Pedro Paulet: diferència entre les revisions

Pedro Paulet
	;
Biografia
Naixement	2 juliol 1874 ; Arequipa (Perú)
Mort	30 gener 1945 (70 anys); Buenos Aires (Argentina)
Residència	Perú
Formació	Universidad Nacional de San Agustín ; collège national de l'indépendance américaine (fr) ; Universitat de París ; Universitat de la Sorbona Nova
Activitat
Camp de treball	Astronàutica
Ocupació	enginyer, diplomàtic, físic

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 01:42, 3 març 2024

Pedro Eleodoro Paulet Mostajo (Arequipa, Perú, 2 de juliol de 1874 - Buenos Aires, Argentina, 30 de gener de 1945), va ser un enginyer peruà considerat com un dels pioners de la astronàutica i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid.^[1]^[2]^[3]^[4]

Biografia

Paulet va néixer al districte de Tiabaya situat a la ciutat d'Arequipa, al Perú, el 2 de juliol de 1874, en una família formada per Pedro Paulet i Antonina Mostajo i Quiroz. Va ser sempre un estudiant actiu, interessat per a la ciència i apassionat per l'art. Des de nen va mostrar un gran interès per viatjar a l'espai, després de llegir "De la Terra a la Lluna" (1865), de Jules Verne. Als 19 anys, va rebre una beca de govern peruà en reconeixement per la seva excel·lència acadèmica, la qual cosa li va permetre viatjar a Europa a cursar estudis d'enginyeria. Va anar llavors a París, on va estudiar a la Sorbona enginyeria i arquitectura i es va graduar a l'Institut de Química Aplicada, obtenint amb la més alta distinció el títol d'Enginyer químic.

A finals de segle xix, va inventar allà el motor-coet espacial de combustible líquid. El major coneixedor de la ciència dels explosius, Marcelin Berthelot, el seu professor, li va aconsellar provar amb les panclastites, explosius recentment inventats per Eugène Turpin. Pedro Paulet va concloure que el peròxid de nitrogen i la gasolina que el componien eren els propelents ideals per al seu motor.

El 1902, sent cònsol peruà a Anvers, Bèlgica, va dissenyar l'Avió Torpedo, el primer antecedent d'una nau impulsada per coets. L'any següent, el 1903, els germans Wright van fer volar un aeroplà. Paulet va tornar a Perú el 1905, convençut que la seva nau era millor. Però es van imposar els avions d'hèlix, als quals ell considerava pobres cometes. Va tornar a Europa el 1911, a la recerca de l'ambient propici per al seu invent.

El 1927, el nord-americà Charles Lindbergh va aconseguir volar de Nova York a París en trenta-tres hores i mitja. L'austríac Max Valier, en el seu article "De Berlín a Nova York en una hora", va proposar un projecte d'una nau empesa per coets de combustible líquid per batre aquest rècord. A continuació, el peruà Paulet va difondre en alemany una carta, publicada el 7 d'octubre de 1927 en el diari peruà El Comercio, en què assegurava que tres dècades abans havia dissenyat un avió-coet superior i estava buscant els fons per fabricar-lo. Paulet pensava que la seva nau era superior a la de Valier perquè tenia una ala delta pivotant amb diversos motors-coet a la base. Amb la punta cap amunt, s'enlairaria verticalment. Al girar l'ala, es desplaçaria en forma horitzontal. De nou en posició vertical, el descens seria còmode. La de Valier, que no tenia alguna cosa així, obligaria als seus ocupants a donar voltes per tornar a la Terra.^[5]

Però el plat de fons era el seu motor de combustible líquid. El romanès-alemany Hermann Oberth havia deixat clar, en el seu llibre "Els coets cap a l'espai interplanetari" (1923), que els viatges a l'espai serien possibles amb motors d'aquesta classe. La carta de Paulet va arribar quan els alemanys buscaven desenvolupar-ne un.^[6]

Paulet va seguir buscant que el Perú financés la seva nau. Fins i tot va proposar a Buenos Aires la creació d'una indústria aeronàutica sud-americana (1944). Va morir el 1945, mesos abans que les forces nord-americanes capturessin a Von Braun, Rudolph i altres, que després construirien per a la NASA el Saturn V, part del programa Apollo, que posaria a l'home a la Lluna el 1969.

