[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Homi K. Bhabha: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ckb:هوومی بابا; canvis cosmètics
 
(40 revisions intermèdies per 19 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{confusió|Homi Jehangir Bhabha}}
'''Homi K. Bhabha''' (nascut el 1949) és l'Anne F. Rothenberg Professor de literatura i llengua anglesa i nord-americana i director del Centre d'Humanitats de la [[Universitat de Harvard]]. Es una de les personalitats més importants dels [[estudis postcolonials]] contemporanis, i creador de molts dels neologismes i termes connotats que s'empren en aquest camp: [[hibriditat]], mimesi, diferència, ambivalència.<ref>Huddart, David. "Homi K. Bhabha", Routledge Critical Thinkers, 2006 </ref> Aquestes termes descriuen les formes de [[resistència]] amb les quals els pobles [[colonització|colonitzats]] han actuat davant del poder del colonitzador, segons la teoria de Bhabha. El 2012 va rebre el premi Padma Bhushan del govern de la [[Índia]] per la seva tasca en literatura i educació. Està casat amb l'advocada i professora [[Jacqueline Bhabha]].
{{Infotaula persona}}
'''Homi K. Bhabha''' ([[1949]]) és el professor "Anne F. Rothenberg" de literatura i llengua anglesa i nord-americana i director del Centre d'Humanitats de la [[Universitat Harvard]]. És una de les personalitats més importants dels [[estudis postcolonials]] contemporanis, i creador de molts dels neologismes i termes connotats que s'empren en aquest camp: hibriditat, mimesi, diferència, ambivalència.<ref>Huddart, David. "Homi K. Bhabha", Routledge Critical Thinkers, 2006</ref> Aquestes termes descriuen les formes de resistència amb les quals els pobles [[colonització|colonitzats]] han actuat davant del poder del colonitzador, segons la teoria de Bhabha. El 2012 va rebre el premi Padma Bhushan del govern de l'[[Índia]] per la seva tasca en literatura i educació. Està casat amb l'advocada i professora [[Jacqueline Bhabha]].


== Educació ==
== Educació ==
Bhabha va nèixer a [[Bombai]] en una família [[parsi]]. Va estudiar al St Mary's School de Mazagoan, a la mateixa ciutat i es va llicenciar a l'[[Elphinstone College]] de la [[Universitat de Bombai]], amb un màster i doctorat en literatura anglesa al [[Christ Church College]] de la [[Universitat d'Oxford]].
Bhabha va néixer a [[Bombai]] en una família [[perses|parsi]]. Va estudiar al St Mary's School de Mazagoan, a la mateixa ciutat i es va llicenciar a l'[[Elphinstone College]] de la [[Universitat de Bombai]], amb un màster i doctorat en literatura anglesa al [[Christ Church College]] de la [[Universitat d'Oxford]].


== Carrera acadèmica ==
== Carrera acadèmica ==
Després de ser contractat pel departament d'anglès de la [[Universitat de Sussex]] durant més de 10 anys, Bhabha passà a la [[Universitat de Princeton]] amb una ''senior fellowship'' on també rebé el títol de ''Old Dominion Visiting Professor''. A la [[Universitat de Pennsilvània]] fou ''Steinberg Visitinng Professor'' on donà la sèrie de conferències [[Richard Wright]]. Al [[Dartmouth College]], Bhabha fou membre de la facultat de l'Escola de Crítica i Teoria.De 1997 a 2001 va ser Chester D. Tripp Professor in Humanities a la [[Universitat de Xicago]]. De 2001 a 2002 fou Distinguished Visiting Professor a l'[[University College, London]]. Ha estat també Anne F. Rothenberg of English and American Literature and Language a Harvard des de 2001. Bhabha també és part de la junta editorial de [[Public Culture]], un jornal acadèmic publicat per [[Duke University Press]].
Després de ser contractat pel departament d'anglès de la [[Universitat de Sussex]] durant més de 10 anys, Bhabha passà a la [[Universitat de Princeton]] amb una ''senior fellowship'' on també rebé el títol de ''Old Dominion Visiting Professor''. A la [[Universitat de Pennsilvània]] fou ''Steinberg Visitinng Professor'' on donà la sèrie de conferències [[Richard Wright]]. Al [[Dartmouth College]], Bhabha fou membre de la facultat de l'Escola de Crítica i Teoria.De 1997 a 2001 va ser Chester D. Tripp Professor in Humanities a la [[Universitat de Chicago]]. De 2001 a 2002 fou Distinguished Visiting Professor a l'[[University College de Londres]]. Ha estat també Anne F. Rothenberg of English and American Literature and Language a Harvard des de 2001. Bhabha també és part de la junta editorial de [[Public Culture]], una revista acadèmica publicada per [[Duke University Press]].

