Hazañas Bélicas: diferència entre les revisions

*Hazañas Bélicas*
	; Numero u d'Hazañas Bélicas
Tipus	sèrie de còmics
Fitxa
Autor	Boixcar, Vicente Farrés, Alan Doyer, Eugenio Sotillos Torrent, Jordi Longarón i Jaime Forns
Llengua	castellà
Data d'inici	1948
Dades i xifres
Tema	còmic bèl·lic
Editorial	Ediciones Toray

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 13:14, 19 abr 2024

Hazañas Bélicas, va ser una sèrie de còmics del gènere bèl·lic editats per primera vegada, l'any 1948, per Ediciones Toray, S. A., el seu creador va ser Guillermo Sánchez Boix, més conegut pel pseudònim de Boixcar. Hazañas Bélicas va tenir d'altres dibuixants i guionistes; Alan Doyer, Josep Maria Sánchez Boix, Vicente Farrés i Pedro Bertran al Dibuix. Eugenio Sotillos i Alex Simmons, al guió, entre d'altres. Malgrat la varietat de dibuixants que varen passar per la col·lecció el nom d'Hazañas Bélicas, sempre ha estat lligat, en l'imaginari popular, a Boixcar, el seu creador.^[1]

Història

Als quaderns d'Hazañas Bélicas, s'hi narraven històries dels conflictes bèl·lics del segle xx, de la Primera Guerra Mundial, i majoritàriament de la Segona Guerra Mundial i en menor mesura de la Guerra de Corea,^[2] les narracions tenien el caire d'una crònica de guerra, des del punt de vista del soldat que lluitava en el conflicte. Aquest soldat, era un soldat qualsevol, que lluitava en una guerra, d'unes dimensions que en moltes ocasions, el desbordava.^[2] El personatge era diferent a cada historieta, sense que ni hages un de fixa.^[3]

A la primera època de publicació, les histories giren al voltant de l'exèrcit alemany i les seves conquestes arreu d'Europa.^[2] Especialment al front Oriental on s'enaltia els combatents alemanys, en contra del comunisme.^[2]^[3] Això passava quan, els crims comesos pel nazisme, ja eren coneguts, després dels Judicis de Nuremberg.^[3] L'altre front bèl·lic on es desenvolupen les històries és la Guerra del Pacífic, aquest front és el que va estrenar la sèrie, però tot seguit es va donar més importància al front de l'est, i es va apuntar a la guerra freda, Anti-Soviètica.^[3]

A la segona època de publicació, es van introduint histories on l'exèrcit aliat, va tenint un major protagonisme, a les histories es reflecteixen les victòries dels aliats, al Mediterrani, el Pacific i el nord d'Africà. Aquest canvi de rumb al còmic, s'entén pel canvi, en les simpaties que el règim franquista, deixa de tenir pels alemanys, després dels pactes de cooperació, entre els Estats Units d'Amèrica i l'Espanya franquista, a principis dels anys cinquanta, aquests pactes desplacen les simpaties per l'Alemanya nazi a favor de les tropes Aliades.^[2]

Autors

Dibuixants

Boixcar, pseudònim de Guillermo Sánchez Boix,aquest dibuixant va ser el creador de la sèrie amb l'ajuda a l'entintat,(excepte els rostres) de José Martínez Piles i de José Martínez,^[4] malgrat que més endavant, la varen dibuixar d'altres autors, el nom d'Hazañas Bélicas, sempre ha estat lligat al nom de Boixcar.
Jordi Longarón i Llopart, va néixer a Barcelona, l'any 1933, Dibuixant. Alguns dels seus treballs més coneguts són la icona del soldat que sortia a totes les portades dels quaderns d‘Hazañas Bélicas i Friday foster que va dibuixar pel The Chicago Tribune i d'altres diaris entre els anys, 1969 - 1973.^[5]
Vicente Farrés, és el nom artístic, de Vicenç o Vicente Farrés Sensarrich. Dibuixant de còmic. Neix a Igualada (Catalunya) l'any 1923 i mor a Barcelona l'any 2009. És un dibuixant de línia ràpida i sovint mimètica, però d'una eficaç, visió comercial.^[6]
Alan Doyer, Alan Doyer, Pseudònim de, José Espinosa Serrano, dibuixant i guionista, de còmics. Neix l'any 1936 i mor el 1995 a Barcelona va treballar essencialment per agències, es feu famós al mercat català i espanyol, pels personatges de Johnny Comando y Gorila (1958) Usava com a pseudònims Alan Doyer, A.Doyer i Serra.

