Lligadura (tipografia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 11:24, 1 jul 2023

Una lligadura en tipografia és un signe format per la unió de dues o més grafemes que solen o poden escriure també separats.

A la tipografia de la dreta és evident l'origen de la lligadura "et"

L'origen de la lligadura es troba en l'escriptura manual, a la qual l'home tendeix a lligar les lletres sense llevar la ploma. Quan es va introduir la impremta de tipus mòbils, el desig de fidelitat pel que fa a l'escriptura manual va obligar a adoptar molts signes combinats. A la Bíblia de Gutenberg, que imita l'estret estil dels manuscrits de l'època, s'empren fins a tres-cents signes diferents, entre versions de les lletres i lligadures.

Els lligams emprades en la tipografia moderna serveixen per a resoldre la inelegancia que surt del contacte de dos grafemes. És el cas en el català, per exemple en els lligams "fi" (fi) i "fl" (fl), la f en contacte amb una vocal amb accent greu, o encara en la i en contacte amb la ï.^[1] Altres inelegàncies tipogràfiques són el resultat de la diferència entre la distància matemàtica i la distància òptica de dues lletres, que es resol per l'interlletratge, una eina tipogràfica complementària a la lligadura.

En certes llengües lligams històrics, heretades de l'escriptura manual van evolucionar vers lletres a part entera que de vegades van convertir-se en símbol d'identitat. És el cas de la es-zeta (Eszet) alemanya (ß) o de la IJ neerlandesa. Fins a la darrera reforma ortogràfica el 2010 del castellà, la ch i la ll també eren considerades com una lletra.^[2]

Existeixen encara unes lligadures històriques, com la que uneix DE que no són gaire usades, excepte per a donar un aire arcaic a un text.

Dues lligadures particulars: l'arrova i la i comercial[modifica]

La lligadura arrova o @ procedeix del dígraf at. Inicialment es referia a la conjunció llatina ad (= vers, prop de), però des dels primers temps de la impremta va adoptar-se, sembla que a Itàlia, per indicar la rova, una unitat de pes (i de vegades de capacitat). En anglès s'ha utilitzat per abreujar la preposició at només utilitzada en la comptabilitat i les factures. Amb la creació d'internet va revifar a formar part de la sintaxi de les adreces electròniques.

La i comercial &, una lligadura de la paraula llatina et és una de les més utilitzades. En algunes tipografies encara es pot reconèixer el seu origen, però en la majoria de les modernes aquest és menys evident. Els angloparlants solen interpretar que el seu origen és una abreviatura de "and". Molts parlants de llengües romàniques cometen el mateix error, i rebutgen indegudament el seu ús per a la il·lació, habitual en les referències bibliogràfiques, com anglicisme.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lligadura

↑ Josep M. Pujol, «Tipografia de quallitat» Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine., L'escriptura tipogràfica, Assessorament i Tipologia, Generalitat de Catalunya, s.d.
↑ «Exclusión de los dígrafos ch y ll del abecedario» (castellà), Reial Acadèmia Espanyola

[1] Josep M. Pujol, «Tipografia de quallitat» Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine., L'escriptura tipogràfica, Assessorament i Tipologia, Generalitat de Catalunya, s.d.

[2] «Exclusión de los dígrafos ch y ll del abecedario» (castellà), Reial Acadèmia Espanyola

