[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Kautokeino: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Martí8888 ha mogut Kautokeino a Guovdageaidnu: Substitució del nom en noruec pel nom en sami septentrional.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de|Kautokeino|
{{Infotaula de municipi|de|Kautokeino|
| topònim = Guovdageaidnu<br/>Kautokeino
| topònim = Guovdageaidnu
| escut = Kautokeino komm.svg
| escut = Kautokeino komm.svg
| localització = [[File:Norway Counties Finnmark Position.svg|100px|Official logo of Sør-Varanger kommune|alt=Official logo of Sør-Varanger kommune]] [[File:NO 2011 Kautokeino.svg|150px|Kautokeino within Finnmark|alt=Kautokeino within Finnmark]]
| localització = [[File:Norway Counties Finnmark Position.svg|100px|Official logo of Sør-Varanger kommune|alt=Official logo of Sør-Varanger kommune]] [[File:NO 2011 Kautokeino.svg|150px|Kautokeino within Finnmark|alt=Kautokeino within Finnmark]]
Línia 20: Línia 20:
| llengua = [[sami septentrional]] i [[Bokmål]]
| llengua = [[sami septentrional]] i [[Bokmål]]
| web = [http://www.kautokeino.kommune.no/ Lloc web oficial del municipi]
| web = [http://www.kautokeino.kommune.no/ Lloc web oficial del municipi]
|oficial=Guovdageaidnu/Kautokeino}}
}}
'''Kautokeino''' ([[noruec]]) o '''Guovdageaidnu''' ([[sami septentrional]]) (també en [[finès]]: ''Koutokeino'' i [[kven]]: ''Koutokeino'') és un [[municipi]] situat al comtat de [[Finnmark]], [[Noruega]]. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.
'''Guovdageaidnu'''<ref>Topònim en [[sami septentrional]].</ref> (en [[noruec]] i cooficialment: ''Kautokeino''; en [[finès]]: ''Koutokeino''; en [[kven]]: ''Koutokeino'') és un [[municipi]] situat al comtat de [[Finnmark]], [[Noruega]]. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.


Guovdageaidnu és un dels dos centres culturals del nord de la [[Lapònia]] d'avui (l'altre és [[Karasjok|Kárášjohka]]). Les indústries més importants són el pasturatge de [[Ren|rens]], indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa Kautokeino, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'[[Escandinàvia]].
Guovdageaidnu és un dels dos centres culturals del nord de la [[Lapònia]] d'avui (l'altre és [[Karasjok|Kárášjohka]]). Les indústries més importants són el pasturatge de [[Ren|rens]], indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa Guovdageaidnu, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'[[Escandinàvia]].


== Informació general ==
== Informació general ==
[[File:Kautokeino map.jpg|left|thumb|Mapa del municipi]]
[[File:Kautokeino map.jpg|left|thumb|Mapa del municipi]]
El municipi de Kautokeino es va establir el [[1851]], quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{ref-web|nom=Dag|cognom=Jukvam|editor=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|títol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|any=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|llengua=Noruec}}</ref>
El municipi de Guovdageaidnu es va establir el [[1851]] amb el nom noruec de Kautokeino, quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{ref-web|nom=Dag|cognom=Jukvam|editor=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|títol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|any=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|llengua=Noruec}}</ref>


=== Nom ===
=== Nom ===
Kautokeino és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|títol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|editor=Regjeringen.no|llengua=Noruec}}</ref> El primer element de Guovdageaidnu és ''guovda'' que significa "mitjà" i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]].
El primer element de Guovdageaidnu és ''guovda'' que significa "mitjà" i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]]. El topònim en noruec, Kautokeino, és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|títol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|llengua=Noruec|editor=Regjeringen.no}}</ref>


El nom del municipi era tan sols Kautokeino fins al [[1987]] quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentà els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en Ssmi. El [[2005]], el nom va ser canviat de nou, de manera que es pot utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino.<ref>{{ref-web|url=http://www.lovdata.no/cgi-wift/wiztldles?doc=/usr/www/lovdata/for/lf/ov/ov-20041210-1636.html|títol=Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino|llengua=Norwegian}}</ref>
El nom oficial del municipi era tan sols Kautokeino fins al [[1987]] quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentà els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en Sami. El [[2005]], el nom va ser canviat de nou, de manera que es pot utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino.<ref>{{ref-web|url=http://www.lovdata.no/cgi-wift/wiztldles?doc=/usr/www/lovdata/for/lf/ov/ov-20041210-1636.html|títol=Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino|llengua=Norwegian}}</ref>


[[File:This is the center of the sami town Kautokeino.jpg|left|thumb|El poble de Kautokeino]]
[[File:This is the center of the sami town Kautokeino.jpg|left|thumb|El poble de Guovdageaidnu.]]


