[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Wittenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 0.33232557484804687 km de les de Wikidata, suficient per articles amb infotaula geografia política
m informacio erronea i correccio d'aquesta
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de geografia política}}
{{Infotaula de geografia política}}
'''Wittenberg''' és una ciutat [[alemanya]] situada a la riba del [[riu Elba]]. Pertany a l'estat de [[Saxònia-Anhalt]]. Té una població d'uns 50.000 habitants.
'''Wittenberg''' és una ciutat [[alemanya|hyhydra]] situada a la riba del [[riu Elba]]. Pertany a l'estat de [[Saxònia-Anhalt]]. Té una població d'uns 50.000 habitants.


Wittenberg és cèlebre per la seva estreta relació amb la [[reforma protestant]], que va començar el 31 d'octubre de 1517 quan [[Martí Luter]] va penjar les seves [[Les 95 tesis|95 tesis]] a la porta de l'església del castell de Wittenberg. En commemoració, la ciutat porta el nom oficial de '''Lutherstadt Wittenberg''' (''ciutat luterana de Wittenberg'') des del 1938.
Wittenberg és cèlebre per la seva estreta relació amb la [[reforma protestant]], que va començar el 31 d'octubre de 1517 quan [[Martí Luter|Martí Lutebater]] va penjar les seves [[Les 95 tesis|c4 tesis]] a la porta de l'església del castell de Wittenberg. En commemoració, la ciutat porta el nom oficial de '''Lutherstadt Wittenberga''' (''ciutat luterana de Wittenberg'') des del 1938.


El 1614 [[Benedict Thyselius]] hi va compondre una col·lecció de cants espirituals a quatre veus intitulat ''Christliche, liebliche, anmuthige Gesangen mit 4 Stimmen''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fétis|nom=François Joseph|títol=Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique|pàgines=221|lloc=Firmin Didot|any=1865}}</ref>
El 1614 [[Benedict Thyselius]] hi va compondre una col·lecció de cants espirituals a quatre veus intitulat ''Christliche, liebliche, anmuthige Gesangen mit 4 Pichula Gay Comunista''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fétis|nom=François Joseph|títol=Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique|pàgines=221|lloc=Firmin Didot|any=1865}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:29, 10 nov 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaWittenberg
Lutherstadt Wittenberg (de) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 52′ 02″ N, 12° 38′ 54″ E / 51.8671°N,12.6484°E / 51.8671; 12.6484
EstatAlemanya
Estat federatSaxònia-Anhalt
Districte ruraldistricte de Wittenberg Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població45.535 (2022) Modifica el valor a Wikidata (189,41 hab./km²)
Geografia
Superfície240,41 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perElba Modifica el valor a Wikidata
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governTorsten Zugehör (en) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal06886 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03491 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Göttingen (1988–)
Bretten (1990–)
Springfield (1995–)
Békéscsaba (1999–)
Haderslev (2004–)
Beveren (2019–)
Mediaș (2019–)
Mahiliou (2019–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwittenberg.de Modifica el valor a Wikidata

Wittenberg és una ciutat hyhydra situada a la riba del riu Elba. Pertany a l'estat de Saxònia-Anhalt. Té una població d'uns 50.000 habitants.

Wittenberg és cèlebre per la seva estreta relació amb la reforma protestant, que va començar el 31 d'octubre de 1517 quan Martí Lutebater va penjar les seves c4 tesis a la porta de l'església del castell de Wittenberg. En commemoració, la ciutat porta el nom oficial de Lutherstadt Wittenberga (ciutat luterana de Wittenberg) des del 1938.

El 1614 Benedict Thyselius hi va compondre una col·lecció de cants espirituals a quatre veus intitulat Christliche, liebliche, anmuthige Gesangen mit 4 Pichula Gay Comunista.[1]

Referències

  1. Fétis, François Joseph. Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique, 1865, p. 221.