Va ser el científic Wernher von Braun qui va reconèixer que amb el seu esforç el peruà Pedro Paulet va ajudar a que l'home arribés a la Lluna, i en el llibre que el mateix von Braun va escriure conjuntament amb Ordway - "Història Mundial de l'Astronàutica" - recorda que Pedro Paulet, a París, entre 1895 i 1897 va experimentar amb el seu petit motor de dos quilos i mig de pes, aconseguint un centenar de quilograms de força, i afegeix "per aquest fet, Paulet havia de ser considerat com el pioner del motor a propulsió amb combustible líquid".

Pedro Paulet també va participar en la reconstrucció nacional del Perú. En el seu honor el 2 de juliol se celebra al Perú el "Dia de la Tecnologia Aeroespacial". Part de les seves obres es poden veure al Museu de l'Aviació de Lima, al Perú.^[7]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-38197437
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.astromia.com/biografias/pauletmostajo.htm
↑ Madueño Paulet de Vásquez, Sara. «Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer» (en anglès). 21st Century Science & Technology Magazine. [Consulta: 23 gener 2010].
↑ kathy. «Pedro Paulet Mostajo, pionero de la astronáutica mundial» (en castellano). incaland.com, 29 agost. Arxivat de l'original el 2018-05-06. [Consulta: 23 gener 2010].
↑ McMurran, Marshall William. Achieving Accuracy: A Legacy of Computers and Missiles. Xlibris Corporation, desembre 2008, p. 187–. ISBN 978-1-4363-8106-2. «Pedro Paulet, a Peruvian scientist, made the only known claim to liquid propellant rocket engine experiments in the nineteenth century, but he was slow in publishing his work. Finally, in 1927, Paulet wrote a letter to a newspaper in Lima ...»
↑ (octubre 1969) "The Alleged Contributions of Pedro E. Paulet to Liquid-Propellant Rocketry" a Third History Symposium of the International Academy of Astronautics.
↑ Paulet de Vásquez, Sara Madueño. «Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer», Winter 2001–2002. «"Sara Madueño heads the Lima bureau of Executive Intelligence Review magazine in Peru and is a long-time political collaborator of international statesman Lyndon H. LaRouche, Jr. She notes that this article is in payment of a long-standing debt to Megan Paulet, daughter of Pedro Paulet, and is written in memory of her own mother, Sara Paulet de Madueño, Pedro Paulet’s niece."»

[1] {[enllaç sense format]} https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-38197437

[2] {[enllaç sense format]} https://www.astromia.com/biografias/pauletmostajo.htm

[mag-3] Madueño Paulet de Vásquez, Sara. «Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer» (en anglès). 21st Century Science & Technology Magazine. [Consulta: 23 gener 2010].

[4] thy. «Pedro Paulet Mostajo, pionero de la astronáutica mundial» (en castellano). incaland.com, 29 agost. Arxivat de l'original el 2018-05-06. [Consulta: 23 gener 2010].

[McMurran2008-5] McMurran, Marshall William. Achieving Accuracy: A Legacy of Computers and Missiles. Xlibris Corporation, desembre 2008, p. 187–. ISBN 978-1-4363-8106-2. «Pedro Paulet, a Peruvian scientist, made the only known claim to liquid propellant rocket engine experiments in the nineteenth century, but he was slow in publishing his work. Finally, in 1927, Paulet wrote a letter to a newspaper in Lima ...»

[Ordway-6] (octubre 1969) "The Alleged Contributions of Pedro E. Paulet to Liquid-Propellant Rocketry" a Third History Symposium of the International Academy of Astronautics.