Jaime Forns, és un dibuixant de còmics. En el mercat autòcton va treballar per l'editorial Toray a la sèrie Hazañas Bélicas i Relatos de Guerra, entre d'altres.

Guionistes

Eugenio Sotillos, Pseudònim de Eugenio Sotillos Torrent, Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular, es va fer popular pels seus personatges (bèl·lic i humorístic) Johnny Comando i Gorila.^[7]
Alex Simmons, Pseudònim d'Enrique Sánchez Pascual. (Madrid,1918- Barcelona, 1996) Alex Simmons, és el pseudònim que feia servir majoritàriament quan escrivia guions de temàtica Bèl·lica.
Jesús Rodríguez Lázaro. Fins a l'any 1939, s'anomena, Floreal Rodríguez Lázaro. Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular.

Dades de publicació

A la publicació d'Hazañas Bélicas per part de l'Editorial Toray hi ha, dues èpoques diferenciades. Primera Època, de l'any 1948 al 1949, es varen publicar, 29 números ordinaris. Segona Època, de l'any 1950 al 1958, es varen publicar, 321 números setmanals i ordinaris més 1 extraordinari, 8 almanacs, i 10 almanacs posteriors a 1958. El 1958, l'editorial Toray, edita dues noves col·leccions, amb l'epígraf Hazañas belicas, aquestes edicions es coneixen pel color de les seves portades, una de color blau, i l'altre de color vermell. A la de color vermell hi van participar diversos autors, en aquesta sèrie, per primera vegada, hi apareixen dos personatges fixes, anomenats Johnny Comando i Goril·la. Obra de Eugenio Sotillos, al guió i Alan Doyer, al dibuix. A la de color blau, comença reeditant les pàgines de Boixcar i més endavant publica pàgines inèdites amb altres guionistes, i dibuixants.

Per d'altra banda, és dels còmics, més reeditats, en un període de quaranta anys.

L'any 2012, es fa una reedició, del dibuixant Jordi Longarón.

Llistat de títols, amb la capçalera o el contingut **Hazañas Belicas**
Títol	Format	Enquadernació	Preu	Mides	Números Publicats	Anys	Notes
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	1,25 pts.	17 x 24 cm.	29	1948 al 1949	1ª serie, col·lecció, sense numeració.
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	1,50 - 2 pts.	17 x 24 cm.	321	1950 al 1963	2ª serie, col·lecció numerada.
Hazañas Belicas	Llibre	Rústica	?	18 x 24 cm.	1 ?	1952	Redistribució amb àlbum de la col·lecció de 1950
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	5 i 6 pts.	17 x 24 cm.	371	1957 al 1971	Numero Extra. Portada, blava.
Hazañas Bélicas	Llibre	Rusticà	5 i 6 pts.	17 x 24 cm.	328	1958 al 1971	Serie Especial. Portada, Vermella
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	1,50 - 2 pts.	17 x 24 cm.	321	1950 al 1963	a portada :Novelas graficas de
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	8 / 10 /12 pts.	21 x 15 cm.	252	1961 al 1971	a portada :"Novelas graficas de"
Boixcar	Quadern	Grapa	12 pts.	21 x 15 cm.	110	1965 al 1969	¨Obras Completas"
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	25 pts.	23 x 16 cm.	6 ?	1972	"Selección de Novelas graficas". Toray, 1972
Hazañas Bélicas	Quadern	Grapa	25 a 160 pts.	27 x 19/19 x 27 cm.	187?	1973 al 1988	Editorial: Ediciones Ursus
Gorila	Quadern	Grapa	10 a 20 pts.	21 x 15 cm.	17 ?	1973	Editorial: Ediciones Ursus (1973)
Gorila	Quadern	Grapa	50/60 pts.	27,5 x 19,5 cm.	8?	1980	Editorial: Ediciones Ursus (1973)
Hazañas Bélicas	Quadern, Apaïsat	Grapa	125/135 pts.	19 x 26 cm.	24	1987	Editorial: G4 EDICIONES S.A.
Hazañas Bélicas	Quadern, Vertical	Grapa	175 pts.	26 x 19 cm.	20	1987	a portada :"Novelas graficas de"
Johnny Comando y Gorila	LLibre	cartoné	?	?	5	1992	Serie Especial de 5 toms, amb un total de 90 episodis.
Hazañas Bélicas	LLibre	cartoné	?	27 x 21 cm.	18	1996	Serie Especial de 18 toms, amb un total de 352 episodis.
Las Mejores Hazañas Bélicas	Llibre	cartoné	17,95 €	16,6 x 23 cm.	1	2012	Editorial: EDT

