[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Llitera (comarca històrica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m robot treu plantilla FR posada per un altre bot
 
(31 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Polisèmia|Llitera (desambiguació)}}
{| style="margin: 0px 5px 0px 5px; border:solid #999 1px;background:#FAFAFA; text-align:center; font-size:95%; width:40%;float:right;"
| style="font-size:125%;background:#ccccff;" | '''Llitera'''
|-
|
{| border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width=100%
|}
|-
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 100%;background-color:#FFEFD5;width:100%;border: solid #999; border-width: 1px 2px 2px 1px;font-size:100%;text-align:left;"
| '''[[Capital]]''' ||[[Tamarit de Llitera]]
|- style="background-color:#fff9eb;"
| '''[[Població humana|Població]]:''' || 9068 [[habitant]]s
|-
| '''[[Superfície]]:''' || 625'12 [[Quilòmetre quadrat|km²]]
|- style="background-color:#fff9eb;"
| '''[[Densitat de població|Densitat]]:''' || 14'5 hab/km²
|}
|-
|'''Localitat destacada per la seva major:'''


{{Infotaula geografia política}}
{| cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 100%;background-color:#FFEFD5;width:100%;border: solid #999; border-width: 1px 2px 2px 1px;font-size:100%;text-align:left;"
| '''Població:''' || [[Tamarit de Llitera]]
|- style="background-color:#fff9eb;"
| '''Superfície:''' || [[Peralta i Calassanç]]
|-
| '''Densitat:''' || [[el Torricó]]
|}
|-
| colspan="2" | '''Municipis de la comarca'''
{| border="0" cellpadding="0" style="background-color:#DAE3F3; border: solid #8FA9DA; font-size:80%; text-align:right;"
|-align="center" style="background-color:#F3F6FB;"
! Municipi
! Població
! Superfície (km²)
! Densitat (hab/km²)
|-style="display:{{{0Poblacion|Albelda}}};"
| style="text-align:left; width:90%;" |[[Albelda]]
|{{{1|847}}} ||{{{2|52'04}}} ||{{{3|16'28}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{1Poblacion|Baells}}};"
|style="text-align:left; width:90%;" |[[Baells]]
|{{{4|120}}} ||{{{5|39'98}}} ||{{{6|3}}} 
|-style="display:{{{2Poblacion|el Campell}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[el Campell]]
|{{{7|782}}} ||{{{8|58}}} ||{{{9|13'48}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{3Poblacion|Camporrells}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Camporrells]]
|{{{10|193}}} ||{{{11|26'54}}} ||{{{12|7'27}}} 
|-style="display:{{{4Poblacion|Castellonroi}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Castellonroi]]
|{{{13|378}}} ||{{{14|37'62}}} ||{{{15|10'05}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{5Poblacion|Peralta i Calassanç}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|'''[[Peralta i Calassanç]]'''
|{{{16|235}}} ||'''{{{17|115}}}''' ||{{{18|2'04}}} 
|-style="display:{{{6Poblacion|Sant Esteve de Llitera}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Sant Esteve de Llitera]]
|{{{19|526}}} ||{{{20|72'15}}} ||{{{21|7'29}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{7Poblacion|Sanui}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Sanui]]
|{{{22|165}}} ||{{{23|35'04}}} ||{{{24|4'71}}} 
|-style="display:{{{8Poblacion|Tamarit de Llitera}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|'''[[Tamarit de Llitera]]'''
|'''{{{25|3730}}}''' ||{{{26|110'6}}} ||{{{27|33'73}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{9Poblacion|el Torricó}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|'''[[el Torricó]]'''
|{{{28|1506}}} ||{{{29|32'42}}} ||'''{{{30|46'45}}}''' 
|-style="display:{{{10Poblacion|Valldellou}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Valldellou]]
|{{{31|117}}} ||{{{32|30'53}}} ||{{{33|3'83}}} 
|-style="background-color:#EAEFF8;display:{{{11Poblacion|Vensilló}}};"
|style="text-align:left; width:90%;"|[[Vensilló]]
|{{{34|469}}} ||{{{35|15'2}}} ||{{{36|30'86}}} 
|-style="background-color:#F3F6FB;font-weight:bold;"
|style="text-align:left; width:90%;"|Totals
|9068 ||625'12 ||14'5 
|}
|}
La '''Llitera''' (''Lhitèra'' en [[occità]], ''Lythère'' en [[francès]] i ''Litera'' en [[aragonès]] i [[castellà]]) és una [[comarca]] natural i històrica, que formà part dels [[comtats catalans]]. Comprèn l'[[Alta Llitera]] ('''[[Castellonroi]]''', [[Peralta i Calassanç]], [[Sanui]], [[Albelda]], [[Baells]], [[Camporrells]] i [[Valldellou]]) i la [[Baixa Llitera]] ([[Sant Esteve de Llitera]], [[el Campell]], '''[[Tamarit de Llitera]]''', [[el Torricó]] i [[Vensilló]]).
La '''Llitera''' (''Lhitèra'' en [[occità]], ''Lythère'' en [[francès]] i ''Litera'' en [[aragonès]] i [[castellà]]) és una [[comarca]] natural i històrica, que formà part dels [[comtats catalans]]. Comprèn l'[[Alta Llitera]] ('''[[Castellonroi]]''', [[Peralta i Calassanç]], [[Sanui]], [[Albelda]], [[Baells]], [[Camporrells]] i [[Valldellou]]) i la [[Baixa Llitera]] ([[Sant Esteve de Llitera]], [[el Campell]], '''[[Tamarit de Llitera]]''', [[el Torricó]] i [[Vensilló]]).

