Força d'Emergència de les Nacions Unides: diferència entre les revisions
m Bot: Traient enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1369193 |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
| Línia 26: | Línia 26: | ||
==Països participants== |
==Països participants== |
||
===UNEF II=== |
===UNEF II=== |
||
Els països que van contribuir amb personal a aquest contingent van ser |
Els països que van contribuir amb personal a aquest contingent van ser:<ref>''The Blue Helmet'', A Review of United Nations Peace-Keeping, Publicacions de les Nacions Unides, segona edició, 1990, apèndix III Maps. ISBN 92-1-100444-6.</ref> |
||
* [[Austràlia]]. Contingent aeri, amb helicòpters i personal |
* [[Austràlia]]. Contingent aeri, amb helicòpters i personal |
||
Revisió del 16:45, 4 gen 2014
La Força d'Emergència de les Nacions Unides (FENU), en anglès United Nations Emergency Forces (UNEF), és un contigent creat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a l'any 1956, durant la confrontació entre l'aliança de França, el Regne Unit i Israel contra Egipte, coneguda com a Crisi de Suez o Guerra del Sinaí.
Un segon contingent de les Nacions Unides, conegut com a UNEF II, es desplegà a la regió entre l'octubre de 1973 i el juliol de 1979, per tal garantir el compliment dels acords posteriors a la Guerra del Yom Kippur.[1]
Comandament de la UNEF
UNEF I
El comandament general del contingent, establert a la ciutat de Gaza, va recaure en els següents militars:
- Tinent General E.L.M. Burns (Canadà). Novembre de 1956 a desembre de 1959
- Tinent General P. S. Gyani (Índia). Desembre de 1959 a gener de 1964
- General Carlos F. Paiva Chaves (Brasil). Gener de 1964 a agost de 1964
- Coronel Lazar Mušicki (Iugoslàvia). Agost de 1964 a gener de 1965
- General Syseno Sarmento (Brasil). Gener de 1965 a gener de 1966
- General Indar J. Rykhye (Índia). Gener de 1966 a juny de 1967
UNEF II
El segon contingent de la UNEF fou dirigit pels següents càrrecs:
- Tinent General Ensio P. H. Siilasvuo (Finlàndia). Octubre de 1973 a agost de 1975
- Tinent General Bengt Liljestrand (Suècia). Agost de 1975 a novembre de 1976
- General Rais Abin (Indonèsia). Desembre de 1976 a setembre de 1979
Països participants
UNEF II
Els països que van contribuir amb personal a aquest contingent van ser:[2]
- Austràlia. Contingent aeri, amb helicòpters i personal
- Àustria. Infanteria
- Canadà. Logística, amb mitjans aeris i unitats de servei
- Finlàndia. Tropes d'infanteria
- Ghana. Tropes d'infanteria
- Indonèsia. Tropes d'infanteria
- Irlanda. Tropes d'infanteria
- Nepal. Tropes d'infanteria
- Panamà. Tropes d'infanteria
- Perú. Tropes d'infanteria
- Polònia. Logística, amb enginyeria mèdica i unitats de transport
- Senegal. Tropes d'infanteria
- Suècia. Tropes d'infanteria
Referències
- ↑ UN.org
- ↑ The Blue Helmet, A Review of United Nations Peace-Keeping, Publicacions de les Nacions Unides, segona edició, 1990, apèndix III Maps. ISBN 92-1-100444-6.