S: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

S
	;
	;
Caràcter	S (majúscula) ; Unicode: 0053; ; s (minúscula) ; Unicode: 0073; ; Ｓ (majúscula, Taula de caràcters Unicode) ; Unicode: FF33; ; ｓ (minúscula, Taula de caràcters Unicode) ; Unicode: FF53; ; Ⓢ (majúscula) ; Unicode: 24C8; ; ⓢ (minúscula) ; Unicode: 24E2; ; 🄢 (majúscula) ; Unicode: 1F122; ; ⒮ (minúscula) ; Unicode: 24AE; ; 🆂 (majúscula) ; Unicode: 1F182; ; 🅂 (majúscula) ; Unicode: 1F142; ; 🄪 (majúscula) ; Unicode: 1F12A; ; 🅢 (majúscula) ; Unicode: 1F162;
Tipus	lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant
Part de	alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany i alfabet letó
Codi	... (codi Morse); Sierra (Alfabet fonètic de l'OTAN); S (Braille ASCII)

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 15:33, 11 nov 2021

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa,^[1] es^[2] o esse.^[3]

L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l'essa va representar altres sons com el de xeix en hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.

Fonètica

En català es pronuncia com un fonema sibilant alveolar sonora (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/), després de paraules que continguin els mots fons (enfonsar /ənfunzà/) i dins (endinsar /əndinzà/) quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer so (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/). La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als etruscs (on perd un dels quatre traços originaris) i a la majoria d'alfabets itàlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clàssica consta de tres traços: el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es corba ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i el segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.

Significat de S

Bioquímica: en majúscula és el símbol de la serina.
Cronologia: Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre. En minúscula és el símbol del segon i en majúscula de segle
Física: Hi ha unes ones S a un terratrèmol. Designa l'entropia
Lingüística: Pot ser l'abreviatura de subjecte o sintagma. També és el morfema del plural de moltes llengües romàniques
Química: S és el símbol de l'element químic sofre.
Cinema eròtic: Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el cinema eròtic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
Símbols: Representa el sud. El dòlar es representa amb una S creuada per una o dues ratlles ($). Indica talla petita (small) al tèxtil.

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
Ś	S amb accent agut	U+015A U+015B		polonès
Ŝ	S amb accent circumflex	U+015C U+015D		esperanto
Š	S amb anticircumflex	U+0160 U+0161		txec, eslové etc.
Ş	S amb cedilla	U+015E U+015F		turc
Ș	S amb coma inferior	U+0218 U+0219		romanès
Ṡ	S amb punt superior	U+1E60 U+1E61		irlandès
Ṣ	S amb punt inferior	U+1E62 U+1E63		(transcripció de l'àrab)
ß	Lligatura eszet	U+00DF	ß	alemany, només minúscula
Ʃ ʃ	Esh	U+01A9 U+0283		AFI
ſ	S llarga	U+017F
$	dòlar	U+0024
∑	sumatori	U+2211
§	signe de secció	U+00A7	§

Vegeu també

Referències

↑ «"Essa" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑ «"Es" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑ «"Esse" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

