[go: nahoru, domu]

Copa Intercontinental de la FIBA

La Copa Mundial de Clubs de Bàsquet, també denominada Copa Intercontinental de bàsquet, o Copa Intercontinental de la FIBA és una competició organitzada per la FIBA, FIBA Americas i Eurolliga, que enfronta els millors clubs del món afiliats a la FIBA (això exclou als equips professionals nord-americans de l'NBA).

Plantilla:Infobox sports competitionCopa Intercontinental de la FIBA
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscampionat del món de clubs Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1966 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadasetembreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La primera competició es va celebrar a Madrid, el gener de 1966, amb el nom de I Copa Intercontinental. Van participar-hi 4 equips: va quedar campió l'Ignis Varese (Itàlia), segon el Corinthians (Brasil), tercer el Reial Madrid (Espanya), i en quarta posició el Jamaco Saint Chicago (Estats Units). L'any anterior ja s'havia organitzat un campionat d'exhibició a São Paulo entre els campions Corinthians i Reial Madrid. Corinthians guanyà 118 a 109.[1]

El 1973 adoptà el nom Copa Intercontinental William Jones, en honor del secretari de la FIBA William Jones. Fins al 1987 enfrontà als millors clubs europeus i americans amb un mínim de 4 participants. Entre 1987 i 1999 la competició fou substituïda per l'Open McDonald's. El 1996 renasqué amb la participació dels campions de la Eurolliga i la Lliga sud-americana.

L'agost de 2013, amb un acord entre Eurolliga, FIBA Americas, i FIBA, recrearen la competició per enfrontar el campió de l'Eurolliga i el de la FIBA Americas League.[2][3] El 2016 canvià de nou de format, passant a ser disputada pel campió de la FIBA Europa Cup, quarta competició europea.[4][5]

Hi ha plans per incloure en la competició els campions d'Àfrica, Àsia i Oceania.[6][7]

Evolució del nom

modifica
  • Copa Intercontinental FIBA: (1966–1980)
  • Copa Intercontinental de seleccions nacionals: (1972)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1981)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1982–1984)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1985–1987)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1996, 2013–present)