=== Escut d'armes ===
=== Escut d'armes ===
L'escut d'armes de Kautokeino se'ls hi va concedir el [[4 de setembre]] de [[1987]]. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.<ref>{{ref-web|url=http://fotw.us/flags/no-20-11.html|data=28 de Juny de 2002|títol=Kommunevåpen|editor=[http://www.fotw.us Flags of the World]|consulta=28 de Setembre de 2008}}</ref>
L'escut d'armes de Guovdageaidnu se'ls hi va concedir el [[4 de setembre]] de [[1987]]. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.<ref>{{ref-web|url=http://fotw.us/flags/no-20-11.html|data=28 de Juny de 2002|títol=Kommunevåpen|editor=[http://www.fotw.us Flags of the World]|consulta=28 de Setembre de 2008}}</ref>


=== Esglésies ===
=== Esglésies ===
L'Església de Noruega té una parròquia (sokn) dins del municipi de Kautokeino. És part del deganat Indre Finnmark en la [[Diòcesi]] de Nord-Hålogaland.
L'Església de Noruega té una parròquia (sokn) dins del municipi de Guovdageaidnu. És part del deganat Indre Finnmark en la [[Diòcesi]] de Nord-Hålogaland.
{| class="wikitable" style="text-align:center"
{| class="wikitable" style="text-align:center"
|+ style="font-size:medium"|'''''Esglésies a Kautokeino'''''
|+ style="font-size:medium"|'''''Esglésies a Guovdageaidnu'''''
!Parròquia (''sokn'')!!Nom de l'església!!Localització!!Any de construcció
!Parròquia (''sokn'')!!Nom de l'església!!Localització!!Any de construcció
|-
|-
|rowspan="3"|Kautokeino||Església de Kautokeino||Kautokeino]]||1958
|rowspan="3"|Kautokeino||Església de Guovdageaidnu||Guovdageaidnu||1958
|-
|-
|Capella de Láhpoluoppal||[[Láhpoluoppal]]||1967
|Capella de Láhpoluoppal||[[Láhpoluoppal]]||1967
Línia 52: Línia 52:
|}
|}
== Història ==
== Història ==
[[File:Kautkein.jpg|left|thumb|El poble de Kautokeino al voltant del [[1800]]. Gravat d'AF, Skjöldebrand. ]]
[[File:Kautkein.jpg|left|thumb|El poble de Guovdageaidnu al voltant del [[1800]]. Gravat d'AF, Skjöldebrand. ]]
Des del [[segle XVI]] Kautokeino era una comunitat [[sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a Kautokeino, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref name="hit">[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>
Des del [[segle XVI]] Guovdageaidnu era una comunitat [[sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a Guovdageaidnu, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref name="hit">[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>


La sobirania sueca sobre Kautokeino va acabar el [[1751]], quan després d'un acord territorial amb [[Dinamarca]]-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes dels comerciants de [[Tornio]], que van perdre els drets de comerciar a la zona.
La sobirania sueca sobre Guovdageaidnu va acabar el [[1751]], quan després d'un acord territorial amb [[Dinamarca]]-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes dels comerciants de [[Tornio]], que van perdre els drets de comerciar a la zona.


L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de Kautokeino del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs.<ref name="hit"/>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.
L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de Guovdageaidnu del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs.<ref name="hit"/>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.


Kautokeino va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu Kautokeino-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat contra la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref name="hit"/> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.
Guovdageaidnu va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu Guovdageaidnu-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat contra la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref name="hit"/> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.


