[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Monesma i Queixigar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El Barranc de Sant Antoni)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMonesma i Queixigar
Monesma y Cajigar (es)
Monesma i Caixigar (an) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 15′ 41″ N, 0° 35′ 54″ E / 42.261388888889°N,0.59833333333333°E / 42.261388888889; 0.59833333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalQueixigar Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població66 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,05 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic)
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície62,597685 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.025 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Lasheras Ballarin Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22587 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22155 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmonesmaycajigar.es Modifica el valor a Wikidata

Monesma i Queixigar és un municipi de la Baixa Ribagorça aragonesa, a la Franja de Ponent. Creat l'any 1970, quan l'antic municipi de Monesma va ser annexat per Queixigar, llevat de Sant Esteve del Mall,[1] la part septentrional, que va ser afegit al de l'Isàvena.[2]

L'antic terme de Monesma és accidentat sobretot per les serres de Palleroa, que arriba a 1.129 metres, i la de Giró, que aplega als 1.105 metres. Monesma s'estén a la divisòria de les aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar. La Torre, una caseria del municipi de Monesma, entrà a formar part del nou municipi,[3] així com Noguero,[4] Puiol,[5] Colatxoa,[6] Giró, Sant Antoni i Soliveta.[7] També formaven part de Monesma l'Abadia, cap de l'antic municipi, situat a 1.058 metres d'altitud[8] i les Cases de Pericó.[9]

Queixigar és aturonat, i està a la divisòria d'aigües del riu de Queixigar i del barranc de Fornó.[10]

El terme és de parla catalana.

L'economia està basada en l'agricultura: cereals i oliveres; i ramaderia, sobretot el bestiar oví.[2]

Llocs d'interés

[modifica]
  • Santuari de Palleroa.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Monesma i Queixigar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monesma i Queixigar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monesma_i_Queixigar&oldid=32241214»