[go: nahoru, domu]

Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc

«125cc» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «125cc (motocròs)».

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat de 125cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 125 cc. Coneguda com a "classe de 125 cc" (en anglès, 125 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre 1949 i 2011, esdevenint Moto3 a partir de la temporada de 2012.[1]

125cc - FIM World Championship
Grand Prix
CategoriaVelocitat
ÀmbitInternacional
EntitatDorna Sports i FIM
PrecedentsC. d'Europa: 1924 - 48
1a Temporada1949
Temporada final2011
SuccessorMoto3: 2012
Darrer campió Nico Terol
Darrer campió de constructors Aprilia

Fins al 1962, en què s'afegiren els 50cc i, més tard, a partir del 1990, en què desaparegueren els 80cc, els 125cc foren la cilindrada més petita del mundial.

Reglament

modifica

A partir del 1970, les motos podien tenir un màxim de dos cilindres, xifra que tornà a reduir-se a partir del 1988, quan passaren a haver de ser per força monocilíndriques. Aquella mateixa temporada, la regulació del pes mínim de la motocicleta passà a ser de 70 kg (132 amb el pilot inclòs),[2] norma que es revisà més tard per tal de tenir en compte només el pes de la moto amb el pilot, el qual no havia de superar els 136 kg. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser negres amb els números blancs.

L'edat mínima de participació es va fixar en 15 anys, mentre que l'edat màxima es va establir d'ençà del 2005 en 28 anys (25 per als debutants i per als pilots que hi participaven com a "comodí").

 
Jorge Martínez, "Aspar", amb la Derbi 125 el 1988

La presència d'aquesta classe al campionat mundial va començar amb el Gran Premi de Suïssa, celebrat el 2 de juliol de 1949 al circuit de Bremgarten. Aquesta primera cursa la va guanyar Nello Pagani amb una FB Mondial de fàbrica.

Al llarg dels anys, la classe de 125 cc ha representat sovint un banc de proves vàlid i un excel·lent trampolí per als pilots novells cap a les principals categories. Tot resseguint la llista de campions del món de la categoria se n'hi poden trobar alguns que han marcat la història d'aquest esport, com ara Carlo Ubbiali, Phil Read, Ángel Nieto Valentino Rossi i Marc Márquez. A banda, cal esmentar també els anomenats "especialistes en petites cilindrades", que han restringit la seva activitat esportiva en aquest camp específic; probablement el nom més important entre aquests darrers és el del múltiple campió del món espanyol Ángel Nieto qui, abans d'abandonar les competicions per a començar la seva carrera com a director d'equip, va guanyar el títol mundial dels 125cc en 7 ocasions. Altres exemples són els italians Carlo Ubbiali (qui guanyà 9 títols distribuïts entre aquesta classe i la dels 250cc durant la dècada del 1950), Pier Paolo Bianchi, Eugenio Lazzarini i Fausto Gresini (qui seguí les passes de Nieto també pel que fa a l'activitat posterior com a director d'equip).

Rècords

modifica

El pilot més jove a guanyar una cursa de 125cc fou el britànic Scott Redding, nascut el 4 de gener de 1993, amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies al Gran Premi de Gran Bretanya del 2008, celebrat el 22 de juny. Anteriorment, aquest rècord el tenia Marco Melandri amb 15 anys i 10 mesos i abans, Ivan Goi amb 16 anys i 5 mesos.

Fabricants

modifica
 
L'Honda 2RC143 que pilotà Mike Hailwood el 1961

Diversos fabricants de motocicletes s'han aventurat amb èxit dins la cilindrada dels 125 cc. Hi ha hagut casos d'empreses especialitzades només en petites cilindrades, com ara Derbi, Minarelli, MBA i Garelli, i d'altres que van fer de la versatilitat la seva força, des de la MV Agusta dels primers anys fins als japonesos o Aprilia, els quals es van repartir els títols durant els anys següents.

Els fabricants d'aquesta categoria han proposat solucions que no sempre s'han reutilitzat en les altres classes superiors, com ara la suspensió posterior amb precàrrega ajustable pel pilot, ja que amb l'alleugeriment de la motocicleta (a causa del consum de combustible) s'hi ha de reduir. La precàrrega només era present en aquesta classe, que es veia més afectada que la resta per la variació de pes.

