Llitera (comarca històrica): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 90: | Línia 90: | ||
== Història == |
== Història == |
||
A l’[[època]] preromana, la Llitera era part del territori dels [[ilerget]]s. La [[romanització]] no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una [[ruta]] important, la via de [[Lleida]] a [[Osca]], de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva [[diòcesi de Lleida]], i sota el domini [[musulmà]] hi va continuar lligada políticament, igual que la [[Ribagorça (comarca històrica)|Ribagorça)]]. Amb motiu de la [[conquesta]] cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre [[1058]]i [[1063]], juntament amb una part de la Ribagorça, pels [[comte de |
A l’[[època]] preromana, la Llitera era part del territori dels [[ilerget]]s. La [[romanització]] no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una [[ruta]] important, la via de [[Lleida]] a [[Osca]], de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva [[diòcesi de Lleida]], i sota el domini [[musulmà]] hi va continuar lligada políticament, igual que la [[Ribagorça (comarca històrica)|Ribagorça)]]. Amb motiu de la [[conquesta]] cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre [[1058]]i [[1063]], juntament amb una part de la Ribagorça, pels [[comte de Barcelona|comtes de Barcelona]] i d’[[comte d'Urgell|Urgell]]. El [[1083]] el comte [[Ermengol IV d’Urgell]] va iniciar la conquesta de Calassanç, lloc conquerit definitivament pels catalans el [[1098]]. |
||
La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d’aquesta ciutat, el [[1149]] i va ser confirmada com a part del [[Principat de Catalunya]], juntament amb [[Lleida]] i amb la Ribagorça, al començament del [[segle XIII]]. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el [[1300]], i el [[1305]] Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la [[frontera]] entre tots dos estats a la clamor d’[[Almacelles]]; també la Ribagorça va ser atribuïda, el [[1305]], a [[Aragó]]; però el [[1322]], en crear-se novament el [[comtat de Ribagorça]] va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l’administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del [[segle XVI]]. |
La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d’aquesta ciutat, el [[1149]] i va ser confirmada com a part del [[Principat de Catalunya]], juntament amb [[Lleida]] i amb la Ribagorça, al començament del [[segle XIII]]. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el [[1300]], i el [[1305]] Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la [[frontera]] entre tots dos estats a la clamor d’[[Almacelles]]; també la Ribagorça va ser atribuïda, el [[1305]], a [[Aragó]]; però el [[1322]], en crear-se novament el [[comtat de Ribagorça]] va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l’administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del [[segle XVI]]. |
||
La part de la Llitera al sud del comtat ribagorçà i a l’oest de la clamor d’Almacelles va restar, però, des de l’annexió del 1305, sota control aragonès, encara que, de fet, Lleida va continuar exercint-hi la influència econòmica, eclesiàstica i cultural. Només la part més occidental ([[Estada]], [[Estadella]], [[Fonts]], [[Montsó]], [[l’Almúnia de Sant Joan]], [[Binèfar]], [[Esplucs]], [[Binacet]], [[Albalat de Cinca]], [[Bellver de Cinca]], [[Ossó de Cinca]]) es va castellanitzar, a partir, probablement, del [[segle XVII]], amb els canvis de població que van ser conseqüència de la [[guerra dels Segadors]]. Aquest sector, que actualment no és de llengua catalana, es considera integrat a la comarca aragonesa de la [[Ribera de Cinca]], que té per centre Montsó. A la [[vall de la Sosa]] es parla un dialecte de transició, com a les terres més septentrionals de la baixa vall de l’[[Riu Isàvena|Isàvena]]. |
|||
Revisió del 09:51, 30 juny 2011
| Llitera | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Localitat destacada per la seva major:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Municipis de la comarca
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i espanyol) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans. Comprèn l'Alta Llitera (Castellonroi, Peralta i Calassanç, Sanui, Albelda, Baells, Camporrells i Valldellou) i la Baixa Llitera (Sant Esteve de Llitera, el Campell, Tamarit de Llitera, el Torricó i Vensilló).