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+Una '''lligadura''' en [[tipografia]] és un signe format per la unió de dues o més [[grafemes]] que solen o poden escriure també separats.
-{{2L}}
-En [[tipografia]] una ''' lligadura ''' és un signe format per la unió de dues o més [[grafema]]s que solen o poden escriure també separats. L'origen dels lligams està en la necessitat d'economitzar esforç durant l'escriptura manual, en una època, l'Edat Mitjana, en què no existia cap forma de mecanització de l'escriptura. Quan es va introduir la impremta de tipus mòbils, el desig de fidelitat pel que fa a l'escriptura manual va obligar a adoptar molts signes combinats. A la [[Bíblia de Gutenberg]], que imita l'estret estil dels manuscrits centreeuropeus de l'època, s'empren fins tres-cents signes diferents, entre versions de les lletres i lligadures.
-[[Fitxer: Ligature drawing.png|right|frame|Lligadures fi i fl]]
+[[Fitxer:Ligature drawing.png|miniatura|Lligadures fi i fl]]
+[[Fitxer:Ampersand.png|miniatura|upright|A la tipografia de la dreta és evident l'origen de la lligadura "et"]]
-Els lligams emprades en la tipografia moderna compleixen '' dues funcions '' diferents:
+[[Fitxer:DE ligature.svg|miniatura|upright|Lligadura DE]]
-* Resoldre la inelegancia amb què es combinen de vegades caràcters tipogràfics que apareixen consecutius. És el cas, que mostra la figura, dels lligams "fi" (fi) i "fl" (fl).
+[[Fitxer:Kerning.png|miniatura|upright|Interlletratge]]
-* Representar lligams històrics, heretades de l'escriptura manual. Algunes d'aquestes s'han convertit en signes d'identitat de les llengües. És el cas de la "aquest-zeta" (Eszett) alemanya [[ß|(ß)]] o de la [[ñ]] (o) espanyola.
+[[Fitxer:Stigma.png|miniatura|La [[stigma]], lligadura del grec medieval]]
+L'origen de la lligadura es troba en l'escriptura manual, a la qual l'home tendeix a lligar les lletres sense llevar la ploma. Quan es va introduir la impremta de tipus mòbils, el desig de fidelitat pel que fa a l'escriptura manual va obligar a adoptar molts signes combinats. A la [[Bíblia de Gutenberg]], que imita l'estret estil dels manuscrits de l'època, s'empren fins a tres-cents signes diferents, entre versions de les lletres i lligadures.
+Els lligams emprades en la tipografia moderna serveixen per a resoldre la inelegancia que surt del contacte de dos [[grafema|grafemes]]. És el cas en el català, per exemple en els lligams "fi" (fi) i "fl" (fl), la f en contacte amb una vocal amb accent greu, o encara en la i en contacte amb la ï.<ref>Josep M. Pujol, [http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/23_121.pdf «Tipografia de quallitat»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140324064556/http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/23_121.pdf |date=2014-03-24}}, ''L'escriptura tipogràfica,'' ''Assessorament i Tipologia,'' Generalitat de Catalunya, ''s.d.''</ref> Altres inelegàncies tipogràfiques són el resultat de la diferència entre la distància matemàtica i la distància òptica de dues lletres, que es resol per l'[[interlletratge]], una eina tipogràfica complementària a la lligadura.
-Hi ha dos lligams històrics que mereixen una atenció específica, la '' arrova '' [['''|(''')]] i el '' ampersand '' o '' et '' [[&|(&)]] que en el llatí antic equivaldria a la nostra conjunció '' i ''.
+En certes llengües lligams històrics, heretades de l'escriptura manual van evolucionar vers lletres a part entera que de vegades van convertir-se en símbol d'identitat. És el cas de la es-zeta ''(Eszet)'' [[alemany|alemanya]] ([[ß]]) o de la [[IJ (lletra)|IJ]] [[neerlandesa]]. Fins a la darrera [[reforma ortogràfica]] el 2010 del castellà, la ''ch'' i la ''ll'' també eren considerades com una lletra.<ref>[http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000018.nsf/(voAnexos)/arch8100821B76809110C12571B80038BA4A/$File/CuestionesparaelFAQdeconsultas.htm#novOrto «Exclusión de los dígrafos ch y ll del abecedario» {{es}}], [[Reial Acadèmia Espanyola]]</ref>