== Idees ==
== Idees ==
Una de les idees centrals al seu pensament és el mot [[hibriditat]] (“hybridity”, “hybridisation”) que, partint de l'obra d'[[Edward Said]], descriu l'emergència de noves formes culturals a partir de la [[multiculturalitat]]. Bhabha parla d'un "tercer espai" o "espai intermig" que sorgeix en aquest context nou. L'existència d'aquestes zones converteix en il·legítima qualsevol creença en [[jerarquia|jerarquies]] o idees de [[puresa]]. La principal obra on Bhabha discuteix la idea de la hibriditat és a ''[[The Location of Culture]]'', específicament al capítol "Signs taken for wonders", on declara que aquest tercer espai com a entitat en els mecanismes de poder no resol la tensió entre els dos poders implicats, ni proveeix una tercera identitat fora de la política, ni pretèn declarar que les identitats no existeixen, sinó que es tracta d'una teoria sobre la impredictibilitat de la presència de l'autoritat i d'una jerarquia de poder: es tracta d'una "astúcia", una "burla" envers el poder. En aquest sentit Bhabha parla de [[liminalitat]] (del [[llengua llatina|llatí]] ''limen'', "llindar"), o l'espai simbòlic on es destrueix la noció de límit. <ref>Tim Woods, ''Beginning Postmodernism'', Manchester University Press, Manchester, 1999, p. 44-45</ref> En lloc de veure el colonialisme com un fet pertanyent a lpassat, Bhabha mostra com les seves històries i cultures segueixen sent intrusives en el present, requerint que transformem la nostra comprensió de les relacions transculturals. L'obra de Bhabha ha transformat l'estudi del colonialisme amb l'aplicació de les metodologies [[postestructuralisme|postestructuralistes]] a textos colonials.
Una de les idees centrals al seu pensament és el mot hibriditat (“''hybridity''”, “''hybridisation''”) que, partint de l'obra d'[[Edward Said]], descriu l'emergència de noves formes culturals a partir de la [[multiculturalitat]]. Bhabha parla d'un "tercer espai" o "espai intermedi" que sorgeix en aquest context nou. L'existència d'aquestes zones converteix en il·legítima qualsevol creença en [[jerarquia|jerarquies]] o idees de puresa. La principal obra on Bhabha discuteix la idea de la hibriditat és a ''The Location of Culture'', específicament al capítol "Signs taken for wonders", on declara que aquest tercer espai com a entitat en els mecanismes de poder no resol la tensió entre els dos poders implicats, ni proveeix una tercera identitat fora de la política, ni pretén declarar que les identitats no existeixen, sinó que es tracta d'una teoria sobre la impredictibilitat de la presència de l'autoritat i d'una jerarquia de poder: es tracta d'una "astúcia", una "burla" envers el poder. En aquest sentit Bhabha parla de liminalitat (del [[llengua llatina|llatí]] ''limen'', "llindar"), o l'espai simbòlic on es destrueix la noció de límit.<ref name="woods">Tim Woods, ''Beginning Postmodernism'', Manchester University Press, Manchester, 1999, p. 44-45</ref> En lloc de veure el colonialisme com un fet pertanyent a lpassat, Bhabha mostra com les seves històries i cultures segueixen sent intrusives en el present, requerint que transformem la nostra comprensió de les relacions transculturals. L'obra de Bhabha ha transformat l'estudi del colonialisme amb l'aplicació de les metodologies [[postestructuralisme|postestructuralistes]] a textos colonials.