== Geografia ==
== Geografia ==
[[File:Pikefossen Kautokeinoelva.JPG|thumb|233x233px|Cascada Pikefossen, al riu Kautokeino.]]
[[File:Pikefossen Kautokeinoelva.JPG|thumb|233x233px|Cascada Pikefossen, al riu Guovdageaidnu.]]
Kautokeino és el municipi més al sud del comtat de [[Finnmark]], i limita al nord amb [[Alta (Noruega)|Alta]]; amb [[Karasjok]] a l'orient; amb [[Nordreisa]] i [[Kvænangen]] (comtat de [[Troms]]) a l'occident, i amb el municipi [[Finlàndia|finlandès]] d'[[Enontekiö]] al sud. A més del poble de Kautokeino, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri, Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .
Guovdageaidnu és el municipi més al sud del comtat de [[Finnmark]], i limita al nord amb [[Alta (Noruega)|Alta]]; amb [[Karasjok]] a l'orient; amb [[Nordreisa]] i [[Kvænangen]] (comtat de [[Troms]]) a l'occident, i amb el municipi [[Finlàndia|finlandès]] d'[[Enontekiö]] al sud. A més del poble de Guovdageaidnu, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri, Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .


Amb els seus 9704 km², és el municipi més extens de [[Noruega]]. Al sud del municipi hi ha el [[Parc Nacional d'Øvre Anárjohka]]. Al seu territori es troba una part de l'altiplà de [[Finnmarksvidda]]. Uns 10.000 llacs cobreixen aproximadament 640 km² del municipi. El Kautokeino és el riu principal; neix en un llac finlandès i corre cap al nord, travessant els pobles de Kautokeino i Máze abans d'endinsar-se al municipi d'[[Alta (Noruega)|Alta]] i canviar el seu nom a [[Riu d'Alta|Altaelva]].
Amb els seus 9704 km², és el municipi més extens de [[Noruega]]. Al sud del municipi hi ha el [[Parc Nacional d'Øvre Anárjohka]]. Al seu territori es troba una part de l'altiplà de [[Finnmarksvidda]]. Uns 10.000 llacs cobreixen aproximadament 640 km² del municipi. El Guovdageaidnu és el riu principal; neix en un llac finlandès i corre cap al nord, travessant els pobles de Guovdageaidnui Máze abans d'endinsar-se al municipi d'[[Alta (Noruega)|Alta]] i canviar el seu nom a [[Riu d'Alta|Altaelva]].


=== Clima ===
=== Clima ===
Per la seva posició geogràfica, Kautokeino té [[sol de mitjanit]] durant cinc setmanes a l'[[estiu]]. Durant sis setmanes de l'hivern, el sol desapareix durant tot el dia en el que es coneix com [[nit polar]].
Per la seva posició geogràfica, Guovdageaidnu té [[sol de mitjanit]] durant cinc setmanes a l'[[estiu]]. Durant sis setmanes de l'hivern, el sol desapareix durant tot el dia en el que es coneix com [[nit polar]].
[[File:Masi kirke.JPG|thumb|247x247px|L'església de Máze després d'una nevada l'any [[2007]]. ]]
[[File:Masi kirke.JPG|thumb|247x247px|L'església de Máze després d'una nevada l'any [[2007]]. ]]
La precipitació és bastant baixa, amb una mitjana de 360 ​​mm per any, una xifra equivalent a certes parts del desert del [[Sàhara]]. No obstant això, a causa de les baixes temperatures i una major coberta vegetal, Kautokeino no és massa sec.
La precipitació és bastant baixa, amb una mitjana de 360 ​​mm per any, una xifra equivalent a certes parts del desert del [[Sàhara]]. No obstant això, a causa de les baixes temperatures i una major coberta vegetal, Guovdageaidnu no és massa sec.


Durant l'estiu, les temperatures fluctuen típicament entre els 12 i els 25 °C. Aquestes temperatures són agradables per als humans, però són també causa, juntament amb l'aigua estancada dels nombrosos llacs, de l'extensa propagació de mosquits. Per això, persones i [[Ren|rens]] emigren a la costa durant l'estiu. El poble de Sihcjavri té el rècord de la major temperatura de la història al [[Nord-Norge|nord de Noruega]], amb 34.3 °C el [[23 de juny]] de [[1920]].
Durant l'estiu, les temperatures fluctuen típicament entre els 12 i els 25 °C. Aquestes temperatures són agradables per als humans, però són també causa, juntament amb l'aigua estancada dels nombrosos llacs, de l'extensa propagació de mosquits. Per això, persones i [[Ren|rens]] emigren a la costa durant l'estiu. El poble de Sihcjavri té el rècord de la major temperatura de la història al [[Nord-Norge|nord de Noruega]], amb 34.3 °C el [[23 de juny]] de [[1920]].
Línia 76: Línia 76:
Mentre que les condicions hivernals s'estenen des de la meitat d'octubre fins a mitjans de maig, les condicions més dures són entre desembre i febrer, quan la temperatura pot descendir fins als -45 ° C o fins i tot més. La temperatura mitjana anual durant els últims 30 anys és de -2.7 °C.
Mentre que les condicions hivernals s'estenen des de la meitat d'octubre fins a mitjans de maig, les condicions més dures són entre desembre i febrer, quan la temperatura pot descendir fins als -45 ° C o fins i tot més. La temperatura mitjana anual durant els últims 30 anys és de -2.7 °C.