[21stCentury-7] Paulet de Vásquez, Sara Madueño. «Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer», Winter 2001–2002. «"Sara Madueño heads the Lima bureau of Executive Intelligence Review magazine in Peru and is a long-time political collaborator of international statesman Lyndon H. LaRouche, Jr. She notes that this article is in payment of a long-standing debt to Megan Paulet, daughter of Pedro Paulet, and is written in memory of her own mother, Sara Paulet de Madueño, Pedro Paulet’s niece."»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula de persona}}
+{{Infotaula persona}}
-'''Pedro Eleodoro Paulet Mostajo''' ([[Arequipa]], [[Perú]], [[2 de juliol]] de [[1874]] - [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 de gener]] de [[1945]]), va ser un [[enginyer]] [[Perú|peruà]] considerat com un dels pioners de la [[astronàutica]] i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid.<ref>https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-38197437</ref><ref>https://www.astromia.com/biografias/pauletmostajo.htm</ref><ref name="mag">{{Ref-web|url=http://www.21stcenturysciencetech.com/articles/winter01/paulet.html|format=|arxiudata=|arxiuurl=|doi=|idioma=inglés|pàgines=|editor=21st Century Science & Technology Magazine|obra=|mes=|títol=Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer|any=|data=|coautors=|enllaçautor=|nom=|autor=Madueño Paulet de Vásquez, Sara|accessdata=|consulta=23 de enero de 2010|cita=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.incaland.com/PedroPaulet/introduccion.htm|format=|arxiudata=|arxiuurl=|doi=|idioma=castellano|pàgines=|editor=incaland.com|obra=|mes=|títol=Pedro Paulet Mostajo, pionero de la astronáutica mundial|any=2012|data=29 de agosto|coautors=|enllaçautor=|nom=|autor=kathy|accessdata=|consulta=23 de enero de 2010|cita=}}</ref>
+'''Pedro Eleodoro Paulet Mostajo''' ([[Arequipa]], [[Perú]], [[2 de juliol]] de [[1874]] - [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 de gener]] de [[1945]]), va ser un [[enginyer]] [[Perú|peruà]] considerat com un dels pioners de la [[astronàutica]] i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid.<ref>{{format ref}} https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-38197437</ref><ref>{{format ref}} https://www.astromia.com/biografias/pauletmostajo.htm</ref><ref name="mag">{{Ref-web|url=http://www.21stcenturysciencetech.com/articles/winter01/paulet.html|llengua=anglès|editor=21st Century Science & Technology Magazine|títol=Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer|autor=Madueño Paulet de Vásquez, Sara|consulta= 23 de gener de 2010}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.incaland.com/PedroPaulet/introduccion.htm|llengua=castellano|editor=incaland.com|títol=Pedro Paulet Mostajo, pionero de la astronáutica mundial|any=2012|data=29 d'agost|autor=kathy|consulta=23 de gener de 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180506123947/http://www.incaland.com/PedroPaulet/introduccion.htm|arxiudata=2018-05-06}}</ref>
 == Biografia ==
-Paulet va néixer al districte de Tiabaya situat a la ciutat d'[[Arequipa]], al Perú, el 2 de juliol de 1874, en una família formada per Pedro Paulet i Antonina Mostajo i Quiroz. Va ser sempre un estudiant actiu, interessat per a la ciència i apassionat per l'art. Des de nen va mostrar un gran interès per viatjar a l'espai, després de llegir "''[[De la Terra a la Lluna]]''" (1865), de [[Jules Verne]]. Als 19 anys, va rebre una beca de [[Govern del Perú|govern peruà]] en reconeixement per la seva excel·lència acadèmica, la qual cosa li va permetre viatjar a [[Europa]] a cursar estudis d'enginyeria. Va anar llavors a [[París]], on va estudiar a la [[La Sorbona|Sorbona]] enginyeria i arquitectura i es va graduar a l'[[Institut de Química Aplicada]], obtenint amb la més alta distinció el títol d'Enginyer químic.