Referències

↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.612. ISBN 84-89384-23-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 El Cuaderno Popular: Viñetas de Genero (en castella). nº 7 Pag.127. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Historia de los Comics (en castella). 2 Pag.444. Toutain Editor, S.A., 1983. ISBN 978-84-85138-69-2.
↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.167. ISBN 84-89384-23-1.
↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.734. ISBN 84-89384-23-1.
↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.451. ISBN 84-89384-23-1.
↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso,1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.1188-1189. ISBN 84-89384-23-1.

Bibliografia i fonts

Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. Pag.451.
Guiral, Antoni (coord.); Diversos Autors. Del Tebeo al Manga:una historia de los Comics. Nº 7. El cuaderno popular: viñetas de Género. Pag. 127. Panini España S.A., 2007. Pag.127.
Diversos Autors. Historia del Còmic. Nº 2. Pag. 444. Toutain Editor, 1982 Pag.444.

Enllaços externs

Fitxa, Hazañas Bélicas, a la web de Tebeosfera (castellà)
Exemplars digitalitzats a la web comicbookplus.com (castellà)

[De_la_Historieta_y_su_Uso-1] Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.612. ISBN 84-89384-23-1.

[Del_Tebeo_al_Manga-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 El Cuaderno Popular: Viñetas de Genero (en castella). nº 7 Pag.127. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26.

[Historia_de_los_Comics-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Historia de los Comics (en castella). 2 Pag.444. Toutain Editor, S.A., 1983. ISBN 978-84-85138-69-2.

[De_la_Historieta_y_su_Uso_1873-200-4] Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.167. ISBN 84-89384-23-1.

[5] Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.734. ISBN 84-89384-23-1.

[6] Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.451. ISBN 84-89384-23-1.

