[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Paul Brousse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaPaul Brousse

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1844 Modifica el valor a Wikidata
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1912 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 76
Grave of Brousse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
6 maig 1906 – 31 maig 1910
Circumscripció electoral: Sena
Conseller general
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, metge Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera
Federació de Treballadors Socialistes de França Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentPossibilisme Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: f5dde1b7-e087-4004-bd9d-2459d43e1600 Find a Grave: 190867759 Modifica el valor a Wikidata

Paul Brousse (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló 1844 -París 1912) fou un metge i polític socialista francès. Fou membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna de París de 1871 i s'instal·là a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d'on també fou expulsat. Residí a Suïssa i més tard tornà a França. El juny del 1877 va fundar el diari L'Avant-Garde amb Jean-Louis Pindy, i des d'ell va promoure la creació de la Federació francesa de l'AIT. Després de fer apologia dels atemptats de Giovanni Passannante, Emil Heinrich Maximilian Hoedel i de Karl Eduard Nobiling a les columnes de L'Avant-Garde, el diari fou prohibit el desembre de 1878 i ell arrestat i condemnat el 15 d'abril del 1879 a dos mesos de presó.

Repudià la violència, s'oposà al marxisme ortodox de Jules Guesde i fundà el partit socialista-possibilista (1881), que influiria en el Partit Socialista Oportunista de Josep Pàmias. Tanmateix, el 1902 es va fusionar amb el Partit Socialista Francès de Jean Jaurès i fou elegit president del consell municipal de París el 1905.

Obres

  • La propriété collective et les services publics (1883)