{{Taula de poblacions
| poble0 = [[Albelda]]
| població0 = 847
| superfície0 = 52,04
| densitat0 = 16,28
| poble1 = [[Baells]]
| població1 = 120
| superfície1 = 39,98
| densitat1 = 3
| poble2 = [[el Campell]]
| població2 = 782
| superfície2 = 58
| densitat2 = 13,48
| poble3 = [[Camporrells]]
| població3 = 193
| superfície3 = 26,54
| densitat3 = 7,27
| poble4 = [[Castellonroi]]
| població4 = 378
| superfície4 = 37,62
| densitat4 = 10,05
| poble5 = '''[[Peralta i Calassanç]]'''
| població5 = 235
| superfície5 = '''115'''
| densitat5 = 2,04
| poble6 = [[Sant Esteve de Llitera]]
| població6 = 526
| superfície6 = 72,15
| densitat6 = 7,29
| poble7 = [[Sanui]]
| població7 = 165
| superfície7 = 35,04
| densitat7 = 4,71
| poble8 = '''[[Tamarit de Llitera]]'''
| població8 = '''3730'''
| superfície8 = 110,6
| densitat8 = 33,73
| poble9 = '''[[el Torricó]]'''
| població9 = 1506
| superfície9 = 32'42
| densitat9 = '''46'45'''
| poble10 = [[Valldellou]]
| població10 = 117
| superfície10 = 30,53
| densitat10 = 3,83
| poble11 = [[Vensilló]]
| població11 = 469
| superfície11 = 15,2
| densitat11 = 30,86
| totalpob = 9068
| totalsup = 625,12
| totaldens = 14,5
}}


== Geografia ==
== Geografia ==
La [[comarca]] de la [[Llitera]] limita al [[nord]] amb la [[Ribagorça]], a l'[[est]] amb la [[Noguera]] i al [[sud-est]] i al [[sud]] amb el [[Segrià]]. És constituïda per [[onze]] municipis, dels quals [[Tamarit de Llitera]] n'és el cap de comarca. Comprèn dues zones ben diferenciades. Al nord, l'alta Llitera és accidentada per l'extrem [[sud-oest]] del [[Prepirineu]] català: la serra de la Corrodella (921 m), en relació amb els puigs de Sant Quilis (1 082 m) i el Volterol (855 m). L'eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès paral·lelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics (el Coscollar, 727 m; el picot de Minquillí; 873; Penya-roia, 703; la la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m) i fins pel bombament gipsós de la serra de la Gessa (darrera alineació). La baixa Llitera, ben altrament, és un fragment de la regió fisiogràfica de la Llitera, en forma de [[triangle]] invertit, amb la base immediatament al nord del canal d'Aragó i Catalunya. Dins la seua uniformitat aparent, es pot destriar la plana horitzontal de peu de muntanya i la superfície d'erosió on s'assenta el canal, que talla els estrats, que cabussen cap al sud.
La [[comarca]] de la [[Llitera]] limita al [[nord]] amb la [[Ribagorça]], a l'[[est]] amb la [[Noguera]] i al [[sud-est]] i al [[sud]] amb el [[Segrià]]. És constituïda per [[onze]] municipis, dels quals [[Tamarit de Llitera]] n'és el cap de comarca. Comprèn dues zones ben diferenciades. Al nord, l'alta Llitera és accidentada per l'extrem [[sud-oest]] del [[Prepirineu]] català: la [[serra de la Corrodella]] (921 m), en relació amb els puigs de Sant Quilis (1 082 m) i el Volterol (855 m). L'eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès paral·lelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics (el Coscollar, 727 m; el picot de Minquillí; 873; Penya-roia, 703; la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m) i fins pel bombament gipsós de la serra de la Gessa (darrera alineació). La baixa Llitera, ben altrament, és un fragment de la regió fisiogràfica de la Llitera, en forma de [[triangle]] invertit, amb la base immediatament al nord del canal d'Aragó i Catalunya. Dins la seua uniformitat aparent, es pot destriar la plana horitzontal de peu de muntanya i la superfície d'erosió on s'assenta el canal, que talla els estrats, que cabussen cap al sud.