[7] Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso,1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.1188-1189. ISBN 84-89384-23-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula de publicacions periòdiques}}
+{{Infotaula publicació periòdica}}
+'''''Hazañas Bélicas''''', va ser una sèrie de còmics del [[còmic bèl·lic|gènere bèl·lic]] editats per primera vegada, l'any 1948, per [[Ediciones Toray|Ediciones Toray, S. A.]], el seu creador va ser [[Boixcar|Guillermo Sánchez Boix]], més conegut pel pseudònim de [[Boixcar]]. ''Hazañas Bélicas'' va tenir d'altres dibuixants i guionistes; [[Alan Doyer]], [[Josep Maria Sánchez Boix]], [[Vicente Farrés]] i [[Pedro Bertran Monistrol|Pedro Bertran]] al Dibuix. [[Eugenio Sotillos]] i [[Enrique Sánchez Pascual|Alex Simmons]], al guió, entre d'altres. Malgrat la varietat de dibuixants que varen passar per la col·lecció el nom d'''Hazañas Bélicas'', sempre ha estat lligat, en l'imaginari popular, a Boixcar, el seu creador.<ref name="De la Historieta y su Uso">{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado|enllaçautor= Jesús Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.612|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
-'''''Hazañas Bélicas''''', va ser una sèrie de còmics del [[còmic bèl·lic|gènere bèl·lic]] editats per primera vegada, l’any 1948, per [[Ediciones Toray|Ediciones Toray, S. A.]], el seu creador va ser [[Boixcar|Guillermo Sánchez Boix]], més conegut pel pseudònim de [[Boixcar]]. Hazañas Bélicas va tenir d'altres dibuixants i Guionistes; [[Alan Doyer]], [[Josep Maria Sánchez Boix]], i [[Vicente Farrés]] al Dibuix i [[Eugenio Sotillos]] i [[Enrique Sánchez Pascual|Alex Simmons]], al guió, entre d'altres. Malgrat la varietat de dibuixants que varen passar per la col·lecció el nom d’Hazañas Bélicas, sempre ha estat lligat, en l'imaginari popular, a Boixcar, el seu creador.<ref name="De la Historieta y su Uso">{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.612|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
 == Història ==
-Als quaderns d’Hazañas Bélicas, s’hi narraven històries dels [[Guerra|conflictes bèl·lics]] del [[segle XX]], de la [[Primera Guerra Mundial]], i majoritàriament de la [[Segona Guerra Mundial]]i en menor mesura de la [[Guerra de Corea]],<ref name="Del Tebeo al Manga">{{Ref-llibre|títol= El Cuaderno Popular: Viñetas de Genero|llengua= castella |volum= nº 7 Pag.127|editorial= Panini España S.A|pàgines= 208|col·lecció=Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos|isbn=978-849885-22-26}}</ref> les narracions tenien el caire d'una [[crònica]] de guerra, des del punt de vista del soldat que lluitava en el conflicte. Aquest soldat, era un soldat qualsevol, que lluitava en una guerra, d'unes dimensions que en moltes ocasions, el desbordava.<ref name="Del Tebeo al Manga"/> El personatge era diferent a cada historieta, sense que ni hages un de fixa.<ref name="Historia de los Comics">{{Ref-llibre|títol=Historia de los Comics|llengua= castella |volum= 2 Pag.444|editorial= Toutain Editor, S.A.|data=1983|isbn=978-84-85138-69-2}}</ref>
+Als quaderns d'Hazañas Bélicas, s'hi narraven històries dels [[Guerra|conflictes bèl·lics]] del {{segle|XX}}, de la [[Primera Guerra Mundial]], i majoritàriament de la [[Segona Guerra Mundial]] i en menor mesura de la [[Guerra de Corea]],<ref name="Del Tebeo al Manga">{{Ref-llibre|títol= El Cuaderno Popular: Viñetas de Genero|llengua= castella |volum= nº 7 Pag.127|editorial= Panini España S.A|pàgines= 208|col·lecció=Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos|isbn=978-849885-22-26}}</ref> les narracions tenien el caire d'una [[crònica]] de guerra, des del punt de vista del soldat que lluitava en el conflicte. Aquest soldat, era un soldat qualsevol, que lluitava en una guerra, d'unes dimensions que en moltes ocasions, el desbordava.<ref name="Del Tebeo al Manga"/> El personatge era diferent a cada historieta, sense que ni hages un de fixa.<ref name="Historia de los Comics">{{Ref-llibre|títol=Historia de los Comics|llengua= castella |volum= 2 Pag.444|editorial= Toutain Editor, S.A.|data=1983|isbn=978-84-85138-69-2}}</ref>