L'obra de Bhabha expressa la necessitat de trencar amb les [[dicotomia|dicotomies]] tradicionals que configuren una certa visió ideològica del món: [[centre]]-metròpoli/[[perifèria]]-marges-colònies, [[Occident]]/[[Orient]], identitat-''self''-comunitat-jo/[[alteritat]]-"l'altre". A partir de categories de l'experiència postcolonial i la voluntat revolucionària contra el colonialisme, Bhabha intenta reconfigurar la percepció del món en la postmodernitat.<ref>''Ibidem'', p. 44</ref>
L'obra de Bhabha expressa la necessitat de trencar amb les [[dicotomia|dicotomies]] tradicionals que configuren una certa visió ideològica del món: centre-[[metròpoli]]/perifèria-marges-[[Colònia (divisió administrativa)|colònies]], [[Occident]]/[[Orient]], identitat-''self''-comunitat-jo/[[alteritat]]-"l'altre". A partir de categories de l'experiència post-colonial i la voluntat revolucionària contra el colonialisme, Bhabha intenta reconfigurar la percepció del món en la postmodernitat.<ref name="woods"/>


== Influències ==
== Influències ==
L'obra relacionada amb la [[estudis postcolonials|teoria postcolonial]] té directa influència del [[postestructuralisme]]. És notable entre les influències de Bhabha la presència de les idees de [[Jacques Derrida]] i la filosofia de la [[deconstrucció]], així com la [[psicoanàlisi]] de [[Jacques Lacan]]. La idea de [[discursivitat]] de [[Michel Foucault]] està molt present als seus escrits.<ref name="http">http://culturemachine.tees.ac.uk/Cmach/Backissues/j006/articles/grimstad.htm</ref> Així mateix, en una entrevista de 1995 amb [[W.J.T. Mitchell]], Bhabha declarà que [[Edward Said]] és el pensador que més ha influït en la seva obra.<ref name="http"/>
L'obra relacionada amb la [[estudis postcolonials|teoria postcolonial]] té directa influència del [[postestructuralisme]]. És notable entre les influències de Bhabha la presència de les idees de [[Jacques Derrida]] i la filosofia de la [[desconstrucció]], així com la [[psicoanàlisi]] de [[Jacques Lacan]]. La idea de discursivitat de [[Michel Foucault]] està molt present als seus escrits.<ref name="http">{{format ref}} http://culturemachine.tees.ac.uk/Cmach/Backissues/j006/articles/grimstad.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061217103211/http://culturemachine.tees.ac.uk/Cmach/Backissues/j006/articles/grimstad.htm |date=2006-12-17}}</ref> Així mateix, en una entrevista de 1995 amb W. J. T. [[Mitchell]], Bhabha declarà que [[Edward Said]] és el pensador que més ha influït en la seva obra.<ref name="http"/>


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* (Ed.) ''Nation and Narration'', Routledge (1990; ISBN 0-415-01483-2)
* ''The Location of Culture'', Routledge (1994; ISBN 0-415-05406-0)
* (Ed.) ''Nation and Narration'', Routledge (1990; {{ISBN|0-415-01483-2}})
* ''Edward Said Continuing the Conversation'', co-ed. with W.J.T. Mitchell (originally an issue of ''Critical Inquiry''), 2005. ISBN 0-226-53203-8
* ''The Location of Culture'', Routledge (1994; {{ISBN|0-415-05406-0}})
* ''Edward Said Continuing the Conversation'', co-ed. with W.J.T. Mitchell (originally an issue of ''Critical Inquiry''), 2005. {{ISBN|0-226-53203-8}}
* "Cosmopolitanisms" in ''[[Public Culture (journal)|Public Culture]]'' 12.3, eds Sheldon I. Pollock, Homi K. Bhabha, Carol Breckenridge, Arjun Appadurai, and Dipesh Chakrabarty, 2000.
* "Cosmopolitanisms" in ''[[Public Culture (journal)|Public Culture]]'' 12.3, eds Sheldon I. Pollock, Homi K. Bhabha, Carol Breckenridge, Arjun Appadurai, and [[Dipesh Chakrabarty]], 2000.
* "In a Spirit of Calm Violence", 1993.
* "In a Spirit of Calm Violence", 1993.
* "Modernity, Culture, and The Jew", eds Laura Marcus & Bryan Cheyette, 1998.
* "Modernity, Culture, and The Jew", eds Laura Marcus & Bryan Cheyette, 1998.
Línia 28: Línia 32:
* "Adagio", 2004.
* "Adagio", 2004.
* "Still Life", 2004.
* "Still Life", 2004.
* Foreword to ''[[The Wretched of the Earth]]'' by [[Frantz Fanon]], transl. Richard Philcox, 2004.
* [[Frantz Fanon]], Foreword to ''The Wretched of the Earth'' by transl. Richard Philcox, 2004.
* "Framing [[Fanon]]", 2005.
* "Framing [[Fanon]]", 2005.
* "Without Boundary", with Fereshteh Daftari and [[Orhan Pamuk]], 2006.
* "Without Boundary", with Fereshteh Daftari and [[Orhan Pamuk]], 2006.
Línia 34: Línia 38:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Frantz Fanon]]
* [[Gayatri Spivak]]
* [[Gayatri Spivak]]