== Clima ==
== Clima ==
El [[clima]] es pot definir com a continental, amb mitjanes anuals que oscil·len entre 13° i 14°C i una oscil·lació anual d'uns 20°C. Les precipitacions, de 300 a 400 mm anuals, solen presentar un màxim de [[primavera]] a la [[Conca hidrogràfica|conca]] de la [[Noguera Ribagorçana]] i de [[tardor]] a la conca del [[Cinca]].
El [[clima]] es pot definir com a continental, amb mitjanes anuals que oscil·len entre 13° i 14 °C i una oscil·lació anual d'uns 20 °C. Les precipitacions, de 300 a 400 mm anuals, solen presentar un màxim de [[primavera]] a la [[Conca hidrogràfica|conca]] de la [[Noguera Ribagorçana]] i de [[tardor]] a la conca del [[Cinca]].


== Història ==
== Història ==
=== Prehistòria i edat antiga ===
=== Prehistòria i edat antiga ===
A l'època preromana, la Llitera era part del territori dels [[ilerget]]s. La [[romanització]] no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una [[ruta]] important, la via de [[Lleida]] a [[Osca]], de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva [[diòcesi de Lleida]], i sota el domini [[musulmà]] hi va continuar lligada políticament, igual que la [[Ribagorça (comarca històrica)|Ribagorça)]]. Amb motiu de la [[conquesta]] cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre [[1058]]i [[1063]], juntament amb una part de la Ribagorça, pels [[comte de Barcelona|comtes de Barcelona]] i d'[[comte d'Urgell|Urgell]]. El [[1083]] el comte [[Ermengol d'Urgell]] va iniciar la conquesta de Calassanç, lloc conquerit definitivament pels catalans el [[1098]].
A l'època preromana, la Llitera era part del territori dels [[ilerget]]s. La [[romanització]] no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una [[ruta]] important, la via de [[Lleida]] a [[Osca]], de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva [[diòcesi de Lleida]], i sota el domini [[musulmà]] hi va continuar lligada políticament, igual que la [[Ribagorça (comarca històrica)|Ribagorça]]. Amb motiu de la conquesta cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre [[1058]]i [[1063]], juntament amb una part de la Ribagorça, pels [[comte de Barcelona|comtes de Barcelona]] i d'[[comte d'Urgell|Urgell]]. El [[1083]] el comte [[Ermengol IV d'Urgell]] va iniciar la conquesta de [[Calassanç]], lloc conquerit definitivament pels catalans el [[1098]].


=== Comtats catalans ===
=== Comtats catalans ===
La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d'aquesta ciutat, el [[1149]] i va ser confirmada com a part del [[Principat de Catalunya]], juntament amb [[Lleida]] i amb la Ribagorça, al començament del [[segle XIII]]. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el [[1300]], i el [[1305]] Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la [[frontera]] entre tots dos estats a la clamor d'[[Almacelles]]; també la Ribagorça va ser atribuïda, el [[1305]], a [[Aragó]]; però el 1322, en crear-se novament el [[comtat de Ribagorça]] va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l'administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del [[segle XVI]].
La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d'aquesta ciutat, el [[1149]] i va ser confirmada com a part del [[Principat de Catalunya]], juntament amb [[Lleida]] i amb la Ribagorça, al començament del {{segle|XIII|s}}. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el [[1300]], i el [[1305]] Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la [[frontera]] entre tots dos estats a la [[Clamor Amarga|clamor d'Almacelles]]; també la Ribagorça va ser atribuïda, el [[1305]], a [[Aragó]]; però el 1322, en crear-se novament el [[comtat de Ribagorça]] va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l'administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del {{segle|XVI}}.