Geografia
La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagorça, a l’est amb la Noguera i al sud-est i al sud amb el Segrià. És constituïda per onze municipis, dels quals Tamarit de Llitera n'és el cap de comarca. Comprèn dues zones ben diferenciades. Al nord, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-oest del Prepirineu català: la serra de la Corrodella (921 m), en relació amb els puigs de Sant Quilis (1 082 m) i el Volterol (855 m). L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès paral·lelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics (el Coscollar, 727 m; el picot de Minquillí; 873; Penya-roia, 703; la la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m) i fins pel bombament gipsós de la serra de la Gessa (darrera alineació). La baixa Llitera, ben altrament, és un fragment de la regió fisiogràfica de la Llitera, en forma de triangle invertit, amb la base immediatament al nord del canal d’Aragó i Catalunya. Dins la seua uniformitat aparent, es pot destriar la plana horitzontal de peu de muntanya i la superfície d’erosió on s’assenta el canal, que talla els estrats, que cabussen cap al sud.
Clima
El clima es pot definir com a continental, amb mitjanes anuals que oscil·len entre 13° i 14°C i una oscil·lació anual d’uns 20°C. Les precipitacions, de 300 a 400 mm anuals, solen presentar un màxim de primavera a la conca de la Noguera Ribagorçana i de tardor a la conca del Cinca.
Història
A l’època preromana, la Llitera era part del territori dels ilergets. La romanització no hi creà cap nucli urbà. La part sud de la comarca era travessada per una ruta important, la via de Lleida a Osca, de la qual es conserven vestigis. La Llitera (que va incloure, fins a la divisió del 1305, totes les terres entre el Segre i el Cinca, al sud de les darreres alineacions pre-pirinenques, inclosos els termes de Lleida) va ser inclosa en els límits de la primitiva diòcesi de Lleida, i sota el domini musulmà hi va continuar lligada políticament, igual que la Ribagorça). Amb motiu de la conquesta cristiana, el sector nord de la Llitera va ser ocupat, entre 1058i 1063, juntament amb una part de la Ribagorça, pels comtes de Barcelona i d’Urgell. El 1083 el comte Ermengol IV d’Urgell va iniciar la conquesta de Calassanç, lloc conquerit definitivament pels catalans el 1098.
La Llitera, vinculada políticament i eclesiàsticament a la Ribagorça, va ser inclosa en la diòcesi de Lleida arran de la conquesta catalana d’aquesta ciutat, el 1149 i va ser confirmada com a part del Principat de Catalunya, juntament amb Lleida i amb la Ribagorça, al començament del segle XIII. No obstant això, les corts aragoneses van reclamar la Ribagorça i la Llitera el 1300, i el 1305 Jaume II el Just va atribuir a aquell regne una gran part de la Llitera, en establir la frontera entre tots dos estats a la clamor d’Almacelles; també la Ribagorça va ser atribuïda, el 1305, a Aragó; però el 1322, en crear-se novament el comtat de Ribagorça va sostraure una gran part de les terres annexades el 1305 de l’administració aragonesa, situació que va perdurar, amb més modificacions o menys, fins a la fi del segle XVI.
La part de la Llitera al sud del comtat ribagorçà i a l’oest de la clamor d’Almacelles va restar, però, des de l’annexió del 1305, sota control aragonès, encara que, de fet, Lleida va continuar exercint-hi la influència econòmica, eclesiàstica i cultural. Només la part més occidental (Estada, Estadella, Fonts, Montsó, l’Almúnia de Sant Joan, Binèfar, Esplucs, Binacet, Albalat de Cinca, Bellver de Cinca, Ossó de Cinca) es va castellanitzar, a partir, probablement, del segle XVII, amb els canvis de població que van ser conseqüència de la guerra dels Segadors. Aquest sector, que actualment no és de llengua catalana, es considera integrat a la comarca aragonesa de la Ribera de Cinca, que té per centre Montsó. A la vall de la Sosa es parla un dialecte de transició, com a les terres més septentrionals de la baixa vall de l’Isàvena.