El clima sec, però, fa que les temperatures quan baixen siguin més suportables que en llocs humits. Aquest clima sec converteix Kautokeino en un lloc ideal per observar l'[[Aurora polar]].
El clima sec, però, fa que les temperatures quan baixen siguin més suportables que en llocs humits. Aquest clima sec converteix Guovdageaidnu en un lloc ideal per observar l'[[Aurora polar]].


=== Avifauna ===
=== Avifauna ===
Línia 82: Línia 82:


== Demografia ==
== Demografia ==
Al municipi de Kautokeino, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys.
Al municipi de Guovdageaidnu, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys.


Kautokeino té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50% de la població és menor de 30 anys. A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional. La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, Kautokeino s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en el 2007.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|títol=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|llengua=Noruec}}</ref>
Guovdageaidnu té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50% de la població és menor de 30 anys. A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional. La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, Guovdageaidnu s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en el 2007.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|títol=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|llengua=Noruec}}</ref>


== Cultura ==
== Cultura ==
Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Kautokeino és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Kautokeino inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|títol=Drive-in cinema is Norway's coolest|cognom=Bevanger|nom=Lars|data=2004-06-04|editorial=BBC News}}</ref>
Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Guovdageaidnu és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Guovdageaidnu inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|títol=Drive-in cinema is Norway's coolest|cognom=Bevanger|nom=Lars|data=2004-06-04|editorial=BBC News}}</ref>


A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de Kautokeino és l'[[Arc geodèsic de Struve|Arc Geodèsic de Struve]], que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la [[Unesco]] forma part del [[patrimoni de la humanitat]].
A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de Guovdageaidnu és l'[[Arc geodèsic de Struve|Arc Geodèsic de Struve]], que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la [[Unesco]] forma part del [[patrimoni de la humanitat]].


=== Institucions culturals ===
=== Institucions culturals ===
[[File:Sámediggi-Guovdageaidnu.JPG|thumb|244x244px|Edifici del Departament de Llengua del Parlament Sami de Noruega, a Kautokeino.]]
[[File:Sámediggi-Guovdageaidnu.JPG|thumb|244x244px|Edifici del Departament de Llengua del Parlament Sami de Noruega, a Guovdageaidnu.]]
Kautokeino és la seu de diversos instituts culturals, entre ells :
Guovdageaidnu és la seu de diversos instituts culturals, entre ells :
* El Teatre Nacional Sami (Beaivváš Sámi Theatre)
* El Teatre Nacional Sami (Beaivváš Sámi Theatre)
* Escola Preparatòria Sami i Escola de Ramaderia de Rens
* Escola Preparatòria Sami i Escola de Ramaderia de Rens
Línia 102: Línia 102:
* Centre de Recursos per als Drets dels Pobles Indígenes.
* Centre de Recursos per als Drets dels Pobles Indígenes.
* Centre Internacional de la Criança de Rens.
* Centre Internacional de la Criança de Rens.
En Kautokeino tenen la seva seu el diari Assu, una publicació en llengua sami de dues edicions a la setmana que es distribueix a Noruega, Suècia i Finlàndia, i DAT, una companyia editorial i d'enregistraments.
A Guovdageaidnu HI tenen la seva seu el diari Assu, una publicació en llengua sami de dues edicions a la setmana que es distribueix a Noruega, Suècia i Finlàndia, i DAT, una companyia editorial i d'enregistraments.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 108: Línia 108:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [http://www.kautokeino.kommune.no/ Municipi de Kautokeino] Pàgina oficial del municipi '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.kommune.no/ Municipi de Guovdageaidnu] Pàgina oficial del municipi '''(sami septentrional)'''
* [http://www.kautokeino.nu/ Oficina de Turisme del municipi] '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.nu/ Oficina de Turisme del municipi] '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.com/ Kautokeino.com] El principal "punt de trobada" en línia '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.com/ Kautokeino.com] El principal "punt de trobada" en línia '''(noruec)'''
Línia 114: Línia 114:
* [http://www.samiskhs.no/defaulteng.htm Sami University College]
* [http://www.samiskhs.no/defaulteng.htm Sami University College]
* [http://www.beaivvas.no/english/ Beaivvas sami Teahter]
* [http://www.beaivvas.no/english/ Beaivvas sami Teahter]
* [http://www.kautokeino.net/ kautokeino.net] Notícies i informació sobre esdeveniments a Kautokeino '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.net/ kautokeino.net] Notícies i informació sobre esdeveniments a Guovdageaidnu '''(noruec)'''
{{Municipis de Finnmark}}
{{Municipis de Finnmark}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 12:46, 1 set 2016