[[Fitxer:Situació de la Llitera respecte la Franja de Ponent.png|thumb|left|100px|La Llitera és la segona, la de color verd fosc]]
[[Fitxer:Situació de la Llitera respecte la Franja de Ponent.png|miniatura|esquerra|100px|La Llitera és la segona, la de color verd fosc]]
=== 1300 ===
=== 1300 ===
La part de la Llitera al sud del comtat ribagorçà i a l'oest de la clamor d'Almacelles va restar, però, des de l'annexió del 1305, sota control aragonès, encara que, de fet, Lleida va continuar exercint-hi la influència econòmica, eclesiàstica i cultural. Només la part més occidental ([[Estada]], [[Estadella]], [[Fonts]], [[Montsó]], [[l'Almúnia de Sant Joan]], [[Binèfar]], [[Esplucs]], [[Binacet]], [[Albalat de Cinca]], [[Bellver de Cinca]], [[Ossó de Cinca]]) es va castellanitzar, a partir, probablement, del [[segle XVII]], amb els canvis de població que van ser conseqüència de la [[guerra dels Segadors]]. Aquest sector, que actualment no és de llengua catalana, es considera integrat a la comarca aragonesa de la [[Ribera de Cinca]], que té per centre Montsó. A la [[vall de la Sosa]] es parla un dialecte de transició, com a les terres més septentrionals de la baixa vall de l'[[Riu Isàvena|Isàvena]].
La part de la Llitera al sud del comtat ribagorçà i a l'oest de la clamor d'Almacelles va restar, però, des de l'annexió del 1305, sota control aragonès, encara que, de fet, Lleida va continuar exercint-hi la influència econòmica, eclesiàstica i cultural. Només la part més occidental ([[Estada]], [[Estadella]], [[Fonts]], [[Montsó]], [[l'Almúnia de Sant Joan]], [[Binèfar]], [[Esplucs]], [[Binacet]], [[Albalat de Cinca]], [[Bellver de Cinca]], [[Ossó de Cinca]]) es va castellanitzar, a partir, probablement, del {{segle|XVII}}, amb els canvis de població que van ser conseqüència de la [[guerra dels Segadors]]. Aquest sector, que actualment no és de llengua catalana, es considera integrat a la comarca aragonesa de la [[Ribera de Cinca]]{{Citació necessària|data=2023}}, que té per centre Montsó. A la [[vall de la Sosa]] es parla un dialecte de transició, com a les terres més septentrionals de la baixa vall de l'[[Riu Isàvena|Isàvena]].


=== Guerra dels Segadors ===
=== Guerra dels Segadors ===
Durant la [[Guerra dels Segadors]], la Llitera (com la resta del Principat de Catalunya) va reconèixer l'autoritat de [[Lluís XIII de França]], comte de Barcelona, però això no va impedir que la [[vila]] de Tamarit fos salvatgement destruïda per les tropes [[francès|gavatxes]] (sembla que a causa de l'assassinat d'un cosí del general francès [[la Mothe]]) el [[1642]]. Després, la desfeta va ser total i tota la Llitera va ser durament reprimida per les tropes [[castellà|aspenyoles]]. El despoblament es va apoderar de la comarca a mitjan [[segle XVII]]. Això va comportar conseqüències decisives al sector de [[Binèfar]], repoblat amb gent procedent de l'[[Alt Aragó]], cosa que va produir una ràpida castellanització: Puidemoros passà a ser ''Pueyo de Santa Cruz'', Fonts, ''Fonz'', Esplucs, ''Esplús'' i molts altres llocs van seguir el camí d'aculturació iniciat molt abans per Montsó.
Durant la [[Guerra dels Segadors]], la Llitera (com la resta del Principat de Catalunya) va reconèixer l'autoritat de [[Lluís XIII de França]]{{Citació necessària|data=2023}}, comte de Barcelona, però això no va impedir que la [[vila]] de Tamarit fos salvatgement destruïda per les [[exèrcit francès|tropes gavatxes]] (sembla que a causa de l'assassinat d'un cosí del general francès [[la Mothe]]) el [[1642]]. Després, la desfeta va ser total i tota la Llitera va ser durament reprimida per les tropes [[castellà|espanyoles]]. El despoblament es va apoderar de la comarca a mitjan {{segle|XVII|s}}. Això va comportar conseqüències decisives al sector de [[Binèfar]], repoblat amb gent procedent de l'[[Alt Aragó]], cosa que va produir una ràpida castellanització: Puidemoros passà a ser ''Pueyo de Santa Cruz'', Fonts, ''Fonz'', Esplucs, ''Esplús'' i molts altres llocs van seguir el camí d'aculturació iniciat molt abans per Montsó.{{Citació necessària|data=2023}}


