[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Servera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sv:Äppelrönn
m Tipografia
 
(46 revisions intermèdies per 24 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Taxocaixa planta
| sinonims = * ''Cormus domestica'' (L.) Spach
|
* ''Mespilus domestica'' (L.) All.
| name = Servera
* ''Pyrenia sorbus'' (Gaertn.) Clairv.
| image = Sorbus domestica habit.jpg
* ''Pyrus domestica'' (L.) Ehrh.
| image_width = 240px
* ''Pyrus domestica'' (L.) Sm.
| regnum = [[Plantae]]
* ''Pyrus serrulata'' hort.
| divisio = [[Magnoliophyta]]
* ''Pyrus sorbus'' Gaertn.<ref>«''[http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/rjp-989 Sorbus domestica]''» a The Plant List. Data consulta: 30 de gener de 2014.</ref>
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| subfamilia = [[Maloideae]]
| genus = [[Sorbus]]
| subgenus = [[Cormus]]
| species = '''S. domestica'''
| binomial = ''Sorbus domestica''
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]]
}}
}}
La '''servera''' (''Sorbus domestica'') és un arbre del qual se n'aprofita els fruit, la serva.
[[Fitxer:Sorbus domestica 21 juliol 06 051.jpg|miniatura|esquerra|Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera.]]
[[Fitxer:Serbes S. domestica 2015-09-26.jpg|miniatura|esquerra|Alguns fruits, les serves, ja madurs]]


La '''servera'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=84-7306-390-2}}</ref> ('''''Sorbus domestica''''') és un arbre de la família de les [[Rosàcies]], del gènere ''[[Sorbus]]'', del qual s'aprofiten els fruits, les '''serves'''. És una espècie [[caducifòlia]] de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles [[imparipinnades]], formades per 13 a 21 [[folíols]] de vora serrada, i [[flors]] amb 5 [[pètals]], blanques i reunides en [[corimbe]]. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita [[perera|pera]], es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop [[fermentat]], constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "''cerevisa''"; d'aquí deriva la paraula catalana [[cervesa]], referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.
Arbre de la família de les rosàcies del gènere [[Sorbus]]. Caducifoli de fins 20 metres d'alçada, fulles [[imparipinnades]] de 13 a 21 [[foliols]] serrats. Flors amb 5 [[pètals]] blanques i reunides en [[corimbe]].


Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'[[Europa meridional]] i la banda turca del [[mar Negre]], a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).<ref>{{Ref-web|url=http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Sorbus+domestica|títol=Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta=30-4-2016}}</ref>
Floreix a la primavera i els seus fruits, en forma de petita [[perera|pera]], es cullen a finals d'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla per a poder ser comestibles. És molt rústec i poc afectat per les malalties d'altres fruiters.


La servera, juntament amb la [[moixera de guilla]], la [[moixera de pastor]] i la [[moixera gran]], és una de les quatre espècies arbòries del gènere ''Sorbus'', pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la [[moixera nana]], que viu a les pinedes dels [[Pirineus]] i als [[Alps]].
Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa.


== Referències ==
La serva és un fruit secundari. Tradicionalment, era present a la majoria de masies.
{{referències}}


== Vegeu també ==
En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", d'aquí deriva la paraula catalana [[cervesa]] referida però a un producte molt diferent.
* [[Llista de fruits comestibles]]


{{Projectes germans}}
Actualment, la serva pràcticament no es comercialitza.
{{Bases de dades taxonòmiques}}
[[Fitxer:Sorbus domestica 21 juliol 06 051.jpg|thumb|left|250px|Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera]]
{{Autoritat}}

{{wikispecies|Sorbus domestica}}


[[Categoria:Arbres fruiters]]
[[Categoria:Arbres fruiters]]
[[Categoria:Rosàcies]]
[[Categoria:Sorbus]]

[[an:Sorbus domestica]]
[[bg:Скоруша]]
[[cs:Jeřáb oskeruše]]
[[da:Storfrugtet Røn]]
[[de:Speierling]]
[[en:Sorbus domestica]]
[[es:Sorbus domestica]]
[[fr:Cormier]]
[[hr:Oskoruša]]
[[hsb:Domjaca wjerjebina]]
[[hy:Արոսենի կուլտուրական]]
[[it:Sorbus domestica]]
[[nl:Peervormige lijsterbes]]
[[pcd:Cormié]]
[[pl:Jarząb domowy]]
[[pms:Sorbus domestica]]
[[pt:Sorva]]
[[sr:Оскоруша]]
[[sv:Äppelrönn]]

Revisió de 07:43, 3 gen 2024

Infotaula d'ésser viuServera
Sorbus domestica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deserva Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79921100 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereSorbus
EspècieSorbus domestica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Cormus domestica (L.) Spach
  • Mespilus domestica (L.) All.
  • Pyrenia sorbus (Gaertn.) Clairv.
  • Pyrus domestica (L.) Ehrh.
  • Pyrus domestica (L.) Sm.
  • Pyrus serrulata hort.
  • Pyrus sorbus Gaertn.[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera.
Alguns fruits, les serves, ja madurs

La servera[2] (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada, i flors amb 5 pètals, blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.

Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'Europa meridional i la banda turca del mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).[3]

La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.

Referències

[modifica]
  1. «Sorbus domestica» a The Plant List. Data consulta: 30 de gener de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 120-121. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2016].

Vegeu també

[modifica]