Eleccions generals andorranes de 1965

Les eleccions andorranes de 1965 es van celebrar el 12 i 22 de desembre de 1965 per renovar la meitat del Consell General i la meitat dels Consells de Comú de les 6 parròquies d'Andorra.

Eleccions generals andorranes de 1965

Tipus	eleccions
Data	1965

Sistema electoral

Tenien dret a vot els homes amb més de 25 anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder-se presentar com a candidat, calia tenir 30 anys.

La legislació andorrana no va legalitzar els partits polítics fins a l'aprovació de la Constitució l'any 1993, així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.

A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una circumscripció i escollia 2 consellers, tret de la parròquia d'Andorra la Vella, on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, escollint un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de 4 anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A Andorra la Vella el quart de Les Escaldes i el quart d'Andorra la Vella escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada comú.

En totes dues eleccions s'utilitzava un sistema majoritari plurinominal amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots nuls i blancs no eren considerats com a vàlids. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana.

Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia 28 de desembre per poder prendre possessió del seu càrrec el dia 1 de gener de l'any següent, per a un període de 4 anys.

Els cònsols majors i menors de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2 anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3 anys.

Resultats

Eleccions al Consell General

La participació va ser del 72,98% a la primera volta, variant entre el 58,2% d'Ordino i el 81,9% d'Andorra la Vella. A la primera volta es van escollir 11 dels 12 consellers. La segona volta es va efectuar el 22 de desembre per escollir el conseller de les Escaldes.

Total nacional

Partit	Primera volta			Segona volta			Escons totals
	Vots	%	Escons	Vots	%	Escons
Independents		100	11	165	100	1	12
Vots nuls		–	–	0	–	–	–
Total	771	100	11	165	100	1	12
Cens/participació	1.016	75,9	–	184	89,7	–	–
Font: La Vanguardia

Resultat per parròquia

Parròquia	Quart	Candidat	1a volta		2a volta
			Vots	Electe	Vots	Electe
Canillo		Benet Marquet	46	1
		Jaume Bonell	46	1
Encamp		Enric París	39	1
		Pere Torres	38	1
Ordino		Joan Vila	36	1
		Guillem Adelach	30	1
La Massana		Guillem Areny	61	1
		Ramon Armengol	44	1
Andorra la Vella	Andorra la Vella	Eduard Rossell Pujol	112	1
		Vilanova	68
	Les Escaldes	Jaume Casals	74		85	1
		Antoni Aristot	74		80
Sant Julià de Lòria		Enric Pol	109	1
		Josep Mestres	73	1
Font: La Vanguardia

Eleccions comunals

Parròquia	Quart	Consellers de comú electes	Comissionats del poble electes
Canillo		?	?
Encamp		?	?
Ordino		?	?
La Massana		?	?
Andorra la Vella	Andorra la Vella	Eduard Molné Vicenç Montserrat Lluís Muntanya	Càndid Riba
	Les Escaldes	Josep Torregardona Bonaventura Alell Josep Bagot	?
Sant Julià de Lòria		Lluís Call Pere Duró Ladislau Baró Julià Bordoll Josep Ribot	?
Font: La Vanguardia