+Paulet va néixer al districte de Tiabaya situat a la ciutat d'[[Arequipa]], al Perú, el 2 de juliol de 1874, en una família formada per Pedro Paulet i Antonina Mostajo i Quiroz. Va ser sempre un estudiant actiu, interessat per a la ciència i apassionat per l'art. Des de nen va mostrar un gran interès per viatjar a l'espai, després de llegir "''[[De la Terra a la Lluna]]''" (1865), de [[Jules Verne]]. Als 19 anys, va rebre una beca de [[Govern del Perú|govern peruà]] en reconeixement per la seva excel·lència acadèmica, la qual cosa li va permetre viatjar a [[Europa]] a cursar estudis d'enginyeria. Va anar llavors a [[París]], on va estudiar a la [[La Sorbona|Sorbona]] enginyeria i arquitectura i es va graduar a l'[[Institut de Química Aplicada]], obtenint amb la més alta distinció el títol d'Enginyer químic.
-A finals de segle XIX, va inventar allà el motor-coet espacial de combustible líquid. El major coneixedor de la ciència dels explosius, [[Marcellin Pierre Eugène Berthelot|Marcelin Berthelot]], el seu professor, li va aconsellar provar amb les [[Panclastita|panclastites]], explosius recentment inventats per [[Eugène Turpin]]. Pedro Paulet va concloure que el [[peròxid de nitrogen]] i la [[gasolina]] que el componien eren els propelents ideals per al seu motor.
+A finals de {{segle|XIX}}, va inventar allà el motor-coet espacial de combustible líquid. El major coneixedor de la ciència dels explosius, [[Marcellin Pierre Eugène Berthelot|Marcelin Berthelot]], el seu professor, li va aconsellar provar amb les [[Panclastita|panclastites]], explosius recentment inventats per [[Eugène Turpin]]. Pedro Paulet va concloure que el [[peròxid de nitrogen]] i la [[gasolina]] que el componien eren els propelents ideals per al seu motor.
-En 1902, sent cònsol peruà a [[Anvers]], Bèlgica, va dissenyar l'Avió Torpedo, el primer antecedent d'una nau impulsada per coets. L'any següent, el 1903, els [[germans Wright]] van fer volar un aeroplà. Paulet va tornar a Perú en 1905, convençut que la seva nau era millor. Però es van imposar els avions d'hèlix, als quals ell considerava pobres cometes. Va tornar a Europa el 1911, a la recerca de l'ambient propici per al seu invent.
+El 1902, sent cònsol peruà a [[Anvers]], Bèlgica, va dissenyar l'Avió Torpedo, el primer antecedent d'una nau impulsada per coets. L'any següent, el 1903, els [[germans Wright]] van fer volar un aeroplà. Paulet va tornar a Perú el 1905, convençut que la seva nau era millor. Però es van imposar els avions d'hèlix, als quals ell considerava pobres cometes. Va tornar a Europa el 1911, a la recerca de l'ambient propici per al seu invent.
-El 1927, el nord-americà [[Charles Lindbergh]] va aconseguir volar de Nova York a París en trenta-tres hores i mitja. L'austríac [[Max Valier]], en el seu article "''De Berlín a Nova York en una hora''", va proposar un projecte d'una nau empesa per coets de combustible líquid per batre aquest rècord. A continuació, el peruà Paulet va difondre en alemany una carta, publicada el 7 d'octubre de 1927 en el diari peruà [[El Comercio]], en què assegurava que tres dècades abans havia dissenyat un avió-coet superior i estava buscant els fons per fabricar-lo. Paulet pensava que la seva nau era superior a la de Valier perquè tenia una ala delta pivotant amb diversos motors-coet a la base. Amb la punta cap amunt, s'enlairaria verticalment. Al girar l'ala, es desplaçaria en forma horitzontal. De nou en posició vertical, el descens seria còmode. La de Valier, que no tenia alguna cosa així, obligaria als seus ocupants a donar voltes per tornar a la Terra.<ref name="McMurran2008">{{cite book
+El 1927, el nord-americà [[Charles Lindbergh]] va aconseguir volar de Nova York a París en trenta-tres hores i mitja. L'austríac [[Max Valier]], en el seu article "''De Berlín a Nova York en una hora''", va proposar un projecte d'una nau empesa per coets de combustible líquid per batre aquest rècord. A continuació, el peruà Paulet va difondre en alemany una carta, publicada el 7 d'octubre de 1927 en el diari peruà [[El Comercio]], en què assegurava que tres dècades abans havia dissenyat un avió-coet superior i estava buscant els fons per fabricar-lo. Paulet pensava que la seva nau era superior a la de Valier perquè tenia una ala delta pivotant amb diversos motors-coet a la base. Amb la punta cap amunt, s'enlairaria verticalment. Al girar l'ala, es desplaçaria en forma horitzontal. De nou en posició vertical, el descens seria còmode. La de Valier, que no tenia alguna cosa així, obligaria als seus ocupants a donar voltes per tornar a la Terra.<ref name="McMurran2008">{{ref-llibre|cognom=McMurran