=== Guerra de Successió ===
=== Guerra de Successió ===
Al començament de la [[Guerra de Successió]] es van fixar novament les fronteres del Principat de Catalunya al Cinca, en canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts, però la situació va finalitzar amb la desfeta de les armes catalanes. La nova administració [[Bombó|borbònica]] va integrar gairebé tota la Llitera al nou corregiment de [[Barbastre]] (tret de [[Natjà]], [[Sorita]], [[Gavasa]], [[Peralta]] i [[Sanui]], integrats al corregiment de [[Benavarri]]).
Al començament de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] es van fixar novament les fronteres del Principat de Catalunya al Cinca, en canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts, però la situació va finalitzar amb la desfeta de les armes catalanes{{Citació necessària|data=2023}}. La nova administració [[Dinastia borbònica|borbònica]] va integrar gairebé tota la Llitera al nou [[corregiment]] de [[Barbastre]] (tret de [[Natjà]], [[Sorita]], [[Gavasa]], [[Peralta de la Sal |Peralta]] i [[Sanui]], integrats al corregiment de [[Benavarri]]).


=== 1833 ===
=== 1833 ===
La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.
La [[divisió provincial del 1833]] va integrar la Llitera dins la [[província d'Osca]], seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al {{segle|XVII}}.


[[Categoria:Comarques]]
[[Categoria:Llitera]]

Revisió de 18:03, 2 feb 2024

Per a altres significats, vegeu «Llitera (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLlitera
Tipuscomarca Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 50′ 47″ N, 0° 26′ 17″ E / 41.846483°N,0.438081°E / 41.846483; 0.438081
CapitalTamarit de Llitera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població9.068 Modifica el valor a Wikidata (14,51 hab./km²)
Geografia
Superfície625,12 km² Modifica el valor a Wikidata

La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans. Comprèn l'Alta Llitera (Castellonroi, Peralta i Calassanç, Sanui, Albelda, Baells, Camporrells i Valldellou) i la Baixa Llitera (Sant Esteve de Llitera, el Campell, Tamarit de Llitera, el Torricó i Vensilló).

Municipi Població Superfície (km²) Densitat (hab/km²)
Albelda 847 52,04 16,28
Baells 120 39,98 3
el Campell 782 58 13,48
Camporrells 193 26,54 7,27
Castellonroi 378 37,62 10,05
Peralta i Calassanç 235 115 2,04
Sant Esteve de Llitera 526 72,15 7,29
Sanui 165 35,04 4,71
Tamarit de Llitera 3730 110,6 33,73
el Torricó 1506 32'42 46'45
Valldellou 117 30,53 3,83
Vensilló 469 15,2 30,86
Totals 9068 625,12 14,5


Geografia

[modifica]

La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i al sud-est i al sud amb el Segrià. És constituïda per onze municipis, dels quals Tamarit de Llitera n'és el cap de comarca. Comprèn dues zones ben diferenciades. Al nord, l'alta Llitera és accidentada per l'extrem sud-oest del Prepirineu català: la serra de la Corrodella (921 m), en relació amb els puigs de Sant Quilis (1 082 m) i el Volterol (855 m). L'eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès paral·lelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics (el Coscollar, 727 m; el picot de Minquillí; 873; Penya-roia, 703; la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m) i fins pel bombament gipsós de la serra de la Gessa (darrera alineació). La baixa Llitera, ben altrament, és un fragment de la regió fisiogràfica de la Llitera, en forma de triangle invertit, amb la base immediatament al nord del canal d'Aragó i Catalunya. Dins la seua uniformitat aparent, es pot destriar la plana horitzontal de peu de muntanya i la superfície d'erosió on s'assenta el canal, que talla els estrats, que cabussen cap al sud.