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
<references/>

{{Autoritat}}


[[Categoria:Filosofia de l'edat contemporània]]
[[Categoria:Filosofia de l'edat contemporània]]
[[Categoria:Escriptors indis]]
[[Categoria:Escriptors indis]]
[[Categoria:Estudis postcolonials]]
[[Categoria:Estudis postcolonials]]
[[Categoria:Professors de filologia]]

[[Categoria:Professors de la Universitat de Londres]]
[[ckb:هوومی بابا]]
[[Categoria:Professors de la Universitat de Sussex]]
[[de:Homi K. Bhabha]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford]]
[[en:Homi K. Bhabha]]
[[Categoria:Postcolonialisme]]
[[es:Homi K. Bhabha]]
[[Categoria:Alumnes del Christ Church College]]
[[fr:Homi Bhabha]]
[[Categoria:Persones de Bombai]]
[[he:הומי באבא]]
[[Categoria:Professors de la Universitat Harvard]]
[[it:Homi K. Bhabha]]
[[Categoria:Filòlegs asiàtics]]
[[ja:ホミ・K・バーバ]]
[[Categoria:Artistes de Maharashtra]]
[[uk:Гомі Бгабга]]
[[Categoria:Naixements del 1949]]

Revisió de 05:03, 23 gen 2024

No s'ha de confondre amb Homi Jehangir Bhabha.
Plantilla:Infotaula personaHomi K. Bhabha

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Bombai (Índia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College
St. Mary's School (en) Tradueix
Elphinstone College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor, crític literari, catedràtic, historiador de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Sussex Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJacqueline Bhabha Modifica el valor a Wikidata
Premis

Homi K. Bhabha (1949) és el professor "Anne F. Rothenberg" de literatura i llengua anglesa i nord-americana i director del Centre d'Humanitats de la Universitat Harvard. És una de les personalitats més importants dels estudis postcolonials contemporanis, i creador de molts dels neologismes i termes connotats que s'empren en aquest camp: hibriditat, mimesi, diferència, ambivalència.[1] Aquestes termes descriuen les formes de resistència amb les quals els pobles colonitzats han actuat davant del poder del colonitzador, segons la teoria de Bhabha. El 2012 va rebre el premi Padma Bhushan del govern de l'Índia per la seva tasca en literatura i educació. Està casat amb l'advocada i professora Jacqueline Bhabha.

Educació

[modifica]

Bhabha va néixer a Bombai en una família parsi. Va estudiar al St Mary's School de Mazagoan, a la mateixa ciutat i es va llicenciar a l'Elphinstone College de la Universitat de Bombai, amb un màster i doctorat en literatura anglesa al Christ Church College de la Universitat d'Oxford.

Carrera acadèmica

[modifica]

Després de ser contractat pel departament d'anglès de la Universitat de Sussex durant més de 10 anys, Bhabha passà a la Universitat de Princeton amb una senior fellowship on també rebé el títol de Old Dominion Visiting Professor. A la Universitat de Pennsilvània fou Steinberg Visitinng Professor on donà la sèrie de conferències Richard Wright. Al Dartmouth College, Bhabha fou membre de la facultat de l'Escola de Crítica i Teoria.De 1997 a 2001 va ser Chester D. Tripp Professor in Humanities a la Universitat de Chicago. De 2001 a 2002 fou Distinguished Visiting Professor a l'University College de Londres. Ha estat també Anne F. Rothenberg of English and American Literature and Language a Harvard des de 2001. Bhabha també és part de la junta editorial de Public Culture, una revista acadèmica publicada per Duke University Press.