-La lligadura [[Arroba (símbol)|arroba]] (''') procedeix de la unió del parell '' at ''. Inicialment es referia a aquesta conjunció adversativa llatina, però des dels primers temps de la impremta es va adoptar, sembla que a Itàlia, per indicar la [[arrova (unitat de mesura)|arroba]], una unitat de pes (i de vegades de capacitat ). En anglès s'ha utilitzat per abreujar la preposició homònima, entrant a formar part de les adreces electròniques dels usuaris, separant o unint la seva identitat a la del domini.
+Existeixen encara unes lligadures històriques, com la que uneix DE que no són gaire usades, excepte per a donar un aire arcaic a un text.
-[[Fitxer: Ampersand.png|thumb|A la tipografia de la dreta és evident l'origen de la lligadura "et".]]
-La lligadura ''' et ''' (&), anomenada "ampersand" en anglès, abreujat a aquesta conjunció copulativa llatina, que es conserva idèntica en forma i funció en francès. En algunes tipografies classicistes s'aprecia el seu origen, però en la majoria de les modernes aquest és menys evident. Els angloparlants solen interpretar que el seu origen és una abreviatura de "and". Molts parlants de llengües romàniques cometen el mateix error, i rebutgen indegudament el seu ús per a la il·lació, habitual en les referències bibliogràfiques, com [[anglicisme]].
+== Dues lligadures particulars: l'arrova i la ''i comercial'' ==
-En espanyol també hi ha lligams característiques, com la que uneix DE i que encara s'usa, sobretot per donar un aire arcaic a un text. [[Fitxer: spanish de ligature.svg|thumb|Lligadura DE espanyola.]]
+* La lligadura [[@|arrova]] o ''[[@]]'' procedeix del [[dígraf]] ''at''. Inicialment es referia a la conjunció llatina ''ad'' (= vers, prop de), però des dels primers temps de la impremta va adoptar-se, sembla que a Itàlia, per indicar la [[arrova|rova]], una unitat de pes (i de vegades de capacitat). En anglès s'ha utilitzat per abreujar la preposició ''at'' només utilitzada en la [[comptabilitat]] i les [[factures]]. Amb la creació d'internet va revifar a formar part de la sintaxi de les [[adreces electròniques]].
+* La [[i comercial]] '''&''', una lligadura de la paraula [[llatí|llatina]] ''et'' és una de les més utilitzades. En algunes tipografies encara es pot reconèixer el seu origen, però en la majoria de les modernes aquest és menys evident. Els angloparlants solen interpretar que el seu origen és una abreviatura de "and". Molts parlants de llengües romàniques cometen el mateix error, i rebutgen indegudament el seu ús per a la il·lació, habitual en les referències bibliogràfiques, com [[anglicisme]].
-== Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Ligatures}}
-== Nota ==
+== Referències ==
+{{commonscat-inline}}
-<references/>
+{{Referències}}
-[[Categoria: Grafemes]]
+[[Categoria:Grafemes]]
-[[Categoria: Tipografia]]
+[[Categoria:Tipografia]]
-[[als:Ligatur (Typografie)]]
-[[bg:Лигатура (типография)]]
-[[cs:Ligatura (typografie)]]
-[[da:Ligatur]]
-[[de:Ligatur (Typografie)]]
-[[el:Σύμπλεγμα (τυπογραφία)]]
-[[en:Typographic ligature]]
-[[eo:Ligaturo]]
-[[es:Ligadura (tipografía)]]
-[[fi:Ligatuuri]]
-[[fr:Ligature (typographie)]]
-[[he:ליגטורה]]
-[[hu:Ligatúra]]
-[[id:Ligatur]]
-[[is:Samsteypa (leturfræði)]]
-[[it:Legatura (tipografia)]]
-[[ja:合字]]
-[[ka:ლიგატურა (პოლიგრაფია)]]
-[[kk:Лигатура (типография)]]
-[[ko:합자]]
-[[la:Ligatura]]
-[[lt:Ligatūra]]
-[[lv:Ligatūra]]
-[[nl:Ligatuur (typografie)]]
-[[nn:Ligatur]]
-[[no:Ligatur]]
-[[pl:Ligatura (pismo)]]
-[[pt:Ligadura tipográfica]]
-[[ru:Лигатура (соединение букв)]]
-[[sk:Ligatúra (písmo)]]
-[[sr:Лигатура]]
-[[sv:Ligatur]]
-[[uk:Лігатура (типографія)]]
-[[ur:ربطہ]]
-[[zh:合字]]