia 2012 Bòsnia i Hercegovina 2013 Dinamarca No hi participà entre 2014 i 2015 Semifinal (2016 - ) Any Jurat Televot 2016 República Txeca Bòsnia i Hercegovina 2017 Països Baixos Hongria 2018 Israel Xipre 2019 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 2021

Final (1993 - 2015) Any País Any País 1993 Noruega 2004 Sèrbia i Montenegro 1994 Irlanda 2005 1995 Malta 2006 Bòsnia i Hercegovina 1996 2007 Sèrbia 1997 Regne Unit 2008 Bòsnia i Hercegovina 1998 2009 1999 Eslovènia 2010 Turquia 2000 Rússia 2011 Eslovènia 2001 Dinamarca 2012 Sèrbia 2002 Malta 2013 Ucraïna 2003 Rússia No hi participà entre 2014 i 2015 Final (2016 - ) Any Jurat Televot 2016 Austràlia Sèrbia 2017 Hongria Hongria 2018 Lituània Sèrbia 2019 Itàlia Itàlia 2021

Galeria d'imatges

• 
  Dragonfly & Dado Topić a Hèlsinki (2007)
• 
  Kraljevi Ulice & 75 cents a Belgrad (2008)
• 
  Feminnem a Oslo (2010)
• 
  Nina Badrić a Bakú (2012)
• 
  Klapa s Mora a Malmö (2013)
• 
  Nina Kraljić a Estocolm (2016)
• 
  Jacques Houdek a Kíev (2017)
• 
  Franka Batelić a Lisboa (2018)
• 
  Roko a Tel Aviv (2019)

Enllaços externs

• Preselecció croata per al Festival de la Cançó d'Eurovisió
• Lloc oficial d'Eurovisió