+A la primera època de publicació, les histories giren al voltant de l'[[Wehrmacht|exèrcit alemany]] i les seves conquestes arreu d'[[Europa]].<ref name="Del Tebeo al Manga"/> Especialment al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|front Oriental]] on s'enaltia els combatents alemanys, en contra del [[comunisme]].<ref name="Del Tebeo al Manga"/><ref name="Historia de los Comics"/> Això passava quan, els crims comesos pel [[nazisme]], ja eren coneguts, després dels [[Judicis de Nuremberg]].<ref name="Historia de los Comics"/> L'altre front bèl·lic on es desenvolupen les històries és la [[Guerra del Pacífic]], aquest front és el que va estrenar la sèrie, però tot seguit es va donar més importància al front de l'est, i es va apuntar a la [[Guerra Freda|guerra freda]], Anti-Soviètica.<ref name="Historia de los Comics"/>
-[[Fitxer:Nº 1 de la primera edición de Hazañas Bélicas.JPG|thumb|350px|Numero u d'Hazañas Bélicas]]
+A la segona època de publicació, es van introduint histories on l'[[Aliats de la Segona Guerra Mundial|exèrcit aliat]], va tenint un major protagonisme, a les histories es reflecteixen les victòries dels aliats, al Mediterrani, el Pacific i el nord d'Africà. Aquest canvi de rumb al còmic, s'entén pel canvi, en les simpaties que el [[Franquisme|règim franquista]], deixa de tenir pels alemanys, després dels pactes de cooperació, entre els [[Estats Units d'Amèrica]] i l'Espanya franquista, a principis dels anys cinquanta, aquests pactes desplacen les simpaties per l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]] a favor de les tropes Aliades.<ref name="Del Tebeo al Manga"/>
-A la primera època de publicació, les histories giren al voltant de l’[[Wehrmacht|exèrcit alemany]] i les seves conquestes arreu d'[[Europa]].<ref name="Del Tebeo al Manga"/> Especialment al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|front Oriental]] on s’enaltia els combatents alemanys, en contra del [[comunisme]].<ref name="Del Tebeo al Manga"/><ref name="Historia de los Comics"/> Això passava quan, els crims comesos pel [[nazisme]], ja eren coneguts, després dels [[Judicis de Nuremberg]].<ref name="Historia de los Comics"/> L’altre front bèl·lic on es desenvolupen les històries és la [[Guerra del Pacífic]], aquest front és el que va estrenar la sèrie, però tot seguit es va donar més importància al front de l’est, i es va apuntar a la [[Guerra Freda|guerra freda]], Anti-Soviètica.<ref name="Historia de los Comics"/>
+== Autors ==
-A  la segona època de publicació, es van introduint histories on l’[[Aliats de la Segona Guerra Mundial|exèrcit aliat]], va tenint un major protagonisme, a les histories es reflecteixen les victòries dels aliats, al Mediterrani, el Pacific i el nord d'Africà. Aquest canvi de rumb al còmic, s’entén pel canvi, en les simpaties que el [[Franquisme|règim franquista]], deixa de tenir pels alemanys, després dels pactes de cooperació, entre els [[Estats Units d'Amèrica]] i l'Espanya franquista, a principis dels anys cinquanta, aquests pactes desplacen les simpaties per l’[[Tercer Reich|Alemanya nazi]] a favor de les tropes Aliades.<ref name="Del Tebeo al Manga"/>
-==Autors==
 === Dibuixants ===
-*[[Boixcar]], pseudònim de [[Boixcar|Guillermo Sánchez Boix]],aquest dibuixant va ser el creador de la sèrie amb l’ajuda a l’entintat,(excepte els rostres) de José Martínez Piles i de José Martínez,<ref name="De la Historieta y su Uso 1873-200">{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.167|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref> malgrat que més endavant, la varen dibuixar d’altres autors, el nom d’Hazañas Bélicas, sempre ha estat lligat al nom de Boixcar.
+* [[Boixcar]], pseudònim de [[Boixcar|Guillermo Sánchez Boix]],aquest dibuixant va ser el creador de la sèrie amb l'ajuda a l'entintat,(excepte els rostres) de José Martínez Piles i de José Martínez,<ref name="De la Historieta y su Uso 1873-200">{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado |enllaçautor= Jesús Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.167|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref> malgrat que més endavant, la varen dibuixar d'altres autors, el nom d'Hazañas Bélicas, sempre ha estat lligat al nom de Boixcar.
-* '''[[Jordi Longarón|Jordi Longarón i Llopart]]''', va néixer a Barcelona, l’any 1933, Dibuixant. Alguns dels seus treballs més coneguts són la icona del soldat que sortia a totes les portades dels quaderns d‘Hazañas Bélicas i Friday foster que va dibuixar pel The Chicago Tribune i d'altres diaris entre els anys, 1969 - 1973.<ref>{{ref-llibre |autor=Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.734|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
