Unitats de Planck: diferència entre les revisions
Línia 61: | Línia 61: | ||
A qualsevol sistema de mesura les unitats de moltes magnituds físiques poden ser derivades a partir de les unitats de base. A la taula següent hi ha alguns exemples d'unitats de Planck derivades, algunes rarament utilitzades. Al igual que les unitats de base, la seva utilització se centra gairebé en exclusiva dins del camp de la física teòrica atès que la majoria són o massa grans o massa petites per a una utilització pràctica o empírica a més de que presenten grans incerteses al seus valors. |
A qualsevol sistema de mesura les unitats de moltes magnituds físiques poden ser derivades a partir de les unitats de base. A la taula següent hi ha alguns exemples d'unitats de Planck derivades, algunes rarament utilitzades. Al igual que les unitats de base, la seva utilització se centra gairebé en exclusiva dins del camp de la física teòrica atès que la majoria són o massa grans o massa petites per a una utilització pràctica o empírica a més de que presenten grans incerteses al seus valors. |
||
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto 1em auto; background-color: #ffffff" |
|||
! Nom |
|||
! Dimensions |
|||
! Expressió |
|||
! Equivalent aproximat al [[SI]] |
|||
|- align="left" |
|||
| '''[[Àrea de Planck]]''' |
|||
| [[Àrea]] (L<sup>2</sup>) |
|||
| <math> l_P^2 = \frac{\hbar G}{c^3}</math> |
|||
| 2,61223 × 10<sup>–70</sup> [[metre quadrat|m<sup>2</sup>]] |
|||
|- align="left" |
|||
| '''[[Volum de Planck]]''' |
|||
| [[Volum]] (L<sup>3</sup>) |
|||
| <math> l_P^3 = \left( \frac{\hbar G}{c^3} \right)^{\frac{3}{2}}</math> |
|||
| 4,22419 × 10<sup>–105</sup> [[metre cúbic|m<sup>3</sup>]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Moment de Planck]]''' |
|||
| [[Moment]] (LMT<sup>–1</sup>) |
|||
| <math>m_P c = \frac{\hbar}{l_P} = \sqrt{\frac{\hbar c^3}{G}} </math> |
|||
| 6,52485 [[quilogram|kg]] [[metre per segon|m/s]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Energia de Planck]]''' |
|||
| [[Energia]] (L<sup>2</sup>MT<sup>–2</sup>) |
|||
| <math>E_P = m_P c^2 = \frac{\hbar}{t_P} = \sqrt{\frac{\hbar c^5}{G}} </math> |
|||
| 1,9561 × 10<sup>9</sup> [[Joule|J]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Força de Planck]]''' |
|||
| [[Força]] (LMT<sup>–2</sup>) |
|||
| <math>F_P = \frac{E_P}{l_P} = \frac{\hbar}{l_P t_P} = \frac{c^4}{G} </math> |
|||
| 1,21027 × 10<sup>44</sup> [[Newton|N]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Potència de Planck]]''' |
|||
| [[Potència física|Potència]] (L<sup>2</sup>MT<sup>–3</sup>) |
|||
| <math>P_P = \frac{E_P}{t_P} = \frac{\hbar}{t_P^2} = \frac{c^5}{G} </math> |
|||
| 3,62831 × 10<sup>52</sup> [[Watt|W]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Densitat de Planck]]''' |
|||
| [[Densitat]] (L<sup>–3</sup>M) |
|||
| <math>\rho_P = \frac{m_P}{l_P^3} = \frac{\hbar t_P}{l_P^5} = \frac{c^5}{\hbar G^2} </math> |
|||
| 5,15500 × 10<sup>96</sup> [[Quilogram per metre cúbic|kg/m<sup>3</sup>]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Freqüència angular de Planck]]''' |
|||
| [[Freqüència]] (T<sup>–1</sup>) |
|||
| <math>\omega_P = \frac{1}{t_P} = \sqrt{\frac{c^5}{\hbar G}} </math> |
|||
| 1,85487 × 10<sup>43</sup> [[Freqüència angular|s<sup>−1</sup>]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Pressió de Planck]]''' |
|||
| [[Pressió]] (LM<sup>–1</sup>T<sup>–2</sup>) |
|||
| <math>p_P = \frac{F_P}{l_P^2} = \frac{\hbar}{l_P^3 t_P} =\frac{c^7}{\hbar G^2} </math> |
|||
| 4,63309 × 10<sup>113</sup> [[Pascal (unitat)|Pa]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Corrent de Planck]]''' |
|||
| [[Corrent elèctric]] (QT<sup>–1</sup>) |
|||
| <math>I_P = \frac{q_P}{t_P} = \sqrt{\frac{c^6 4 \pi \varepsilon_0}{G}} </math> |
|||
| 3,4789 × 10<sup>25</sup> [[ampere|A]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Voltatge de Planck]]''' |
|||
| [[Voltatge]] (L²MT<sup>–2</sup>Q<sup>–1</sup>) |
|||
| <math>V_P = \frac{E_P}{q_P} = \frac{\hbar}{t_P q_P} = \sqrt{\frac{c^4}{G 4 \pi \varepsilon_0} } </math> |
|||
| 1,04295 × 10<sup>27</sup> [[volt|V]] |
|||
|- |
|||
| '''[[Impedància de Planck]]''' |
|||
| [[Resistència elèctrica (propietat)|Resistència]] (L<sup>2</sup>MT<sup>–1</sup>Q<sup>–2</sup>) |
|||
| <math>Z_P = \frac{V_P}{I_P} = \frac{\hbar}{q_P^2} = \frac{1}{4 \pi \varepsilon_0 c} = \frac{Z_0}{4 \pi} </math> |
|||
| 29,9792458 [[Ohm|Ω]] |
|||
|} |
|||
==Simplificació de les equacions fonamentals de la física== |
==Simplificació de les equacions fonamentals de la física== |
Revisió del 13:00, 21 feb 2009
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va se proposat per físic alemany Max Planck el 1899. Es tracta d'un sistema d'unitats naturals atès que es basa en unes poques constants físiques fonamentals normalitzades a 1.