Idees

[modifica]

Una de les idees centrals al seu pensament és el mot hibriditat (“hybridity”, “hybridisation”) que, partint de l'obra d'Edward Said, descriu l'emergència de noves formes culturals a partir de la multiculturalitat. Bhabha parla d'un "tercer espai" o "espai intermedi" que sorgeix en aquest context nou. L'existència d'aquestes zones converteix en il·legítima qualsevol creença en jerarquies o idees de puresa. La principal obra on Bhabha discuteix la idea de la hibriditat és a The Location of Culture, específicament al capítol "Signs taken for wonders", on declara que aquest tercer espai com a entitat en els mecanismes de poder no resol la tensió entre els dos poders implicats, ni proveeix una tercera identitat fora de la política, ni pretén declarar que les identitats no existeixen, sinó que es tracta d'una teoria sobre la impredictibilitat de la presència de l'autoritat i d'una jerarquia de poder: es tracta d'una "astúcia", una "burla" envers el poder. En aquest sentit Bhabha parla de liminalitat (del llatí limen, "llindar"), o l'espai simbòlic on es destrueix la noció de límit.[2] En lloc de veure el colonialisme com un fet pertanyent a lpassat, Bhabha mostra com les seves històries i cultures segueixen sent intrusives en el present, requerint que transformem la nostra comprensió de les relacions transculturals. L'obra de Bhabha ha transformat l'estudi del colonialisme amb l'aplicació de les metodologies postestructuralistes a textos colonials.

L'obra de Bhabha expressa la necessitat de trencar amb les dicotomies tradicionals que configuren una certa visió ideològica del món: centre-metròpoli/perifèria-marges-colònies, Occident/Orient, identitat-self-comunitat-jo/alteritat-"l'altre". A partir de categories de l'experiència post-colonial i la voluntat revolucionària contra el colonialisme, Bhabha intenta reconfigurar la percepció del món en la postmodernitat.[2]

Influències

[modifica]

L'obra relacionada amb la teoria postcolonial té directa influència del postestructuralisme. És notable entre les influències de Bhabha la presència de les idees de Jacques Derrida i la filosofia de la desconstrucció, així com la psicoanàlisi de Jacques Lacan. La idea de discursivitat de Michel Foucault està molt present als seus escrits.[3] Així mateix, en una entrevista de 1995 amb W. J. T. Mitchell, Bhabha declarà que Edward Said és el pensador que més ha influït en la seva obra.[3]

Bibliografia

[modifica]
  • (Ed.) Nation and Narration, Routledge (1990; ISBN 0-415-01483-2)
  • The Location of Culture, Routledge (1994; ISBN 0-415-05406-0)
  • Edward Said Continuing the Conversation, co-ed. with W.J.T. Mitchell (originally an issue of Critical Inquiry), 2005. ISBN 0-226-53203-8
  • "Cosmopolitanisms" in Public Culture 12.3, eds Sheldon I. Pollock, Homi K. Bhabha, Carol Breckenridge, Arjun Appadurai, and Dipesh Chakrabarty, 2000.
  • "In a Spirit of Calm Violence", 1993.
  • "Modernity, Culture, and The Jew", eds Laura Marcus & Bryan Cheyette, 1998.
  • "On Cultural Choice", 2000.
  • "V.S. Naipaul", 2001
  • "Democracy De-Realized", 2002.
  • "On Writing Rights", 2003.
  • "Making Difference: The Legacy of the Culture Wars", 2003.
  • "Adagio", 2004.
  • "Still Life", 2004.
  • Frantz Fanon, Foreword to The Wretched of the Earth by transl. Richard Philcox, 2004.
  • "Framing Fanon", 2005.
  • "Without Boundary", with Fereshteh Daftari and Orhan Pamuk, 2006.
  • "The Black Savant and the Dark Princess", 2006.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Huddart, David. "Homi K. Bhabha", Routledge Critical Thinkers, 2006
  2. 2,0 2,1 Tim Woods, Beginning Postmodernism, Manchester University Press, Manchester, 1999, p. 44-45
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://culturemachine.tees.ac.uk/Cmach/Backissues/j006/articles/grimstad.htm Arxivat 2006-12-17 a Wayback Machine.