[go: nahoru, domu]

Carola de día, Carola de noche

pel·lícula de 1969 dirigida per Jaime de Armiñán

Carola de día, Carola de noche és una pel·lícula espanyola de 1969 dirigida per Jaime de Armiñán i protagonitzada per Marisol. És, al mateix temps, la primera pel·lícula de l'etapa plenament adulta de Marisol (va ser la primera que va estrenar com a major d'edat, 21 anys en l'època) i l'última produïda per Manuel Goyanes.

Infotaula de pel·lículaCarola de día, Carola de noche
Fitxa
DireccióJaime de Armiñán Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióLeo Anchóriz i Jaime de Armiñán Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Carlos Calderón Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, comèdia i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064131 FilmAffinity: 493533 Letterboxd: carola-de-dia-carola-de-noche Allmovie: v8328 TMDB.org: 215401 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

En un país desconegut triomfa la revolució. Carola (Marisol), bella jove, hereva del tron, fuig a Espanya, amb les persones del seu seguici, per salvar la seva vida.

Carola, vigilada pels seus servidors, disfressada per mantenir-se en la mesura del possible en l'anonimat, en estar amenaçada per continus intents d'assassinat, sotmesa a les exigències del seu càrrec, s'avorreix desesperadament. Fins que un dia no pot suportar més el tancament i s'escapa de la seva casa. Llavors descobreix les delícies de passejar sola, sense que ningú li dicti el que ha de pensar, dir o fer, sense que ningú li obligui a seguir ordres. Carola, per primera vegada en molts anys, és feliç. Gaudeix amb les petites coses, amb el plaure del descans, el valor del treball i el gust de la llibertat.

Coneix Daniel (Tony Isbert), un jove espanyol que treballa en una sala de festes per pagar-se els estudis, i tots dos s'enamoren, sense saber ell de l'origen reial de Carola, a qui creu una noia normal i corrent. I com els pocs diners que van portar del seu país comença a escassejar, d'amagat dels seus servidors decideix posar-se a treballar com a cantant i ballarina a la sala de festes. Però llavors un home estrany comença a seguir-la i vigilar-la, i ella sospita que és un dels que tracta de matar-la. A sobre, Daniel acaba assabentant-se de la veritat sobre Carola, i això deslliga els esdeveniments...

Crítiques

modifica

La pel·lícula va resultar un fracàs de crítica i públic. El propi director, Jaime de Armiñán, va explicar en 1994 en el seu llibre de memòries Diario en Blanco y Negro que «el guió de la pel·lícula se li va encarregar perquè servís com a pas definitiu de nena a dona de Marisol», però Goyanes, el productor, «va ser triturando el guió al seu antull». El periodista Javier Barreiro, que va recollir les declaracions de Jaime de Armiñán en el llibre Marisol frente a Pepa Flores (Plaza & Janés, 1999) afegeix a més que «la pel·lícula té totes les fallades de ritme que puguin imaginar-se, l'argument manca de sentit, de continuïtat i de possibilitat d'enteniment».[1]

Temes musicals

modifica
  • Una muchacha igual que todas
  • En busca de Daniel
  • En la sauna
  • Encuentro en el Chez Nous
  • Príncipe Anatolio
  • ¿Qué vas a hacer esta noche?
  • Tristán
  • Colombiana
  • Te amaré
  • Recuerdo mi niñez
  • Canción de la libertad
  • Marcha de Aida

Algunes cançons estan compostes per Juan Carlos Calderón i altres per Palito Ortega.

Repartiment

modifica

Referències

modifica
  1. Marisol frente a Pepa Flores, Javier Barreiro. Plaza & Janés. 1999.

Enllaços externs

modifica