Selim II Giray: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Selim II Giray''' fou khan de Crimea (1743-1748). Era fill de Kaplan I Giray i va succeir a Selâmet II Giray. Va designar com a...». |
m Robot posa la Categoria:Morts a Ucraïna a partir de Wikidata |
||
| (20 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Selim II Giray''' fou [[ |
'''Selim II Giray''' fou [[Kanat de Crimea|kan de Crimea]] (1743-1748). Era fill de [[Kaplan I Giray]] i va succeir a [[Selâmet II Giray]]. |
||
Va designar com a ''khalgay'' a Shahin Girai i com a ''nureddin'' a Bahadur Giray. [[Circàssia]] acostumava a portar 300 esclaus al |
Va designar com a ''khalgay'' a Shahin Girai i com a ''nureddin'' a Bahadur Giray. [[Circàssia]] acostumava a portar 300 esclaus al kan quan prenia possessió però el kan en va aconseguir aquesta vegada 700: primer va acceptar els 300 i al cap d'un temps va fer detenir als begs i els va exigir altres 400. El 1743 la fam afectava a [[Constantinoble]] i Selim II va enviar ajuda; el gra també anava buscat a altres llocs com [[Trebisonda]] i l'oficial de duanes a [[Gozleve]], de nom Osa, va intentar aprofitar-se dels enviaments per vendre gra a Trebisonda; quan Selim ho va saber el va fer decapitar. |
||
El 1745 va prendre part a la guerra contra [[Nadir Shah]] de [[Pèrsia]] amb un exèrcit de deu mil tàtars més altres deu mil que van arribar per diferent ruta manats pels ''khalgay'' i el ''nureddin''. Va ser recompensat per aquesta campanya. Shahin Giray es va revoltar i Hajji Giray, fill de Mahmud Girai i nebot d'Arslan Giray (després |
El 1745 va prendre part a la guerra contra [[Nadir Shah]] de [[Pèrsia]] amb un exèrcit de deu mil tàtars més altres deu mil que van arribar per diferent ruta manats pels ''khalgay'' i el ''nureddin''. Va ser recompensat per aquesta campanya. Shahin Giray es va revoltar i Hajji Giray, fill de Mahmud Girai i nebot d'Arslan Giray (després kan), de només 20 anys, el va derrotar i el va forçar a refugiar-se a [[Polònia]]. |
||
A l'inici del 1747 va anar a Constantinoble. Va morir el [[29 de maig]] de [[1748]]. El va succeir el seu ''khalgay'' [[Arslan Giray]]. |
|||
== |
== Referències == |
||
{{Histmong2}} |
{{Histmong2}} |
||
{{ |
{{Kans de Crimea}} |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Kans de Crimea]] |
||
[[Categoria:Morts a Rússia]] |
|||
[[Categoria:Polítics turcs]] |
|||
[[Categoria:Morts a Ucraïna]] |
|||
Revisió de 16:05, 1 maig 2022
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1708  |
| Mort | 29 maig 1748 (39/40 anys) Bakhtxisarai (Ucraïna) |
| Sepultura | Bakhtxisarai |
| Kan | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Dinastia Giray |
| Fills | Qaplan II Giray |
| Pare | Qaplan I Giray |
Selim II Giray fou kan de Crimea (1743-1748). Era fill de Kaplan I Giray i va succeir a Selâmet II Giray.
Va designar com a khalgay a Shahin Girai i com a nureddin a Bahadur Giray. Circàssia acostumava a portar 300 esclaus al kan quan prenia possessió però el kan en va aconseguir aquesta vegada 700: primer va acceptar els 300 i al cap d'un temps va fer detenir als begs i els va exigir altres 400. El 1743 la fam afectava a Constantinoble i Selim II va enviar ajuda; el gra també anava buscat a altres llocs com Trebisonda i l'oficial de duanes a Gozleve, de nom Osa, va intentar aprofitar-se dels enviaments per vendre gra a Trebisonda; quan Selim ho va saber el va fer decapitar.
El 1745 va prendre part a la guerra contra Nadir Shah de Pèrsia amb un exèrcit de deu mil tàtars més altres deu mil que van arribar per diferent ruta manats pels khalgay i el nureddin. Va ser recompensat per aquesta campanya. Shahin Giray es va revoltar i Hajji Giray, fill de Mahmud Girai i nebot d'Arslan Giray (després kan), de només 20 anys, el va derrotar i el va forçar a refugiar-se a Polònia.
A l'inici del 1747 va anar a Constantinoble. Va morir el 29 de maig de 1748. El va succeir el seu khalgay Arslan Giray.
Referències
[modifica]Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
