Extranet: diferència entre les revisions
m Corregit: - de la extranet poden + de l'extranet poden |
m Corregit: - aliens. La extranet acostuma + aliens. L'extranet acostuma |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Una '''extranet''' és una xarxa privada que utilitza protocols d'internet, protocols de comunicació i, habitualment, una infraestructura pública de comunicació per compartir de forma segura part de la informació i serveis propis d'una organització amb proveïdors, clients, socis o altres organitzacions. Una extranet seria, doncs, part de la [[intranet]] d'una organització que s'estén (normalment utilitzant [[internet]]) a usuaris aliens. |
Una '''extranet''' és una xarxa privada que utilitza protocols d'internet, protocols de comunicació i, habitualment, una infraestructura pública de comunicació per compartir de forma segura part de la informació i serveis propis d'una organització amb proveïdors, clients, socis o altres organitzacions. Una extranet seria, doncs, part de la [[intranet]] d'una organització que s'estén (normalment utilitzant [[internet]]) a usuaris aliens. |
||
L'extranet acostuma a tenir un accés semiprivat: no es limita al personal de la pròpia organització, però si a les persones o altres organitzacions que hi tinguin algun tipus de vincle. Requereix, doncs, cert grau de seguretat que garanteixi (i limiti) l'accés segur: tallafocs, gestió de servidors, expedició i ús de certificats digitals o mitjans similars d'autenticació d'usuari, xifrat de missatges i l'ús de xarxes privades virtuals ([[VPN]]) dins la xarxa pública. |
|||
== Beneficis == |
== Beneficis == |
Revisió del 22:39, 15 maig 2016
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una extranet és una xarxa privada que utilitza protocols d'internet, protocols de comunicació i, habitualment, una infraestructura pública de comunicació per compartir de forma segura part de la informació i serveis propis d'una organització amb proveïdors, clients, socis o altres organitzacions. Una extranet seria, doncs, part de la intranet d'una organització que s'estén (normalment utilitzant internet) a usuaris aliens.
L'extranet acostuma a tenir un accés semiprivat: no es limita al personal de la pròpia organització, però si a les persones o altres organitzacions que hi tinguin algun tipus de vincle. Requereix, doncs, cert grau de seguretat que garanteixi (i limiti) l'accés segur: tallafocs, gestió de servidors, expedició i ús de certificats digitals o mitjans similars d'autenticació d'usuari, xifrat de missatges i l'ús de xarxes privades virtuals (VPN) dins la xarxa pública.
Beneficis
- Permet l'intercanvi de grans volums de dades a través de catàlegs d'Intercanvi Electrònic de Dades (EDI en aglès).
- Compartir informació de forma exclusiva amb altres socis comercials.
- Col·laborar amb altres organitzacions en el desenvolupament conjunt de projectes o programes de formació.
- Proporcionar accés a diversos serveis prestats per una empresa a un grup d'altres empreses.
Creadors
El terme extranet va ser definit pel qui era primer executiu de Netscape Communications Corporation, Jim Barksdale, i el cofundador d'aquesta, Mark Andreesen.
Va començar a ser utilitzat per primer cop a finals dels anys 90 en diverses indústries i empreses per descriure els repositoris centralitzats de dades compartides i aplicacions accessibles via web únicament als membres autoritzats de determinats grups de treball (dispersos geogràficament, projectes multi-empresarials, etc..).
Comparativa intranet | extranet | internet
Aplicació | Usuaris | Informació |
---|---|---|
Intranet | Interns | Intercanvi entre treballadors |
Extranet | Interns i externs | Col·laboració amb tercers, accés restringit |
Internet | Qualsevol usuari | Objectius diferents |
Aplicacions
Les aplicacions de l'extranet poden ser molt diverses:
- Banca on-line. Un dels exemples més coneguts, amb la banca electrònica les entitats bancàries ofereixen als seus clients la possibilitat de consultar i operar amb els seus comptes.
- Programari de grup (groupware), diverses empreses participen en el desenvolupament de noves aplicacions amb un objectiu comú.
- Xarxes de coneixement compartit entre empreses, universitats, associacions i altres centres en programes de formació, activitats d'investigació i desenvolupament, borses de treball, etc...