+|nom=Marshall William
-|last=McMurran
+|títol=Achieving Accuracy: A Legacy of Computers and Missiles
-|first=Marshall William
+|url=https://books.google.cat/books?id=UU3v0tbq8acC&pg=PA187
-|title=Achieving Accuracy: A Legacy of Computers and Missiles
+|access-date= 21 juliol 2011
-|url=https://books.google.com/books?id=UU3v0tbq8acC&pg=PA187
+|data= desembre 2008
-|access-date=21 July 2011
+|editorial=Xlibris Corporation
-|date=December 2008
-|publisher=Xlibris Corporation
 |isbn=978-1-4363-8106-2
-|pages=187–
+|pàgines=187–
-|quote=Pedro Paulet, a Peruvian scientist, made the only known claim to liquid propellant rocket engine experiments in the nineteenth century, but he was slow in publishing his work. Finally, in 1927, Paulet wrote a letter to a newspaper in Lima&nbsp;...}}</ref>
+|citació=Pedro Paulet, a Peruvian scientist, made the only known claim to liquid propellant rocket engine experiments in the nineteenth century, but he was slow in publishing his work. Finally, in 1927, Paulet wrote a letter to a newspaper in Lima&nbsp;...}}</ref>
 Però el plat de fons era el seu motor de combustible líquid. El romanès-alemany [[Hermann Julius Oberth|Hermann Oberth]] havia deixat clar, en el seu llibre "''Els coets cap a l'espai interplanetari''" (1923), que els viatges a l'espai serien possibles amb motors d'aquesta classe. La carta de Paulet va arribar quan els alemanys buscaven desenvolupar-ne un.<ref name="Ordway">
@@ Línia 32: / Línia 31: @@
 | first2 =
 | author-link2 =
-| date = October 1969
+| date = octubre 1969
 | conference = Third History Symposium of the International Academy of Astronautics
 }}
@@ Línia 42: / Línia 41: @@
 Pedro Paulet també va participar en la reconstrucció nacional del Perú. En el seu honor el 2 de juliol se celebra al Perú el "Dia de la Tecnologia Aeroespacial". Part de les seves obres es poden veure al Museu de l'Aviació de Lima, al Perú.<ref name=21stCentury>
+{{ref-web|url=http://www.21stcenturysciencetech.com/articles/winter01/paulet.html
-{{cite web
+ |títol=Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer
- |url=http://www.21stcenturysciencetech.com/articles/winter01/paulet.html
- |title=Pedro Paulet: Peruvian Space and Rocket Pioneer
+ |cognom= Paulet de Vásquez
+ |nom= Sara Madueño
- |last= Paulet de Vásquez
+ |data=Winter 2001–2002
- |first= Sara Madueño
- |date=Winter 2001–2002
  |website=
- |publisher=
+ |editor=
  |access-date=2020-07-03
- |quote= "Sara Madueño heads the Lima bureau of ''Executive Intelligence Review'' magazine in Peru and is a long-time political collaborator of international statesman Lyndon H. LaRouche, Jr. She notes that this article is in payment of a long-standing debt to Megan Paulet, daughter of Pedro Paulet, and is written in memory of her own mother, Sara Paulet de Madueño, Pedro Paulet’s niece."
+ |citació= "Sara Madueño heads the Lima bureau of ''Executive Intelligence Review'' magazine in Peru and is a long-time political collaborator of international statesman Lyndon H. LaRouche, Jr. She notes that this article is in payment of a long-standing debt to Megan Paulet, daughter of Pedro Paulet, and is written in memory of her own mother, Sara Paulet de Madueño, Pedro Paulet’s niece."
 }}
 </ref>
 == Referències ==
-{{Referències}}{{Autoritat}}
+{{Referències}}
+{{Autoritat}}
-[[Categoria:Peruans]]
+{{ORDENA:Paulet, Pedro}}
+[[Categoria:Persones d'Arequipa]]
 [[Categoria:Inventors]]
 [[Categoria:Astronàutica]]
 [[Categoria:Morts a Buenos Aires]]
 [[Categoria:Alumnes de la Universitat de París]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de la Sorbonne Nova]]