Roser silvestre
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rosa canina  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aggregate fruit (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rosa |
| Espècie | Rosa canina L., 1753 |
El roser silvestre, roser bord, gavarrera, gavarra entre d'altres noms[1] (Rosa canina L.), és una mata de la família de les rosàcies. La distribució és bàsicament europea, ja que es troba en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, està distribuït arreu.
Etimologia
[modifica]El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinorròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa 'roser caní'. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia. El fruit té diferents noms, com gavarró, gavarrot, (d)espullabelitres, tapacul, gratacul, grataesquenes. El nom "gratacul", al·ludeix a la coïssor que aquests pèls provoquen quan es mengen sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan resten, per burla o per oblit, entre la pell i la roba.
Ecologia
[modifica]Aquesta planta creix en àrees amb clima temperat com la terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten en boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. Floreix al maig, però al juny encara es pot veure la planta amb flors. Els fruits maduren a finals d'estiu i durant la tardor.
Descripció
[modifica]
Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'alçada amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que en té una de principal i la resta són secundàries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Les fulles són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades es troben agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes, amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15 mm, amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15–23 × 16–20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu n'és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pèls blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinorròdons ovoides, de color vermell intens, constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen de 10 a 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinorròdon), els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.
Composició química
[modifica]La composició química dels pètals és: olis (8-10 %), olis essencials (0,3 %), proteïnes, polisacàrids heterogenis / pectines, vitamines / vitamina E, àcids orgànics / Àcids màlic i cítric.
Usos medicinals
[modifica]La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació per al roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzat per a la prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals; pe a trastorns renals com ara l'oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
Del gra de gavarrera se'n fa una confitura que cura l'enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).
Accions farmacològiques
[modifica]
El fruit del roser silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més, activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.
Toxicitat
[modifica]Cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca.
Observacions
[modifica]La Rosa canina és molt polimòrfica; per tant, no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més, és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per a la preparació de confitures i vins, com per a perfumeria.
