Pau V: diferència entre les revisions
m Robot posa la Categoria:Cardenals del Laci intersecant Categoria:Cardenals i Categoria:Persones del Laci i treu la Categoria:Cardenals italians redundant |
m eliminant redireccions de plantilla |
||
(10 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2022}} |
|||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| nom = Pau V |
| nom = Pau V |
||
Línia 6: | Línia 7: | ||
'''Pau V''' ([[Roma]], [[17 de setembre]] de [[1550]] - Roma, [[28 de gener]] de [[1621]]) va ser Papa de l'Església Catòlica entre [[1605]] i [[1621]]. |
'''Pau V''' ([[Roma]], [[17 de setembre]] de [[1550]] - Roma, [[28 de gener]] de [[1621]]) va ser Papa de l'Església Catòlica entre [[1605]] i [[1621]]. |
||
Nascut '''Camilo Borghese''' d'una noble família de [[Siena]], |
Nascut '''Camilo Borghese''' d'una noble família de [[Siena]], oriünda del [[principat de Catalunya]] segons l'[[Armoria de Jaume Vila]] i els registres de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona 1868 p. 3">{{ref-llibre|títol=Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona|editorial=Academia de Buenas Letras de Barcelona. Instituto de Historia de la Ciencia|any=1868|url=https://books.google.cat/books?id=4QhdAAAAcAAJ&pg=PA3|llengua=es|consulta=2021-08-15|pàgina=3}}</ref> Després de cursar estudis de dret canònic a les universitats de [[universitat de Perusa|Perusa]] i [[universitat de Pàdua|Pàdua]] es va dedicar a l'advocacia. |
||
L'any |
L'any 1596 [[Climent VIII]] el nomenà [[cardenal]] per a passar a exercir com [[cardenal vicari]] de Roma el [[1602]]. |
||
A la mort de [[Lleó XI]] va ser escollit |
A la mort de [[Lleó XI]] va ser escollit papa imposant-se a candidats en principi millor col·locats com els cardenals [[Cesare Baronio]] i [[Roberto Bellarmino]] gràcies a la seva neutralitat i equidistància entre les diferents faccions en què estava dividit el conclave. La seva primera actuació com pontífex va ser, seguint el decretat al [[Concili de Trento]], ordenar que els bisbes que havien establert la seva residència a Roma, tornessin a establir-se en les seves respectives diòcesis. |
||
⚫ | |||
== Galileo Galilei == |
|||
⚫ | |||
Finalment, durant el seu pontificat va canonitzar [[ |
Finalment, durant el seu pontificat va canonitzar [[Carles Borromeo]] i va beatificar [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]], [[Ignasi de Loiola]] [[Felip Neri]] i [[Francesc Xavier]]. Com molts altres papes, va ser acusat de [[nepotisme]]: el seu nebot, el cardenal [[Scipione Borghese]], va disposar d'enorme poder i va consolidar la trajectòria de la família [[Borghese]]. |
||
A Roma el papa va finalitzar completament la [[Basílica de Sant Pere]] i va millorar la [[Biblioteca Apostòlica Vaticana]]. Va protegir sempre al |
A Roma el papa va finalitzar completament la [[Basílica de Sant Pere]] i va millorar la [[Biblioteca Apostòlica Vaticana]]. Va protegir sempre al pintor [[Guido Reni]], i admirava particularment l'obra de [[Caravaggio]]. |
||
Les [[profecies de Sant Malaquies]] es refereixen a aquest papa con ''Gens perversa'' (estirp perversa<ref name="Chiarle2013">{{ref-llibre|autor=Duilio Chiarle|títol=I PAPI - I PONTEFICI E LE PROFEZIE PAPALI DI MALACHIA DA CELESTINO II A FRANCESCO - Storia e curiosità|url=https://books.google.cat/books?id=3REVBQAAQBAJ&pg=PA58&dq=Paolo+V+gens+perversa+stirpe+perversa&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjqtOTnpfTJAhUKvxQKHdgZBpQQ6AEIITAA#v=onepage&q=Paolo%20V%20gens%20perversa%20stirpe%20perversa&f=false|data= 9 agost 2013|editorial=Lulu.com|isbn=978-1-291-37952-5|pàgines=58–}}</ref>), cita que pel que sembla, fa referència que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohèmia per l'extensió del [[protestantisme]]. Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referència que a l'[[escut d'armes]] del papa hi figuraven un [[drac]] i una [[àguila]], animals que la creença popular considerava perversos. |
Les [[profecies de Sant Malaquies]] es refereixen a aquest papa con ''Gens perversa'' (estirp perversa<ref name="Chiarle2013">{{ref-llibre|autor=Duilio Chiarle|títol=I PAPI - I PONTEFICI E LE PROFEZIE PAPALI DI MALACHIA DA CELESTINO II A FRANCESCO - Storia e curiosità|url=https://books.google.cat/books?id=3REVBQAAQBAJ&pg=PA58&dq=Paolo+V+gens+perversa+stirpe+perversa&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjqtOTnpfTJAhUKvxQKHdgZBpQQ6AEIITAA#v=onepage&q=Paolo%20V%20gens%20perversa%20stirpe%20perversa&f=false|data= 9 agost 2013|editorial=Lulu.com|isbn=978-1-291-37952-5|pàgines=58–}}</ref>), cita que pel que sembla, fa referència que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohèmia per l'extensió del [[protestantisme]]. Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referència que a l'[[escut d'armes]] del papa hi figuraven un [[drac]] i una [[àguila]], animals que la creença popular considerava perversos. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