Historial

modifica
Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
1965 Brasil  Corinthians Espanya  Reial Madrid N/A N/A 118-109 / No oficial
1966 Itàlia  Ignis Varese Brasil  Corinthians Espanya  Reial Madrid USA  Chicago Jamaco Saints Final: 66-59 / 3r lloc: 112-96
1967 USA  Akron Goodyear Wingfoots Itàlia  Ignis Varese Itàlia  Simmenthal Milano Brasil  Corinthians Final: 78-72 / 3r lloc: 90-89
1968 USA  Akron Goodyear Wingfoots Espanya  Reial Madrid Itàlia  Simmenthal Milano Brasil  Botafogo Final: 105-73 / 3r lloc: 82-54
1969 USA  Akron Goodyear Wingfoots Txecoslovàquia  Spartak ZJŠ Brno Brasil  Sírio Espanya  Reial Madrid Final: 84-71 / 3r lloc: 72-60
1970 Itàlia  Ignis Varese Espanya  Reial Madrid Brasil  Corinthians Txecoslovàquia  Slavia VŠ Praha Lligueta de cinc equips
1971 No es disputà
1972 USA  NABL All-Stars URSS  Unió Soviètica Brasil  Brasil Polònia  Polònia Lligueta de quatre equips
1973 Itàlia  Ignis Varese Brasil  Sírio Puerto Rico  Vaqueros de Bayamón Iugoslàvia  Jugoplastika Lligueta de cinc equips
1974 USA  Maryland Terrapins Itàlia  Ignis Varese Brasil  Vila Nova Espanya  Reial Madrid Lligueta de sis equips
1975 Itàlia  Forst Cantù Brasil  Amazonas Franca Espanya  Reial Madrid USA  Penn Quakers Lligueta de sis equips
1976 Espanya  Reial Madrid Itàlia  Mobilgirgi Varese Argentina  Obras Sanitarias Brasil  Amazonas Franca Lligueta de sis equips
1977 Espanya  Reial Madrid Itàlia  Mobilgirgi Varese Israel  Maccabi Elite Tel Aviv Brasil  Atlética Francana Lligueta de sis equips
1978 Espanya  Reial Madrid Argentina  Obras Sanitarias Brasil  Sírio Itàlia  Mobilgirgi Varese Lligueta de cinc equips
1979 Brasil  Sírio Iugoslàvia  Bosna Itàlia  Emerson Varese Puerto Rico  Piratas de Quebradillas Lligueta de cinc equips
1980 Israel  Maccabi Elite Tel Aviv Brasil  Atlética Francana Iugoslàvia  Bosna Espanya  Reial Madrid Lligueta de cinc equips
1981 Espanya  Reial Madrid Brasil  Sírio USA  Clemson Tigers Brasil  Atlética Francana Final: 109-83 / 3r lloc: 79-73
1982 Itàlia  Ford Cantù Països Baixos  Nashua EBBC Israel  Maccabi Elite Tel Aviv USA  Air Force Falcons Lligueta de sis equips
1983 Argentina  Obras Sanitarias Itàlia  Jollycolombani Cantù Uruguai  Peñarol Brasil  Monte Líbano Lligueta de sis equips
1984 Itàlia  Banco di Roma Virtus Argentina  Obras Sanitarias Brasil  Sírio Catalunya  FC Barcelona Lligueta de cinc equips
1985 Catalunya  FC Barcelona Brasil  Monte Líbano Iugoslàvia  Cibona Argentina  San Andrés Final: 93-89 / 3r lloc: 109-82
1986 URSS  Žalgiris Argentina  Ferro Carril Oeste Iugoslàvia  Cibona Brasil  Corinthians Final: 84-78 / 3r lloc: 119-96
1987 Itàlia  Tracer Milano Catalunya  FC Barcelona Iugoslàvia  Cibona Israel  Maccabi Elite Tel Aviv Final: 100-84 / 3r lloc: 106-96
Any Campió Segon Resultat
1996 Grècia  Panathinaikos Argentina  Olimpia 83-89 / 83-78 / 101-76
1997-2012 No es disputà
2013 Grècia  Olympiacos Brasil  Pinheiros Sky 81-70 / 86-69
2014 Brasil  Flamengo Israel  Maccabi Electra Tel Aviv 66-69 / 90-77
2015 Espanya  Reial Madrid Brasil  Bauru 90-91 / 91-79
2016 Veneçuela  Guaros de Lara Alemanya  Fraport Skyliners 74-69
2017 Espanya  Iberostar Tenerife Veneçuela  Guaros de Lara 76-71
Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
2019 Grècia  AEK Atenes Brasil  Flamengo Argentina  CA San Lorenzo USA  Austin Spurs Final: 86-70 / 3r lloc: 77-59
2020 Espanya  Iberostar Tenerife Itàlia  Segafredo Virtus Bologna Argentina  CA San Lorenzo USA  Rio Grande Valley Vipers Final: 80-72 / 3r lloc: 96-90

