Gatvaire
El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels esciliorrínids, que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo). No s'ha de confondre amb el gat ver o gató[1]
Scyliorhinus stellaris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 161484 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Carcharhiniformes |
| Família | Scyliorhinidae |
| Gènere | Scyliorhinus |
| Espècie | Scyliorhinus stellaris (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus stellaris |
| Distribució | |
 | |
Descripció
modifica- Cos allargat i cepat.
- Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
- Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
- Sense membrana nictitant.
- Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida.
- La segona aleta dorsal és més petita que la primera.
- La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat.
- El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
- La cara ventral és blanquinosa sense taques.
- La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.
Hàbitat
modificaViu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van de 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per a fresar.
Alimentació
modificaMenja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.
Reproducció
modificaÉs ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.
Aprofitament
modificaNo apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.
Referències
modifica- ↑ Possiblement l'exemple més antic de falsa sinonímia és el que es refereix a una suposada equivalència entre gató i gatvaire, els noms dels dos representants mediterranis del gènere Scyliorhinus. Entre els autors que s'han ocupat d'ictionímia catalana hi ha el convenciment que gat / gatet / gató i gatvaire són sinònims i perfectament intercanviables. També, llegint la bibliografia, hom treu la conclusió que aquests noms s'empren en sentit invers al Principat i a les illes Balears. Tot això és fals. Segons els pescadors, tant a la Catalunya estricta com a les Illes, el gat o gató és Scyliorhinus canicula i el gatvaire és Scyliorhinus stellaris, però a les antigues catalogacions de peixos de les illes Balears (PÉREZ ARCAS, BARCELÓ, FERRER ALEDO) hi trobem aquests noms aplicats en sentit invers: gatvaire a S. canicula i gat / gató a S. stellaris. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
Bibliografia
modifica- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 103.
- Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
- Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Scyliorhinidae. Catsharks. p. 1279-1292. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma, Itàlia.
- Compagno, L.J.V., D. Dando i S. Fowler, 2005. A field guide to the sharks of the world. Harper Collins Publishing Ltd., Londres, Gran Bretanya, 368 p.
- Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.
- Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
- Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall (2000).
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.