Joan Costa i Deu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 maig 1883  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 23 febrer 1938 (54 anys) Gènova (Itàlia) |
| Residència | Sabadell |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Membre de | |
Joan Costa i Deu (Sabadell, 22 de maig de 1883 - Gènova, 23 de febrer de 1938) nom de ploma de Joan Costa-Jussà i Deu, fou un periodista i escriptor català.[1] Començà com a periodista publicant articles a La Creu del Montseny, revista fundada per Jacint Verdaguer el 1899. El 1907 ingressà a la Lliga Regionalista i fou redactor en cap de La Veu de Catalunya. Fou director del Diario de Sabadell, fundador de la Biblioteca Sabadellenca el 1925 i president de l'Associació de Periodistes de Barcelona. Quan esclatà la guerra civil espanyola, el 1936, s'exilià a Gènova (Itàlia). Va participar com a locutar a Radio Veritat que transmetia des de la Itàlia feixista durant la guerra civil espanyola. Va morir sobtadament el 23 de febrer de 1938.[1][2]
La seva obra està en el domini públic en moltes parts del món. A l'estat espanyol entra en domini públic des de l'1 de gener de 2019.[3]
Obres
- La nit del 6 d'octubre a Barcelona (1935), amb Modest Sabaté i Puig
- Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), en col·laboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona
- Barcelona sotto l'incubo del terrore rosso (1938)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Costa i Deu, carrer de». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Arnau Berenguer. «Història de Sabadell s.XIX-XX Joan Costa i Deu». Història de Sabadell S.XIX-XX. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Autores en dominio público. Biblioteca Nacional de España» (en castellà), 10-01-2014. [Consulta: 2 gener 2019].