Palmarès

modifica
Equip Campió Segon Tercer Quart
Espanya  Reial Madrid 4 (1976, 1977, 1978 i 2015) 2 (1965 i 1970) 2 (1966 i 1975) 2 (1969 i 1980)
Itàlia  Ignis/Mobilgirgi/Emerson Varese 3 (1966, 1970 i 1973) 4 (1967, 1974, 1976 i 1977) 1 (1979) 1 (1978)
USA  Akron Goodyear Wingfoots 3 (1967, 1968 i 1969)
Itàlia  Forst/Ford/Jollycolombani Cantù 2 (1975 i 1982) 1 (1983)
Espanya  Iberostar Tenerife 2 (2016 i 2020)
Brasil  Corinthians 1 (1965) 1 (1966) 1 (1970) 2 (1967 i 1986)
USA  NABL All-Stars 1 (1972)
USA  Maryland Terrapins 1 (1974)
Brasil  Sírio 1 (1979) 2 (1973 i 1981) 3 (1969, 1978 i 1984)
Israel  Maccabi Elite Tel Aviv 1 (1980) 1 (2014) 2 (1977 i 1982) 1 (1987)
Argentina  Obras Sanitarias 1 (1983) 2 (1978 i 1984) 1 (1976)
Itàlia  Banco di Roma Virtus 1 (1984)
Catalunya  FC Barcelona 1 (1985) 1 (1987) 1 (1984)
URSS  Žalgiris 1 (1986)
Itàlia  Tracer/Simmenthal Milano 1 (1987) 2 (1967 i 1968)
Grècia  Panathinaikos 1 (1996)
Grècia  Olympiacos 1 (2013)
Brasil  Flamengo 1 (2014) 1 (2019)
Veneçuela  Guaros de Lara 1 (2016) 1 (2017)
Grècia  AEK Atenes 1 (2019)
Brasil  Sírio 2 (1973 i 1981)
Txecoslovàquia  Spartak ZJŠ Brno 1 (1969)
URSS  Unió Soviètica 1 (1972)
Brasil  Amazonas Franca 1 (1975) 1 (1976)
Iugoslàvia  Bosna 1 (1979) 1 (1980)
Brasil  Atlética Francana 1 (1980) 2 (1977 i 1981)
Països Baixos  Nashua EBBC 1 (1982)
Brasil  Monte Líbano 1 (1985)
Argentina  Ferro Carril Oeste 1 (1986)
Argentina  Olimpia 1 (1996)
Brasil  Pinheiros Sky 1 (2013)
Brasil  Bauru 1 (2015)
Alemanya  Fraport Skyliners 1 (2016)
Itàlia  Segafredo Virtus Bologna 1 (2020)
Brasil  Brasil 1 (1972)
Puerto Rico  Vaqueros de Bayamón 1 (1973)
Brasil  Vila Nova 1 (1974)
USA  Clemson Tigers 1 (1981)
Uruguai  Peñarol 1 (1983)
Iugoslàvia  Cibona 3 (1985, 1986 i 1987)
Argentina  CA San Lorenzo 2 (2019 i 2020)
USA  Chicago Jamaco Saints 1 (1966)
Brasil  Botafogo 1 (1968)
Txecoslovàquia  Slavia VŠ Praha 1 (1970)
Polònia  Polònia 1 (1972)
Iugoslàvia  Jugoplastika 1 (1973)
USA  Penn Quakers 1 (1975)
Puerto Rico  Piratas de Quebradillas 1 (1979)
USA  Air Force Falcons 1 (1982)
Brasil  Monte Líbano 1 (1983)
Argentina  San Andrés 1 (1985)
USA  Austin Spurs 1 (2019)
USA  Rio Grande Valley Vipers 1 (2020)

Referències

modifica
  1. Basquetepinheirense Especial Mundial: O Mundial é nosso!. (portuguès)
  2. FIBA - Intercontinental Cup of Clubs re-launched Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine.; FIBA, 5 August 2013
  3. Euroleague.net Intercontinental Cup of clubs re-launched.
  4. «Fraport Skyliners to host Guaros de Lara in FIBA Intercontinental Cup.». Arxivat de l'original el 2017-07-17. [Consulta: 3 març 2018].
  5. Fraport to represent Europe in the Intercontinental cup.
  6. Esportes.Opovobr Com Copa Intercontinental, Fiba ensaia Campeonato Mundial. Arxivat 2019-01-17 a Wayback Machine. (portuguès)
  7. Estadao.com Pinheiros e Olympiacos começam a disputar o título da Intercontinental. (portuguès)