Servera: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Tipografia |
||
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula ésser viu |
||
| sinonims = *''Cormus domestica'' (L.) Spach |
| sinonims = * ''Cormus domestica'' (L.) Spach |
||
* ''Mespilus domestica'' (L.) All. |
* ''Mespilus domestica'' (L.) All. |
||
* ''Pyrenia sorbus'' (Gaertn.) Clairv. |
* ''Pyrenia sorbus'' (Gaertn.) Clairv. |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
[[Fitxer:Sorbus domestica 21 juliol 06 051.jpg|miniatura|esquerra|Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera.]] |
[[Fitxer:Sorbus domestica 21 juliol 06 051.jpg|miniatura|esquerra|Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera.]] |
||
[[Fitxer:Serbes S. domestica 2015-09-26.jpg|miniatura|esquerra|Alguns fruits, les serves, ja madurs]] |
[[Fitxer:Serbes S. domestica 2015-09-26.jpg|miniatura|esquerra|Alguns fruits, les serves, ja madurs]] |
||
La '''servera'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=84-7306-390-2}}</ref> ('''''Sorbus domestica''''') és un arbre de la família de les [[Rosàcies]], del gènere ''[[Sorbus]]'', del qual s'aprofiten els fruits, les '''serves'''. És una espècie [[caducifòlia]] de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles [[imparipinnades]], formades per 13 a 21 [[folíols]] de vora serrada, i [[flors]] amb 5 [[pètals]], blanques i reunides en [[corimbe]]. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita [[perera|pera]], es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop [[fermentat]], constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "''cerevisa''"; d'aquí deriva la paraula catalana [[cervesa]], referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza. |
La '''servera'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=84-7306-390-2}}</ref> ('''''Sorbus domestica''''') és un arbre de la família de les [[Rosàcies]], del gènere ''[[Sorbus]]'', del qual s'aprofiten els fruits, les '''serves'''. És una espècie [[caducifòlia]] de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles [[imparipinnades]], formades per 13 a 21 [[folíols]] de vora serrada, i [[flors]] amb 5 [[pètals]], blanques i reunides en [[corimbe]]. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita [[perera|pera]], es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop [[fermentat]], constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "''cerevisa''"; d'aquí deriva la paraula catalana [[cervesa]], referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza. |
||
Revisió de 07:43, 3 gen 2024
Sorbus domestica | |
---|---|
Dades | |
Font de | serva |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 79921100 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Sorbus |
Espècie | Sorbus domestica L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
La servera[2] (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada, i flors amb 5 pètals, blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.
Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'Europa meridional i la banda turca del mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).[3]
La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.
Referències
[modifica]- ↑ «Sorbus domestica» a The Plant List. Data consulta: 30 de gener de 2014.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 120-121. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2016].