Llista de campions

modifica
Edició Any Pilot Motocicleta
I 1949 Itàlia  Nello Pagani Mondial
II 1950 Itàlia  Bruno Ruffo Mondial
III 1951 Itàlia  Carlo Ubbiali Mondial
IV 1952 Regne Unit  Cecil Sandford MV Agusta
V 1953 Alemanya  Werner Haas NSU
VI 1954 Àustria  Rupert Hollaus NSU
VII 1955 Itàlia  Carlo Ubbiali MV Agusta
VIII 1956 Itàlia  Carlo Ubbiali MV Agusta
IX 1957 Itàlia  Tarquinio Provini Mondial
X 1958 Itàlia  Carlo Ubbiali MV Agusta
XI 1959 Itàlia  Carlo Ubbiali MV Agusta
XII 1960 Itàlia  Carlo Ubbiali MV Agusta
XIII 1961 Austràlia  Tom Phillis Honda
XIV 1962 Suïssa  Luigi Taveri Honda
XV 1963 Nova Zelanda  Hugh Anderson Suzuki
XVI 1964 Suïssa  Luigi Taveri Honda
XVII 1965 Nova Zelanda  Hugh Anderson Suzuki
XVIII 1966 Suïssa  Luigi Taveri Honda
XIX 1967 Regne Unit  Bill Ivy Yamaha
XX 1968 Regne Unit  Phil Read Yamaha
XXI 1969 Regne Unit  Dave Simmonds Kawasaki
XXII 1970 Alemanya  Dieter Braun Suzuki
XXIII 1971 Spain_1945_1977  Ángel Nieto Derbi
XXIV 1972 Spain_1945_1977  Ángel Nieto Derbi
XXV 1973 Suècia  Kent Andersson Yamaha
XXVI 1974 Suècia  Kent Andersson Yamaha
XXVII 1975 Itàlia  Paolo Pileri Morbidelli
XXVIII 1976 Itàlia  Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXIX 1977 Itàlia  Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXX 1978 Itàlia  Eugenio Lazzarini MBA
XXXI 1979 Espanya  Ángel Nieto Minarelli
XXXII 1980 Itàlia  Pierpaolo Bianchi MBA
XXXIII 1981 Espanya  Ángel Nieto Minarelli
XXXIV 1982 Espanya  Ángel Nieto Garelli
XXXV 1983 Espanya  Ángel Nieto Garelli
XXXVI 1984 Espanya  Ángel Nieto Garelli
XXXVII 1985 Itàlia  Fausto Gresini Honda
XXXVIII 1986 Itàlia  Luca Cadalora Garelli
XXXIX 1987 Itàlia  Fausto Gresini Garelli
XL 1988 País Valencià  Jorge Martínez, "Aspar" Derbi
XLI 1989 Catalunya  Àlex Crivillé JJ Cobas
XLII 1990 Itàlia  Loris Capirossi Honda
XLIII 1991 Itàlia  Loris Capirossi Honda
XLIV 1992 Itàlia  Alessandro Gramigni Aprilia
XLV 1993 Alemanya  Dirk Raudies Honda
XLVI 1994 Japó  Kazuto Sakata Aprilia
XLVII 1995 Japó  Haruchika Aoki Honda
XLVIII 1996 Japó  Haruchika Aoki Honda
XLIX 1997 Itàlia  Valentino Rossi Aprilia
L 1998 Japó  Kazuto Sakata Honda
LI 1999 Catalunya  Emili Alzamora Honda
LII 2000 Itàlia  Roberto Locatelli Aprilia
LIII 2001 San Marino  Manuel Poggiali Gilera
LIV 2002 França  Arnaud Vincent Aprilia
LV 2003 Catalunya  Daniel Pedrosa Honda
LVI 2004 Itàlia  Andrea Dovizioso Honda
LVII 2005 Suïssa  Thomas Luthi Honda
LVIII 2006 Espanya  Álvaro Bautista Aprilia
LIX 2007 Hongria  Gábor Talmácsi Aprilia
LX 2008 FRA  Mike Di Meglio Derbi
LXI 2009 Espanya  Julián Simón Aprilia
LXII 2010 Catalunya  Marc Márquez Derbi
LXIII 2011 País Valencià  Nico Terol Aprilia

Estadístiques

modifica

Campions múltiples

modifica
 
Angel Nieto amb la Derbi 125cc el 1972
Pilot Títols
Espanya  Ángel Nieto 7
Itàlia  Carlo Ubbiali 6
Suïssa  Luigi Taveri 3
Itàlia  Pierpaolo Bianchi 3
Itàlia  Loris Capirossi 2
Suècia  Kent Andersson 2
Nova Zelanda  Hugh Anderson 2
Japó  Haruchika Aoki 2
Itàlia  Fausto Gresini 2
Japó  Kazuto Sakata 2

Títols per nacionalitat

modifica
País Total
Itàlia  Itàlia 23
Espanya  Espanya[1] 9
Països Catalans  Països Catalans[2] 6
Catalunya  Catalunya 4
Japó  Japó 4
Regne Unit  Regne Unit 4
  Suïssa 4
Alemanya  Alemanya 3
País Valencià  País Valencià 2
Nova Zelanda  Nova Zelanda 2
Suècia  Suècia 2
França  França 2
Austràlia  Austràlia 1
Àustria  Àustria 1
Hongria  Hongria 1
San Marino  San Marino 1
Total 63
  1. No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
  2. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (4) i el País Valencià (2).

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Moto3, ecco le regole della FIM» (en italià). topfuel.it. Arxivat de l'original el 2020-10-14. [Consulta: 13 octubre 2020].
  2. «qual e' il limite di peso per le moto da corsa ?» (en italià). archiviostorico.gazzetta.it. La Gazzetta dello Sport, 17-06-2000.

Enllaços externs

modifica
  • Web de MotoGP (anglès)