Clima

[modifica]

El clima es pot definir com a continental, amb mitjanes anuals que oscil·len entre 13° i 14 °C i una oscil·lació anual d'uns 20 °C. Les precipitacions, de 300 a 400 mm anuals, solen presentar un màxim de primavera a la conca de la Noguera Ribagorçana i de tardor a la conca del Cinca.

Història

[modifica]

Prehistòria i edat antiga

[modifica]

A l'època preromana, la Llitera era part del territori dels ilergets. La romanització no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una ruta important, la via de Lleida a Osca, de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva diòcesi de Lleida, i sota el domini musulmà hi va continuar lligada políticament, igual que la Ribagorça. Amb motiu de la conquesta cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre 1058i 1063, juntament amb una part de la Ribagorça, pels comtes de Barcelona i d'Urgell. El 1083 el comte Ermengol IV d'Urgell va iniciar la conquesta de Calassanç, lloc conquerit definitivament pels catalans el 1098.

Comtats catalans

[modifica]

La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d'aquesta ciutat, el 1149 i va ser confirmada com a part del Principat de Catalunya, juntament amb Lleida i amb la Ribagorça, al començament del segle xiii. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el 1300, i el 1305 Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la frontera entre tots dos estats a la clamor d'Almacelles; també la Ribagorça va ser atribuïda, el 1305, a Aragó; però el 1322, en crear-se novament el comtat de Ribagorça va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l'administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del segle xvi.

La Llitera és la segona, la de color verd fosc

1300

[modifica]

La part de la Llitera al sud del comtat ribagorçà i a l'oest de la clamor d'Almacelles va restar, però, des de l'annexió del 1305, sota control aragonès, encara que, de fet, Lleida va continuar exercint-hi la influència econòmica, eclesiàstica i cultural. Només la part més occidental (Estada, Estadella, Fonts, Montsó, l'Almúnia de Sant Joan, Binèfar, Esplucs, Binacet, Albalat de Cinca, Bellver de Cinca, Ossó de Cinca) es va castellanitzar, a partir, probablement, del segle xvii, amb els canvis de població que van ser conseqüència de la guerra dels Segadors. Aquest sector, que actualment no és de llengua catalana, es considera integrat a la comarca aragonesa de la Ribera de Cinca[cal citació], que té per centre Montsó. A la vall de la Sosa es parla un dialecte de transició, com a les terres més septentrionals de la baixa vall de l'Isàvena.

Guerra dels Segadors

[modifica]

Durant la Guerra dels Segadors, la Llitera (com la resta del Principat de Catalunya) va reconèixer l'autoritat de Lluís XIII de França[cal citació], comte de Barcelona, però això no va impedir que la vila de Tamarit fos salvatgement destruïda per les tropes gavatxes (sembla que a causa de l'assassinat d'un cosí del general francès la Mothe) el 1642. Després, la desfeta va ser total i tota la Llitera va ser durament reprimida per les tropes espanyoles. El despoblament es va apoderar de la comarca a mitjan segle xvii. Això va comportar conseqüències decisives al sector de Binèfar, repoblat amb gent procedent de l'Alt Aragó, cosa que va produir una ràpida castellanització: Puidemoros passà a ser Pueyo de Santa Cruz, Fonts, Fonz, Esplucs, Esplús i molts altres llocs van seguir el camí d'aculturació iniciat molt abans per Montsó.[cal citació]

Guerra de Successió

[modifica]

Al començament de la Guerra de Successió es van fixar novament les fronteres del Principat de Catalunya al Cinca, en canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts, però la situació va finalitzar amb la desfeta de les armes catalanes[cal citació]. La nova administració borbònica va integrar gairebé tota la Llitera al nou corregiment de Barbastre (tret de Natjà, Sorita, Gavasa, Peralta i Sanui, integrats al corregiment de Benavarri).

1833

[modifica]

La divisió provincial del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle xvii.