[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Servera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment.
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| sinonims = *''Cormus domestica'' (L.) Spach
| sinonims = *''Cormus domestica'' (L.) Spach
* ''Mespilus domestica'' (L.) All.
* ''Mespilus domestica'' (L.) All.

Revisió del 11:57, 14 juny 2023

Infotaula d'ésser viuServera
Sorbus domestica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deserva Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79921100 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereSorbus
EspècieSorbus domestica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Cormus domestica (L.) Spach
  • Mespilus domestica (L.) All.
  • Pyrenia sorbus (Gaertn.) Clairv.
  • Pyrus domestica (L.) Ehrh.
  • Pyrus domestica (L.) Sm.
  • Pyrus serrulata hort.
  • Pyrus sorbus Gaertn.[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera.
Alguns fruits, les serves, ja madurs

La servera[2] (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada, i flors amb 5 pètals, blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.

Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'Europa meridional i la banda turca del mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).[3]

La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.

Referències

  1. «Sorbus domestica» a The Plant List. Data consulta: 30 de gener de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 120-121. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2016].

Vegeu també