+* '''[[Jordi Longarón|Jordi Longarón i Llopart]]''', va néixer a Barcelona, l'any 1933, Dibuixant. Alguns dels seus treballs més coneguts són la icona del soldat que sortia a totes les portades dels quaderns d‘Hazañas Bélicas i Friday foster que va dibuixar pel The Chicago Tribune i d'altres diaris entre els anys, 1969 - 1973.<ref>{{ref-llibre |autor=Jesus Cuadrado |enllaçautor= Jesús Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.734|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
-*'''[[Vicente Farrés]],''' és el nom artístic, de Vicenç o Vicente Farrés Sensarrich. Dibuixant de còmic. Neix a Igualada (Catalunya) l’any 1923 i mor a Barcelona l’any 2009. És un dibuixant de línia ràpida i sovint mimètica, però d'una eficaç, visió comercial.<ref>{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.451|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
+* '''[[Vicente Farrés]],''' és el nom artístic, de Vicenç o Vicente Farrés Sensarrich. Dibuixant de còmic. Neix a Igualada (Catalunya) l'any 1923 i mor a Barcelona l'any 2009. És un dibuixant de línia ràpida i sovint mimètica, però d'una eficaç, visió comercial.<ref>{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado |enllaçautor= Jesús Cuadrado |títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000.Pag.451|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
-* '''[[Alan Doyer]]''', Alan Doyer, Pseudònim de, José Espinosa Serrano, dibuixant i guionista, de còmics. Neix l'any 1936 i mor el 1995 a Barcelona[1] va treballar essencialment per agències, es féu famós al mercat català i espanyol, pels personatges de Johnny Comando y Gorila (1958)[2] Usava com a pseudònims Alan Doyer, A.Doyer i Serra.
+* '''[[Alan Doyer]]''', Alan Doyer, Pseudònim de, José Espinosa Serrano, dibuixant i guionista, de còmics. Neix l'any 1936 i mor el 1995 a Barcelona va treballar essencialment per agències, es feu famós al mercat català i espanyol, pels personatges de Johnny Comando y Gorila (1958) Usava com a pseudònims Alan Doyer, A.Doyer i Serra.
 * '''[[Jaime Forns]]''', és un dibuixant de còmics. En el mercat autòcton va treballar per l'editorial Toray a la sèrie Hazañas Bélicas i Relatos de Guerra, entre d'altres.
 ==== Guionistes ====
-* [[Eugenio Sotillos]], Pseudònim de Eugenio Sotillos Torrent, Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular, es va fer popular pels seus personatges (bèl·lic i humorístic) Johnny Comando i Gorila.<ref>{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso,1873-2000|any =2000.Pag.1188-1189|editorial =Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
+* [[Eugenio Sotillos]], Pseudònim de Eugenio Sotillos Torrent, Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular, es va fer popular pels seus personatges (bèl·lic i humorístic) Johnny Comando i Gorila.<ref>{{ref-llibre |autor =Jesus Cuadrado |enllaçautor= Jesús Cuadrado |títol=De la Historieta y su uso,1873-2000|any =2000.Pag.1188-1189|editorial =Ediciones Sinsentido|isbn=84-89384-23-1}}</ref>
 * [[Enrique Sánchez Pascual|Alex Simmons]], Pseudònim d'Enrique Sánchez Pascual. (Madrid,1918- Barcelona, 1996) Alex Simmons, és el pseudònim que feia servir majoritàriament quan escrivia guions de temàtica Bèl·lica.
-*[[Jesús Rodríguez Lázaro]]. Fins a l’any 1939, s'anomena, Floreal Rodríguez Lázaro. Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular.
+* [[Jesús Rodríguez Lázaro]]. Fins a l'any 1939, s'anomena, Floreal Rodríguez Lázaro. Català, Guionista de còmic i novel·lista de quiosc, o novel·la popular.
 == Dades de publicació ==
 A la publicació d'Hazañas Bélicas per part de l'Editorial Toray hi ha, dues èpoques diferenciades.
-Primera Època, de l’any 1948 al 1949, es varen publicar, 29 números ordinaris.
+Primera Època, de l'any 1948 al 1949, es varen publicar, 29 números ordinaris.
-Segona Època, de l’any 1950 al 1958, es varen publicar, 321 números setmanals i ordinaris més 1 extraordinari, 8 almanacs, i 10 almanacs posteriors a 1958.
+Segona Època, de l'any 1950 al 1958, es varen publicar, 321 números setmanals i ordinaris més 1 extraordinari, 8 [[Almanac de còmic|almanacs]], i 10 almanacs posteriors a 1958.