⚫ | |||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Papa|[[Lleó XI]]|[[1605]]-[[1621]]|[[Gregori XV]]}} |
|||
{{Papes}} |
{{Papes}} |
||
⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Línia 34: | Línia 33: | ||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya]] |
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya]] |
||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Pàdua]] |
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Pàdua]] |
||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de |
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Perusa]] |
||
[[Categoria:Morts a Roma]] |
[[Categoria:Morts a Roma]] |
||
[[Categoria:Religiosos de Roma]] |
[[Categoria:Religiosos de Roma]] |
||
[[Categoria:Cardenals del Laci]] |
[[Categoria:Cardenals del Laci]] |
||
[[Categoria:Polítics de Roma]] |
|||
[[Categoria:Naixements del 1550]] |
|||
[[Categoria:Morts el 1621]] |
Revisió de 15:09, 8 març 2024
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Pau V per Caravaggio | |
Nom original | (la) Paulus PP. V |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (it) Camillo Borghèse 17 setembre 1552 Roma |
Mort | 28 gener 1621 (68 anys) Roma |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | Basílica de Santa Maria Major |
233è Papa | |
16 maig 1605 – 28 gener 1621 ← Lleó XI – Gregori XV → | |
Bisbe de Jesi | |
14 abril 1597 – 2 agost 1599 ← Gabriele Del Monte – Marco Agrippa Dandini → Diòcesi: bisbat de Jesi | |
Cardenal vicari | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya Universitat de Perusa |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | bisbe catòlic (1597–), prevere catòlic de ritu romà |
Consagració | Climent VIII |
Participà en | |
8 maig 1605 | conclave de 1605 (maig) |
14 març 1605 | conclave de 1605 (març) |
Família | |
Família | Família Borghese |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Marcantonio Borghese i Flaminia degli Astalli |
Germans | Giovanni Battista Borghese |
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nascut Camilo Borghese d'una noble família de Siena, oriünda del principat de Catalunya segons l'Armoria de Jaume Vila i els registres de l'Ajuntament de Barcelona.[1] Després de cursar estudis de dret canònic a les universitats de Perusa i Pàdua es va dedicar a l'advocacia.
L'any 1596 Climent VIII el nomenà cardenal per a passar a exercir com cardenal vicari de Roma el 1602.
A la mort de Lleó XI va ser escollit papa imposant-se a candidats en principi millor col·locats com els cardenals Cesare Baronio i Roberto Bellarmino gràcies a la seva neutralitat i equidistància entre les diferents faccions en què estava dividit el conclave. La seva primera actuació com pontífex va ser, seguint el decretat al Concili de Trento, ordenar que els bisbes que havien establert la seva residència a Roma, tornessin a establir-se en les seves respectives diòcesis.
Pau V va intentar també silenciar Galileo Galilei amb qui es va reunir l'any 1616. Galileu proclamava les teories heliocèntriques de Copèrnic i arribava a demostrar, en oposició a la doctrina de l'Església, que era la Terra la que girava entorn del sol.
Finalment, durant el seu pontificat va canonitzar Carles Borromeo i va beatificar Santa Teresa, Ignasi de Loiola Felip Neri i Francesc Xavier. Com molts altres papes, va ser acusat de nepotisme: el seu nebot, el cardenal Scipione Borghese, va disposar d'enorme poder i va consolidar la trajectòria de la família Borghese.
A Roma el papa va finalitzar completament la Basílica de Sant Pere i va millorar la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Va protegir sempre al pintor Guido Reni, i admirava particularment l'obra de Caravaggio.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa con Gens perversa (estirp perversa[2]), cita que pel que sembla, fa referència que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohèmia per l'extensió del protestantisme. Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referència que a l'escut d'armes del papa hi figuraven un drac i una àguila, animals que la creença popular considerava perversos.
Referències
[modifica]- ↑ Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona (en castellà). Academia de Buenas Letras de Barcelona. Instituto de Historia de la Ciencia, 1868, p. 3 [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ Duilio Chiarle. I PAPI - I PONTEFICI E LE PROFEZIE PAPALI DI MALACHIA DA CELESTINO II A FRANCESCO - Storia e curiosità. Lulu.com, 9 agost 2013, p. 58–. ISBN 978-1-291-37952-5.