Emili Tarré i Tarré
Ornitòleg català
Emili Tarré i Tarré (c. 1858 - Barcelona, 17 de juliol de 1918) fou un advocat i ornitòleg català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1858  |
| Mort | 17 juliol 1918 (59/60 anys) Barcelona |
| President Institució Catalana d'Història Natural | |
| 1908 – 1908 ← Norbert Font i Sagué – Felip Ferrer i Vert → | |
| Activitat | |
| Ocupació | ornitòleg |
Va reunir una important col·lecció d'ocells que posteriorment es va cedir al Museu de Zoologia de Barcelona, que serví de base per a la secció d'ocells d'aquesta institució. El 1908, fou president de la Institució Catalana d'Història Natural. També de la Societat Protectora d'Animals i Plantes i de la Comissió Protectora d'Ocells. Autor del llibre de divulgació Els aucells més útils a l'agricultura de Catalunya (1902) i de la sèrie d'opuscles Nostres Bèsties.[1][2][3]
També va escriure diversos llibres de poesia.
Referències
modifica- ↑ «Emili Tarré i Tarré». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Directori de les societats filials: (1907-2007). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 978-84-92583-11-9 [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Soler Pujol, Lluis «En Emili Tarre i Tarre». Butlletí Institució Catalana d'Història Natural, 1918 [Consulta: 25 abril 2018].