-El 1958, l’editorial Toray, edita dues noves col·leccions, amb l’epígraf Hazañas belicas, aquestes edicions es coneixen pel color de les seves portades, una de color blau, i l'altre de color vermell. A la de color vermell hi van participar diversos autors, en aquesta sèrie, per primera vegada, hi apareixen dos personatges fixes, anomenats [[Johnny Comando i Goril·la]]. Obra de [[Eugenio Sotillos Torrent|Eugenio Sotillos]], al guió i Alan Doyer, al dibuix.
+El 1958, l'editorial Toray, edita dues noves col·leccions, amb l'epígraf Hazañas belicas, aquestes edicions es coneixen pel color de les seves portades, una de color blau, i l'altre de color vermell. A la de color vermell hi van participar diversos autors, en aquesta sèrie, per primera vegada, hi apareixen dos personatges fixes, anomenats [[Johnny Comando i Goril·la]]. Obra de [[Eugenio Sotillos Torrent|Eugenio Sotillos]], al guió i Alan Doyer, al dibuix.
 A la de color blau, comença reeditant les pàgines de [[Boixcar]] i més endavant publica pàgines inèdites amb altres guionistes, i dibuixants.
 Per d'altra banda, és dels còmics, més reeditats, en un període de quaranta anys.
-L’any 2012, es fa una reedició, del dibuixant Jordi Longarón.
+L'any 2012, es fa una reedició, del dibuixant Jordi Longarón.
 <center>
-{| class="wikitable"
+{| class=wikitable
 |+ ''Llistat de títols, amb la capçalera o el contingut '''Hazañas Belicas'''''
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Títol </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Títol
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Format </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Format
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Encuadernacio </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Enquadernació
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Preu </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Preu
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Mides </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Mides
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Números Publicats </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Números Publicats
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Anys </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Anys
-! style = "background-color: #6495ED;"|<span style="color:white"> Notes </span>
+! style = "background-color: #FFFACD;"|Notes
 |-
 |Hazañas Bélicas
@@ Línia 84: / Línia 80: @@
 | style="text-align:center" |371
 | style="text-align:center" |1957 al 1971
 | Numero Extra. Portada, blava.
 |-
 |Hazañas Bélicas
@@ Línia 178: / Línia 174: @@
 |Johnny Comando y Gorila
 |LLibre
 |[[Enquadernació cartoné|cartoné]]
 | style="text-align:center" |?
 | style="text-align:center" |?
@@ Línia 187: / Línia 183: @@
 |Hazañas Bélicas
 |LLibre
 |[[Enquadernació cartoné|cartoné]]
 | style="text-align:center" |?
 | style="text-align:center" |27 x 21 cm.
@@ Línia 209: / Línia 205: @@
 {{referències}}
-==Bibliografia i fonts==
+== Bibliografia i fonts ==
 * {{ref-llibre
 | autor =Jesus Cuadrado
+|enllaçautor= Jesús Cuadrado
 | títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000
 | any =2000. Pag.451
-| editorial = Ediciones Sinsentido
+| editorial = [[Ediciones Sinsentido]]
 }}
-*{{ref-llibre
+* {{ref-llibre
+|nom= Antoni (coord.)
-| autor = Diversos Autors
+|cognom= Guiral
+|enllaçautor= Antoni Guiral Conti
+|cognom2= Diversos Autors
 | títol=Del Tebeo al Manga:una historia de los Comics. Nº 7. El cuaderno popular: viñetas de Género. Pag. 127
 | any =2007. Pag.127
 | editorial = Panini España S.A.
 }}
-*{{ref-llibre
+* {{ref-llibre
 | autor = Diversos Autors
 | títol= Historia del Còmic. Nº 2. Pag. 444
 | any = 1982 Pag.444
-| editorial = Toutain Editor
+| editorial = [[Toutain Editor]]
 }}
 == Enllaços externs ==
-[http://www.tebeosfera.com/obras/series/hazanas_belicas_boixcar_1949.html Fitxa, ''Hazañas Bélicas'', a la web de Tebeosfera] {{es}}
+* [http://www.tebeosfera.com/obras/series/hazanas_belicas_boixcar_1949.html Fitxa, ''Hazañas Bélicas'', a la web de Tebeosfera] {{es}}
+* [https://comicbookplus.com/?cid=3181 Exemplars digitalitzats a la web comicbookplus.com ] {{es}}
 {{ORDENA:Hazanas Belicas}}
 [[Categoria:Sèries de còmics]]
+[[Categoria:Sèries de còmics creades a la dècada de 1940]]
 [[Categoria:Còmic a Catalunya]]
 [[Categoria:Còmics en castellà]]