Viccionari

[1] «"Essa" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[2] «"Es" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[3] «"Esse" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Alfabet llatí}}
+{{Infotaula grafema}}
+La '''S''' és la dinovena [[lletra]] de l'[[alfabet català]] i quinzena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''essa''',<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Essa|títol="Essa" segons l'AVL|consulta=25 setembre 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> '''es<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Es|títol="Es" segons l'AVL|consulta=25 setembre 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref>''' o '''esse'''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Esse|títol="Esse" segons l'AVL|consulta=25 setembre 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref>
-[[Fitxer:Latin_alphabet_Ss.png|right|R]]
-La '''S''' és la dinovena [[lletra]] de l'[[alfabet català]] i quinzena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''essa''', '''esse''' en valencià. Antigament fou denominada ''es''.<ref name=es>[http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm Albert Rosich, ''El nom de les lletres'', Caplletra, 27.]</ref>
-L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en [[català]] la [[x]]eix en ''xarop''. En [[Grec antic|Grec]], aquest [[fonema]] no existia però si el de ''essa'' de manera que és el so que adoptà la [[alfabet grec|lletra grega]], σιγμα ([[sigma]]) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En [[etrusc]] i [[llatí]], el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l' ''essa'' va representar altres sons com el de [[x]]eix en [[hongarès]] o /z/ en [[català]], [[anglès]], [[francès]] i [[alemany]].
+L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en [[català]] la [[x]]eix en ''xarop''. En [[Grec antic|grec]], aquest [[fonema]] no existia però si el de ''essa'' de manera que és el so que adoptà la [[alfabet grec|lletra grega]], σιγμα ([[sigma]]) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En [[etrusc]] i [[llatí]], el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l{{'}}''essa'' va representar altres sons com el de [[x]]eix en [[hongarès]] o /z/ en [[català]], [[anglès]], [[francès]] i [[alemany]].
 == Fonètica ==
-En català es pronuncia com un fonema [[sibilant]] alveolar sonora (com sempre la ''[[z]]eta'') entre vocals (casa /''càzə''/), després de paraules que continguin el mot ''fons'' (enfonsar /''ənfunzà''/) i quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (''les dones'' /''ləz donəs''/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia ''sibilant alveolar sorda'' (com sempre la ''[[ç|ce trencada]]''). Cal dir que en els parlars [[apitxat]]s només es pronuncia aquest darrer són (''les dones'' /''les dones''/) i que si es lliga amb una paraula que comença en [[erra]] deixa de pronunciar-se (''les roques'' /''lə rrokəs''/; ''els ratolins'' /''əl rratulíns''/). La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als eteruscs (on perd un dels quatre traços originaris) i a la majoria d'alfabets itàlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clàssica consta de tres traços: el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es corba ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i el segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.
+En català es pronuncia com un fonema [[sibilant]] alveolar sonora (com sempre la ''[[z]]eta'') entre vocals (casa /''càzə''/), després de paraules que continguin els mots ''fons'' (enfonsar /''ənfunzà''/) i ''dins'' (endinsar /''əndinzà''/) quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (''les dones'' /''ləz donəs''/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia ''sibilant alveolar sorda'' (com sempre la ''[[ç|ce trencada]]''). Cal dir que en els parlars [[apitxat]]s només es pronuncia aquest darrer so (''les dones'' /''les dones''/) i que si es lliga amb una paraula que comença en [[r|erra]] deixa de pronunciar-se (''les roques'' /''lə rrokəs''/; ''els ratolins'' /''əl rratulíns''/). La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als etruscs (on perd un dels quatre traços originaris) i a la majoria d'alfabets itàlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clàssica consta de tres traços: el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es corba ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i el segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.
 == Significat de S ==
-*''[[Bioquímica]]'': en [[majúscula]] és el símbol de la [[serina]].
+* ''[[Bioquímica]]'': en [[majúscula]] és el símbol de la [[serina]].
-*''[[Cronologia]]'': Al calendari pot ser l'abreviatura de [[setembre]]. En [[minúscula]] és el símbol del [[segon]] i en majúscula de segle
+* ''[[Cronologia]]'': Al calendari pot ser l'abreviatura de [[setembre]]. En [[minúscula]] és el símbol del [[segon]] i en majúscula de segle
-*''[[Física]]'': Hi ha unes ones S a un terratrèmol. Designa l'[[entropia]]
+* ''[[Física]]'': Hi ha unes ones S a un terratrèmol. Designa l'[[entropia]]
-*''[[Lingüística]]'': Pot ser l'abreviatura de [[subjecte]] o [[sintagma]]. També és el morfema del [[plural]] de moltes llengües romàniques
+* ''[[Lingüística]]'': Pot ser l'abreviatura de [[Subjecte (sintaxi) |subjecte]] o [[sintagma]]. També és el morfema del [[plural]] de moltes llengües romàniques
-*''[[Química]]'': '''S''' és el símbol de l'element químic [[sofre]].
+* ''[[Química]]'': '''S''' és el símbol de l'element químic [[sofre]].
-*''[[Cinema eròtic]]'': Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el [[cinema eròtic]] que s'estrenava a [[Espanya]] duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
+* ''[[Cinema eròtic]]'': Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el [[cinema eròtic]] que s'estrenava a [[Espanya]] duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
-*Símbols: Representa el [[sud]]. El [[dòlar]] es representa amb una S creuada per una o dues ratlles ($). Indica talla petita (small) al tèxtil.
+* Símbols: Representa el [[sud]]. El [[dòlar]] es representa amb una S creuada per una o dues ratlles ($). Indica talla petita (small) al tèxtil.
-== Símbols derivats ==
+== Símbols derivats o relacionats ==
+{| class=wikitable
-{| class="wikitable"
 ! Caràcter || Descripció || [[Unicode]] (maj./min.)|| [[Html]] (maj./min.) || Notes d'ús
 |-
@@ Línia 32: / Línia 30: @@
 |[[&#x0218;]] || S amb [[coma inferior]] || U+0218 U+0219 || || [[romanès]]
 |-
-|[[&#x1E60;]] || S amb [[punt superior]] || U+1E60 U+1E61|| ||
+|[[&#x1E60;]] || S amb [[punt superior]] || U+1E60 U+1E61|| || [[irlandès]]
 |-
-|[[&#x1e62;]] || S amb [[punt inferior]] || U+1E62 U+1E63|| ||
+|[[&#x1e62;]] || S amb [[punt inferior]] || U+1E62 U+1E63|| || (transcripció de l'[[àrab]])
 |-
-|[[&szlig;]] || Lligatura eszet || U+00DF || &amp;szlig; || [[alemany]], només minúscula
+|[[ß]] || Lligatura eszet || U+00DF || &amp;szlig; || [[alemany]], només minúscula
 |-
-|[[&#x0283;]] || esh || U+0283 || || [[AFI]]
+|[[&#x01A9;]] [[&#x0283;]] || [[Esh (lletra)|Esh]] || U+01A9 U+0283 || || [[Alfabet fonètic internacional|AFI]]
 |-
 |[[S llarga (lletra)|&#x017f;]] || S llarga || U+017F || ||
@@ Línia 46: / Línia 44: @@
 |[[&#x2211;]] || [[sumatori]] || U+2211|| ||
 |-
-|[[&sect;]] || signe de secció || U+00A7|| &amp;sect; ||
+|[[§]] || signe de secció || U+00A7|| &amp;sect; ||
 |}
 == Vegeu també ==
 * [[Ortografia de les sibilants]]
+* [[S (desambiguació)]]
 == Referències ==
+{{Referències}}
-<references/>
+{{Projectes germans}}
-{{commons|S}}
+{{Viccionari-lateral|S}}
 [[Categoria:Lletres de l'alfabet llatí]]