Plantilla:Infotaula geografia políticaKautokeino
Guovdageainnu suohkan (se) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
EpònimKautokeino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 69° N, 23° E / 69°N,23°E / 69; 23
EstatNoruega
ComtatFinnmark
CapitalKautokeino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Separat dePorsanger (1851) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.839 (2024) Modifica el valor a Wikidata (0,29 hab./km²)
Llars1.123 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialsami septentrional i Bokmål
Geografia
Superfície9.707,35 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud319 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1851 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Kautokeino (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHans Isak Olsen (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Lloc webguovdageainnu.suohkan.no Modifica el valor a Wikidata

Guovdageaidnu[1] (en noruec i cooficialment: Kautokeino; en finès: Koutokeino; en kven: Koutokeino) és un municipi situat al comtat de Finnmark, Noruega. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.

Guovdageaidnu és un dels dos centres culturals del nord de la Lapònia d'avui (l'altre és Kárášjohka). Les indústries més importants són el pasturatge de rens, indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa Guovdageaidnu, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'Escandinàvia.

Informació general

Fitxer:Kautokeino map.jpg
Mapa del municipi

El municipi de Guovdageaidnu es va establir el 1851 amb el nom noruec de Kautokeino, quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.[2]

Nom

El primer element de Guovdageaidnu és guovda que significa "mitjà" i l'últim element és geaidnu que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de Lapònia. El topònim en noruec, Kautokeino, és una norueguització del nom del municipi en sami, Guovdageaidnu.[3]

El nom oficial del municipi era tan sols Kautokeino fins al 1987 quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentà els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en Sami. El 2005, el nom va ser canviat de nou, de manera que es pot utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino.[4]

El poble de Guovdageaidnu.

Escut d'armes

L'escut d'armes de Guovdageaidnu se'ls hi va concedir el 4 de setembre de 1987. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.[5]

Esglésies

L'Església de Noruega té una parròquia (sokn) dins del municipi de Guovdageaidnu. És part del deganat Indre Finnmark en la Diòcesi de Nord-Hålogaland.

Esglésies a Guovdageaidnu
Parròquia (sokn) Nom de l'església Localització Any de construcció
Kautokeino Església de Guovdageaidnu Guovdageaidnu 1958
Capella de Láhpoluoppal Láhpoluoppal 1967
Església de Masi Máze 1965

Història

El poble de Guovdageaidnu al voltant del 1800. Gravat d'AF, Skjöldebrand.

Des del segle XVI Guovdageaidnu era una comunitat sami. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre Suècia i Noruega des del segle XVI. El rei suec Carles XI va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El 1673 es va crear una parròquia sueca a Guovdageaidnu, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al 1701.[6]

La sobirania sueca sobre Guovdageaidnu va acabar el 1751, quan després d'un acord territorial amb Dinamarca-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes dels comerciants de Tornio, que van perdre els drets de comerciar a la zona.

L'ús de l'alcohol portat pels noruecs i el lastedianisme adoptat pels samis va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de Guovdageaidnu del 1852, en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs.[6]Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.

Guovdageaidnu va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de 1979, que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu Guovdageaidnu-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat contra la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la desobediència civil.[6] Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.

Geografia

Cascada Pikefossen, al riu Guovdageaidnu.

Guovdageaidnu és el municipi més al sud del comtat de Finnmark, i limita al nord amb Alta; amb Karasjok a l'orient; amb Nordreisa i Kvænangen (comtat de Troms) a l'occident, i amb el municipi finlandès d'Enontekiö al sud. A més del poble de Guovdageaidnu, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri, Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .

Amb els seus 9704 km², és el municipi més extens de Noruega. Al sud del municipi hi ha el Parc Nacional d'Øvre Anárjohka. Al seu territori es troba una part de l'altiplà de Finnmarksvidda. Uns 10.000 llacs cobreixen aproximadament 640 km² del municipi. El Guovdageaidnu és el riu principal; neix en un llac finlandès i corre cap al nord, travessant els pobles de Guovdageaidnui Máze abans d'endinsar-se al municipi d'Alta i canviar el seu nom a Altaelva.

Clima

Per la seva posició geogràfica, Guovdageaidnu té sol de mitjanit durant cinc setmanes a l'estiu. Durant sis setmanes de l'hivern, el sol desapareix durant tot el dia en el que es coneix com nit polar.

L'església de Máze després d'una nevada l'any 2007.

La precipitació és bastant baixa, amb una mitjana de 360 ​​mm per any, una xifra equivalent a certes parts del desert del Sàhara. No obstant això, a causa de les baixes temperatures i una major coberta vegetal, Guovdageaidnu no és massa sec.

Durant l'estiu, les temperatures fluctuen típicament entre els 12 i els 25 °C. Aquestes temperatures són agradables per als humans, però són també causa, juntament amb l'aigua estancada dels nombrosos llacs, de l'extensa propagació de mosquits. Per això, persones i rens emigren a la costa durant l'estiu. El poble de Sihcjavri té el rècord de la major temperatura de la història al nord de Noruega, amb 34.3 °C el 23 de juny de 1920.

Mentre que les condicions hivernals s'estenen des de la meitat d'octubre fins a mitjans de maig, les condicions més dures són entre desembre i febrer, quan la temperatura pot descendir fins als -45 ° C o fins i tot més. La temperatura mitjana anual durant els últims 30 anys és de -2.7 °C.

El clima sec, però, fa que les temperatures quan baixen siguin més suportables que en llocs humits. Aquest clima sec converteix Guovdageaidnu en un lloc ideal per observar l'Aurora polar.

Avifauna

S'estén al sud del comtat, i limitant amb Finlàndia, Kautokeino té una avifauna molt interessant. Hi ha pràcticament milers de llacs al municipi, i això combinat amb el sistema fluvial del Riu d'Alta proporcionen hàbitat per a una gran quantitat d'espècies de les zones humides. El cigne cantaire és fàcilment visible mentre que la gamba roja pintada no és tan freqüent.

Demografia

Al municipi de Guovdageaidnu, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys.

Guovdageaidnu té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50% de la població és menor de 30 anys. A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional. La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, Guovdageaidnu s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en el 2007.[7]

Cultura

Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Guovdageaidnu és potser la capital cultural de la Lapònia Septentrional. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar casaments i confirmacions. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Guovdageaidnu inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.[8]

A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de Guovdageaidnu és l'Arc Geodèsic de Struve, que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la Unesco forma part del patrimoni de la humanitat.

Institucions culturals

Edifici del Departament de Llengua del Parlament Sami de Noruega, a Guovdageaidnu.

Guovdageaidnu és la seu de diversos instituts culturals, entre ells :

  • El Teatre Nacional Sami (Beaivváš Sámi Theatre)
  • Escola Preparatòria Sami i Escola de Ramaderia de Rens
  • Col·legi Universitari Sami
  • Institut Sami Nòrdic
  • Departament de Llengua del Parlament Sami Noruec.
  • Departament d'Educació del Parlament Sami Noruec.
  • Centre de Recursos per als Drets dels Pobles Indígenes.
  • Centre Internacional de la Criança de Rens.

A Guovdageaidnu HI tenen la seva seu el diari Assu, una publicació en llengua sami de dues edicions a la setmana que es distribueix a Noruega, Suècia i Finlàndia, i DAT, una companyia editorial i d'enregistraments.

Referències

  1. ↑ Topònim en sami septentrional.
  2. ↑ Jukvam, Dag. «Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen» (en noruec). Statistisk sentralbyrå, 1999.
  3. ↑ «Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)» (en noruec). Regjeringen.no.
  4. ↑ «Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino» (en norwegian).
  5. ↑ «Kommunevåpen». Flags of the World, 28-06-2002. [Consulta: 28 setembre 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Kuriosetet ved HiST
  7. ↑ «Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006» (en noruec).
  8. ↑ Bevanger, Lars «Drive-in cinema is Norway's coolest». BBC News, 04-06-2004.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kautokeino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kautokeino&oldid=17418630»