Eleccions al Consell General d'Andorra de 1989
Les eleccions al Consell General d'Andorra de 1989 es van celebrar el 10 de desembre (primera volta) i el 17 de desembre de 1989 (segona volta) per renovar la totalitat del Consell General d'Andorra, format per 28 membres.
Tipus | eleccions al Consell General d'Andorra | ||
---|---|---|---|
Data | 10 desembre 1989 | ||
← 1985
| |||
Estat | Andorra | ||
Jurisdicció | Andorra | ||
Càrrec a elegir | conseller general d'Andorra | ||
Després de les eleccions, Òscar Ribas i Reig va ser escollit Cap de Govern.[1]
Sistema electoral
modificaCada circumscripció escollia 4 consellers generals. Els límits de les circumscripcions corresponien amb les parròquies. El sufragi era universal per als nacionals andorrans amb majoria d'edat (18 anys). Els partits polítics no es van legalitzar fins l'aprovació de la Constitució de 1993, però els candidats s'agrupaven sota sigles anomenades "grups polítics". Tot i això, la premsa classificava les agrupacions i els candidats segons la seva postura entorn a la situació prèvia a l'elecció: oficialistes o continuistes (si eren favorables al govern sortint o estaven recolzats pels comuns de respectives parròquies) o opositors.
El sistema d'elecció de consellers es feia mitjançant escrutini majoritari plurinominal a dues voltes: els electors podien votar a tants candidats com escons estiguessin en joc. Tots aquells candidats que obtinguessin més del 50% dels vots, eren escollits. Aquells que no aconseguissin, si es que encara quedaven escons per assignar, podien tornar-ho a provar en una segona volta, sense necessitar majoria absoluta.
Un cop s'havia escollit la composició del parlament andorrà, el Consell General havia de triar el cap de Govern amb majoria.
Resultats
modificaLa participació fou del 82,3%. Un total de 25 candidats van sortir escollits a la primera volta. Els 3 escons vacants (1 a Canillo, 1 a Ordino i 1 a Andorra la Vella), van ser escollits a la segona volta. Òscar Ribas Reig va ser escollit Cap de Govern.
Partit | Primera volta | Segona volta | Escons
totals | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Escons | Vots | % | Escons | ||
Independents | 5.778 | 100 | 25 | 100 | 3 | 28 | |
Vots en blanc/nuls | 124 | – | – | – | – | – | |
Total | 5.902 | 100 | 25 | 100 | 3 | 28 | |
Font: Nohlen & Stöver, la Vanguardia [1][2][3][4] |
Relació de candidats electes segons l'etiqueta atorgada per la premsa:
Parròquia | Oficialistes | Oposició |
---|---|---|
Canillo | 4 | – |
Encamp | 4 | – |
Ordino | 4 | – |
La Massana | 4 | – |
Andorra la Vella | 3 | 1 |
Sant Julià de Lòria | 4 | – |
Escaldes-Engordany | – | 4 |
Total | 23 | 5 |
Font: La Vanguardia [2][3][4] |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook. ISBN 978-3-8329-5609-7
- ↑ 2,0 2,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/12/11/pagina-14/33085740/pdf.html Edición del lunes, 11 diciembre 1989, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/12/27/pagina-16/33086316/pdf.html Edición del martes, 12 diciembre 1989, página 16 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/12/27/pagina-18/33088886/pdf.html Edición del lunes, 18 diciembre 1989, página 18 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2017].