La teoria estàndard, en ús, reconeguda per la majoria dels físics admet quatre constants:
- G, la constant gravitacional
- c, la velocitat de la llum en el buit
- ħ, la constant de Planck
- kB, la constant de Boltzmann
A les anteriors s'hi pot afegir la permitivitat en el buit ε0.
Cadascuna d'aquestes constants pot ser associada almenys a una de les teories físiques fonamentals: c amb la relativitat especial, G amb la relativitat general i la gravitació Newtoniana, amb la mecànica quàntica, ε0 amb l'electrostàtica i k amb la mecànica estadística i amb la termodinàmica. Les unitats de Planck tenen una rellevància especial per als físics teòrics atès que simplifiquen les expressions algebraiques de les lleis físiques. Són especialment rellevants en la recerca de les teories unificadores com la de la gravetat quàntica.
Unitats de Planck bàsiques
Tots els sistemes d'unitats tenen unes unitats bàsiques, en el SI en són set i, per exemple, la unitat base de longitud és el metre. En el sistema d'unitats de Planck hi ha cinc unitats de base que deriven de les cinc constants físiques esmentades. Com tots els sistemes d'unitats naturals, les unitats de Planck són una instància de l'anàlisi dimensional.
Admeses la constant gravitacional G, la constant de Planck ħ, la velocitat de la llum c, i la constant de Boltzmann kb. Les unitats de longitud (longitud de Planck lp), de temps (temps de Planck tp), de massa (massa de Planck mp) i de temperatura (temperatura de Planck θp) poden ser expressades en termes de les constants universals com:
Nom | Magnitud | Expressió | Equivalent al SI amb incertesa[1] | Altres equivalències |
---|---|---|---|---|
Longitud de Planck | Longitud (L) | 1,616 252(81) × 10−35 m | ||
Massa de Planck | Massa (M) | 2,176 44(11) × 10−8 kg | 1,220 862(61)× 1019 GeV/c2 | |
Temps de Planck | Temps (T) | 5,391 24(27) × 10−44 s | ||
Càrrega de Planck | Càrrega elèctrica (Q) | 1,875 545 870(47) × 10−18 C | 11,706 237 6398(40) e | |
Temperatura de Planck | Temperatura (Θ) | 1,416 785(71) × 1032 K |
Com el mateix Planck establí: “aquestes quantitats mantenen el seu significat natural tal com les lleis de la gravitació, de la propagació de la llum en el buit i la primera i la segona lleis de la termodinàmica, resten vàlides. Conseqüentment han de mantenir-se sempre iguals, encara que siguin amidades per les més diferents intel·ligències inclús amb els més diferents mètodes”.
Unitats de Planck derivades
A qualsevol sistema de mesura les unitats de moltes magnituds físiques poden ser derivades a partir de les unitats de base. A la taula següent hi ha alguns exemples d'unitats de Planck derivades, algunes rarament utilitzades. Al igual que les unitats de base, la seva utilització se centra gairebé en exclusiva dins del camp de la física teòrica atès que la majoria són o massa grans o massa petites per a una utilització pràctica o empírica a més de que presenten grans incerteses al seus valors.
Nom | Dimensions | Expressió | Equivalent aproximat al SI |
---|---|---|---|
Àrea de Planck | Àrea (L2) | 2,61223 × 10–70 m2 | |
Volum de Planck | Volum (L3) | 4,22419 × 10–105 m3 | |
Moment de Planck | Moment (LMT–1) | 6,52485 kg m/s | |
Energia de Planck | Energia (L2MT–2) | 1,9561 × 109 J | |
Força de Planck | Força (LMT–2) | 1,21027 × 1044 N | |
Potència de Planck | Potència (L2MT–3) | 3,62831 × 1052 W | |
Densitat de Planck | Densitat (L–3M) | 5,15500 × 1096 kg/m3 | |
Freqüència angular de Planck | Freqüència (T–1) | 1,85487 × 1043 s−1 | |
Pressió de Planck | Pressió (LM–1T–2) | 4,63309 × 10113 Pa | |
Corrent de Planck | Corrent elèctric (QT–1) | 3,4789 × 1025 A | |
Voltatge de Planck | Voltatge (L²MT–2Q–1) | 1,04295 × 1027 V | |
Impedància de Planck | Resistència (L2MT–1Q–2) | 29,9792458 Ω |
Simplificació de les equacions fonamentals de la física
Les diferents magnituds físiques tenen unes dimensions diferents que no poden ser igualades numèricament, un segon no és el mateix que un metre. Però en física teòrica aquests detalls poden ser deixats de banda per tal de simplificar els càlculs. El procés que aconsegueix això s'anomena adimensionalització, a la taula següent es mostra la utilització de les constants fonamentals per tal d'adimensionalitzar algunes equacions físiqu
Forma habitual | Forma adimensionalitzada | |
---|---|---|
Llei de la gravitació universal de Newton | ||
Equació de Schrödinger | ||
Energia d'un fotó o d'una partícula de pulsació ω | ||
L'equació massa-energia de la relativitat especial d'Einstein | ||
L'equació de camp d'Einstein de la relativitat general | ||
Definició de la temperatura per l'energia d'una partícula per grau de llibertat | ||
Llei de Coulomb | ||
Equacions de Maxwell |
|
|
Vegeu tambe
Referències
Enllços externs
- Unitats de Planck (anglès)