[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Taz

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
No s'ha de confondre amb Die Tageszeitung.
Infotaula de geografia físicaTaz
Таз
Imatge
Conca del riu al districte autònom de Iamàlia
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial?
Entitat territorial administrativakrai de Krasnoiarsk (Rússia) i Iamàlia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciómonts Uvals
Final
Cota final0 m
LocalitzacióEstuari del Taz, mar de Kara, oceà Àrtic
Desembocaduramar de Kara Modifica el valor a Wikidata
Map
 62° 38′ 55″ N, 84° 14′ 21″ E / 62.6486°N,84.2392°E / 62.6486; 84.2392
67° 33′ 05″ N, 78° 33′ 21″ E / 67.5515°N,78.5558°E / 67.5515; 78.5558
Afluent
84
Dades i xifres
Mida1.401 (longitud) km
TravessaRússia Rússia
Superfície de conca hidrogràfica150.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal930 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Taz (en rus Таз) és un llarg riu rus que discorre per la part septentrional de Sibèria i desemboca a l'estuari del Taz, al mar de Kara. Té una llargada de 1.401 km i drena una gran conca de 150.000 km². Administrativament el Taz discorre pel districte autònom de Iamàlia i pel krai de Krasnoiarsk de la Federació Russa.[1]

Geografia

El Taz neix a l'extrem sud-est de Iamàlia, als monts Uvals, i segueix majoritàriament la direcció nord fins a desembocar a l'estuari del Taz, un ramal del més ampli golf de l'Obi. A la desembocadura el riu té una amplada d'un quilòmetre i una profunditat mitjana d'entre 10 i 15 metres. El Taz té nombrosos afluents, entre els quals el Txudosei (409 km), el Tolka (391 km) i el Bólxaia Xirta (306 km).

El seu curs és gairebé paral·lel al del Ienissei, a través de zones pantanoses, i és navegable a la part inferior, fins a uns 450 km aigües amunt de la desembocadura.

Cabal

El Taz té un sistema semblant al de la resta de rius de Sibèria i es manté gelat d'octubre a maig, període en què arriba al mínim anual del cabal, cap a març/abril. El desgel en fa augmentar el cabal considerablement, de manera que durant la primavera la descàrrega fluvial és de tres cinquenes parts del total anual. L'estiu i la tardor es caracteritzen per una disminució gradual de l'aigua transportada.

Cabal mitjà mensual a l'estació hidrològica de Sídorovsk
(en m³/s i calculat entre 1962-1996)[2]

Referències

  1. «Taz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (anglès) «Taz At Sidorovsk» (anglès) , Articnet

Enllaços externs