Æthelwealh
Æthelwealh (també escrit Aedilualch, Aethelwalch, Aþelwold, Æðelwold, Æþelwald, o Ethelwalch[a]) va ser el primer rei històric de Sussex, que va governar en un període imprecís al segle vii, potser entre el 660 i el 685. Entre l'anterior rei esmentat als annals i ell va haver un període de més d'un segle i mig del qual no es té informació. Durant el seu regnat el país es va convertir al cristianisme. Va pujar al tron col·locat pel rei de Mèrcia i va morir vers el 685, defensant-se de Cædwalla de Wessex.
 Il·lustració del llibre Heptarquia anglosaxona de John Speed, que representa el bateig d'un rei anglosaxó.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII Sussex (Anglaterra) |
| Mort | 685 (Gregorià) Sussex (Anglaterra) |
| rei de Sussex | |
| c.660 – c. 685 | |
← Cissa Ealdwulf → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Cònjuge | Eafe |
Tota la informació que es té sobre Æthelwealh, procedeix de breus mencions en tres llibres: la Vida del bisbe Wilfrid, escrita per Eddius Stephanus, la Historia Ecclesiastical gentis Anglorum de Beda i la Crònica anglosaxona.
Æthelwealh va ser instal·lat en el tron per un cas d'assassinat. Penda de Mèrcia va fer fora el 645, al rei de Wessex Cenwalh per haver-se divorciat de la germana de Penda. Cenwalh havia desposseït la germana de Penda de l'estatus de reina i Penda va reaccionar envaint Wessex, desposseint Cenwalh del regne de Sussex i posant-lo sota el govern d'Æthelwealh.[1][2]
Æthelwealh es va convertir al cristianisme i el rei Wulfhere va ser el seu padrí. El 661, Wulfhere va donar a Æthelwealh els territoris de Meonwara (la vall del riu Meon) i el regne de Wihtwara a l'illa de Wight.[3] Æthelwealh es va casar amb Eafe (també escrit Eabae o Ebba), filla d'Eanfrith (Eanfrid o Eanfridi), governant del regne cristià de Hwicce.[4]
El bisbe de York, Wilfrid, quan va ser exiliat pel rei de Northúmbria, Aldfrith, va anar a Sussex el 681 i va predicar entre els súbdits d'Æthelwealh, amb el seu permís, per convertir-los al cristianisme.[5] Æthelwealh va donar a Wilfrid unes terres a Selsey on va fundar un monestir.[6] Wilfrid, es va reunir amb Caedwalla, un príncep dels gewisse, que feia de bandit per terres de Sussex i van arribar a un acord que beneficiava a tots dos.[7] Segons Beda, el 686, Cædwalla va envair el territori de Sussex i va matar Æthelwealh. Llavors dos nobles de Sussex, Berhthun i Andhun, van fer fora Cædwalla. Quan aquest va esdevenir rei de Wessex l'any següent va conquerir tot el regne de Sussex i va nomenar Ecgwald com a subregulus (títol que consta en els documents oficials).
La llegenda popular diu que quan Cædwalla va envair el país, Æthelwealh li va sortir a l'encontre per aturar els pillatges i es van trobar en un punt dels South Downs al sud-oest de Stoughton, a prop de la frontera amb Hampshire, allà van lluitar i Æthelwealh va morir. És per això que diuen que està enterrat en el túmul de més al sud que hi ha en aquest lloc.[8]
Notes
modifica- ↑ El seu nom vol dir «foraster d'origen noble».
Referències
modifica- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre III, capítol 7
- ↑ Crònica anglosaxona, sub anno 645
- ↑ Swanton, 1996, p. 33–34, sub anno 661.
- ↑ Bremmer i Van Den Bosch, 2002, p. 80.
- ↑ Stenton, 1971, p. 138.
- ↑ Thacker, 2001, p. 474–476.
- ↑ Kirby, 1992, p. 100.
- ↑ Hamilton-Barr, 1953, p. 21.
Bibliografia
modifica- Bremmer, Jan; Van Den Bosch, Lourens. Between Poverty and the Pyre1. Routledge, 2002.
- Hamilton-Barr, Alec. Saxon Sussex. The Arundel Press, 1953.
- Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 1992. ISBN 0-415-09086-5.
- Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford UP, 1971. ISBN 0-19-280139-2.
- Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicles, 1996.
- Thacker, Alan. «St Wilfrid». A: The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Malden, MA: Blackwell Publishing. pp. 474–476, 2001. ISBN 978-0-631-22492-1.