Josep Ramon Bosch i Codina
 (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963 (60/61 anys) Santpedor (Bages) |
| 5è President Societat Civil Catalana | |
| gener 2019 – 16 juny 2019 ← José Rosiñol Lorenzo – Fernando Sánchez Costa → | |
| Secretari general Lliga Democràtica | |
| 2019 – 2020 – Sílvia Requena i Martínez → | |
| President Fundación Joan Boscà | |
| 2016 – | |
| Vicepresident Fundación Joan Boscà | |
| 2014 – 2015 | |
| 1r President Societat Civil Catalana | |
| 2014 – setembre 2015 ← cap valor – Rafael Arenas García → | |
| 1r President Somatemps | |
| 2013 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura en geografia i història |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, activista polític, polític |
| Partit | Partit Popular (–2019) Lliga Democràtica (2019–) |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | José María Bosch Espinet |
| Germans | Jordi Bosch i Codina |
| |
Josep Ramon Bosch i Codina (Santpedor, 1963) és un empresari i activista polític català de caràcter espanyolista, fundador i president de l'entitat ultradretana[1] Somatemps[2] i de la Fundació Joan Boscà[3] –aquesta última des de 2017– i president la plataforma unionista Societat Civil Catalana entre la seua fundació l'any 2014 i 2015[4] i posteriorment entre gener i juny de 2019.[5]
Fou directiu de l'empresa d'higiene bucal Sunstar Iberia[6] entre els anys 2000 i 2017. L'any 2013 fundà Somatemps, un col·lectiu que defensa «la identitat hispana de Catalunya», va militar al Partit Popular (PP).[7] A nivell periodístic ha participat en el diari La Razón[8] i a La Contra Deportiva, un diari en línia dedicat al RCD Espanyol dirigit pel secretari general de Plataforma per Catalunya Roberto Hernando.[9]
El setembre de 2015 se'l va acusar de mantenir un canal a YouTube on penjava vídeos de contingut ideològic d'extrema dreta sota el pseudònim de Josep Codina.[10] Poc després, va anunciar la seva dimissió com a president de Societat Civil Catalana al·legant motius personals.[11][12] Dues setmanes abans, el col·lectiu Drets havia presentat una querella contra ell pels insults i amenaces que presumptament havia realitzat des d'un perfil anònim de Facebook anomenat Fèlix de Sant Serni Tavèrnoles.[11][12] Al judici, es va negar a declarar[13] i finalment es va arxivar la causa en haver prescrit el delicte.[14]
El juny de 2019 es destapà una nova polèmica quan reconegué en una conferència de premsa que a les eleccions municipals del mes anterior havia votat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La raó per la qual havia donat suport a un partit independentista a Santpedor era perquè el seu cap de llista era el seu cosí.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Borràs i Abelló, Jordi. Desmuntant Societat Civil Catalana, Edicions Saldonar.
- ↑ Colomines, Agustí. «“Yo soy español, español, español...”». El Temps, 12-02-2018. Arxivat de l'original el 2019-03-05. [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ «L'expresident de Societat Civil Catalana denuncia que li han posat l'esquela del seu avi a la bústia de casa». CatalunyaDiari.com, 09-04-2018. [Consulta: 4 setembre 2018].
- ↑ «Josep Ramon Bosch torna a presidir Societat Civil Catalana». [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ «Josep Ramon Bosch dimite como presidente de Societat Civil Catalana» (en castellà). ElPais.com. [Consulta: 16 juny 2019].
- ↑ «Qui és qui a Societat Civil Catalana». Vilaweb, 24-04-2014. [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «Societat Civil Catalana vaticina que hi haurà "molta gent" a la V de la Diada». Ara.cat, 14-08-2014. [Consulta: - 25/9/2014].
- ↑ «Josep Ramon Bosch» (en castellà). LaRazon.es. Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Chaika, Chris. «La trama ultracatòlica i els seus mitjans afins contra la República catalana». ElTemps.cat, 05-11-2017. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑ Borràs, Jordi. «El president de SCC penja vídeos de propaganda feixista amb la seva pròpia veu a Youtube». Món, 17-09-2015. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2017. [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ 11,0 11,1 «El president de Societat Civil Catalana dimiteix després de la querella per amenaces al Facebook». Ara, 28-09-2015 [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ 12,0 12,1 «Relevo en la presidencia de Societat Civil Catalana tras el escándalo de los insultos contra independentistas» (en castellà). LaVanguardia.com, 29-09-2015. [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «El expresidente de SCC se niega a declarar en el juicio por amenazas» (en castellà). LaVanguardia.com, 20-01-2016. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ «S'arxiva la causa contra l'expresident de Societat Civil Catalana perquè el presumpte delicte d'injúries ha prescrit». Ara.cat, 11-01-2017. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Bou Cabero, Marina. «El president de SCC destapa que ha votat ERC al seu poble». LaRepública.cat, 12-06-2019. Arxivat de l'original el 13 de juny 2019. [Consulta: 16 juny 2019].