Francesc Masferrer Albertí
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 juliol 1890 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
Mort | setembre 1973 (83 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Francesc Masferrer Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 7 de juliol de 1890 - 13 de setembre 1973) fou un autor teatral guixolenc.
Biografia
Fill i net de rajolers,[1] ja de jove es va sentir atret per les lletres en general i concretament pel món teatral.
Als 17 anys va ingressar a l'agrupació l'Asil Dominical que dirigia Mossèn Sants Boada i en la que va realitzar tasques d'apuntador. Masferrer tenia pànic als escenaris [2] i la tasca d'apuntador li va brindar l'oportunitat d'endinsar-se en el món teatral sense ser vist. A l'edat de 20 anys va ingressar a l'Agrupació Romea, que dirigia Benet Escriba Romaguera amb la que va participar com apuntador, autor i finalment com a president de l'entitat fins a la seva dissolució el 1960.
Masferrer va ser membre de la Lliga Catalana secretari de les entitats guixolenques Casino dels Nois i de l'Ateneu Deportiu
Com a periodista afeccionat, va col·laborar a diverses publicacions guixolenques: Llevor,[3] Ciutat Nova, ''L'Avi Muné'',[4] La Costa Brava [5] i va dirigir el setmanari ''Espalmatòrium''.
El 1932 va ser nomenat corresponsal literari de la publicació barcelonina Teatre Català on hi va publicar diversos contes.
Obres de teatre
Va començar a escriure als 20 anys i la seva obra compte amb un total de trenta obres de teatre, de les quals onze van ser posades en escena per l'Agrupació Romea, Pluja d'hivern (1909); La pubilla [6] (1912); Enganyoses aparences [7] (1914); Aquí i a Tossa [8] (1915); Traïdoria no venç l'amor [9] (1927); Rosaura, De la vida errant (1928); Per una clavellina [10] (1929); La felicitat dels altres [11] (1934); Pròleg d'un drama [12] (1936); Hostes vingueren … o conseqüències de la grip,[13] probablement escrit el 1936.
Després de l'esclat de la guerra civil el 1936, ja no va tornar a escriure més.
Masferrer va morir el 13 de setembre del 1973 als 83 anys, a la ciutat que l'havia vist néixer, Sant Feliu de Guíxols.[14]
Referències
- ↑ Bussot Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona, 2011, p. 508. ISBN 978-84-938593-0-5.
- ↑ Roldós Soler, Agustí. Història de l'Agrupació Romea i del Teatre d'Afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Àrea de Cultura, lleure, comunicació i patrimoni. Diputació de Girona, 2005, p. 78. ISBN 84-932263-9-4.
- ↑ Llevor, 06-01-1906, pàg. Pàgina 2.
- ↑ L'Avi Muné, 24-07-1920, pàg. Pàgina 2.
- ↑ La Costa Brava, 16-05-1931, pàg. Pàgina 1 i 2.
- ↑ El Programa, 22-03-1919, pàg. Pàgina 3.
- ↑ Ancora, 30-10-1958, pàg. Pàgina 4.
- ↑ Ciutat Nova, 09-10-1915, pàg. Pàgina 2.
- ↑ La Costa Brava, 26-09-1931, pàg. Pàgina 4.
- ↑ L'Avi Muné, 19-10-1929, pàg. Pàgina 3.
- ↑ La Costa Brava, 03-03-1934, pàg. Pàgina 3.
- ↑ La Costa Brava, 23-05-1936, pàg. Pàgina 8.
- ↑ Ancora, 06-03-1975, pàg. Pàgina 4.
- ↑ Ancora, 20-09-1973, pàg. Pàgina 9.