El Giro d'Itàlia de 2024 fou la 107a edició del Giro d'Itàlia, la primera de les tres Grans Voltes. El Giro tingué inici a Venaria Reale el 4 de maig. La dotzena etapa, recorreguda el 16 de maig, començà a Martinsicuro i acabà a Fano. El final de Giro tingué lloc a Roma el 26 de maig.
16 de maig de 2024 – Martinsicuro fins a Fano, 193,0 km.[1]
La dotzena etapa presentà els primers 50 quilòmetres plans i durant la resta hi hagué quatre ports categoritzats. Durant la zona plana hi hagué diversos atacs i es crearen diversos grups escapats, entre ells Julian Alaphilippe (Soudal Quick–Step), Mirco Maestri (Team Polti Kometa), Juan Pedro López (Lidl–Trek) i Nario Quintana (Movistar Team). En la primera ascensió, Alaphilippe atacà i s'emportà a quatre altres ciclistes amb ell; més endavant, s'uniren al grup capdavanter. Ara un grup de 10 ciclistes, Alaphilippe i Maestri pogueren crear un avantatge sobre els altres escapats i es posaren líders. Al gran grup, no hi hagué més moviment i el duo escapat arribà a estar a sis minuts d'ells, deixant clar que aquesta etapa seria guanyada per un ciclista escapat, i així fou: Alaphilippe, a 11,5 quilòmetres de l'arribada accelerà i s'escapà de Maestri, arribant a tenir 40 segons d'avantatge. El francès creuà la línia d'arribada en solitari i mig minut abans que Maestri, el segon classificat.[2][3]
17 de maig de 2024 – Riccione fins a Cento, 179,0 km.[5]
La tretzena etapa del Giro fou plana i veié una escapada molt matinera, que fou impulsada per tres italians, Andrea Pietrobon (Team Polti Kometa) i el duo del VF Group–Bardiani CSF–Faizané format per Manuele Tarozzi i Alessandro Tonelli i que amb pocs quilòmetres s'aconseguiren separar més de tres minuts del gran grup. El gran grup deixà que l'escapada es separés, però a uns 60 quilòmetres de l'arribada, els equips dels favorits per guanyar l'etapa es posaren a treballar i poc després, l'escapada fou neutralitzada pel gran grup. A 30 quilòmetres d'acabar, Dries De Pooter (Intermarché–Wanty) i Martin Marcellusi (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) s'escaparen, però en els últims 10 quilòmetres, foren atrapats. A l'esprint final, el Lidl–Trek catapultà a Jonathan Milan cap a la seva tercer victòria al Giro 2024.[6][7]
18 de maig de 2024 – Castiglione delle Stiviere fins a Desenzano del Garda, 31,2 km.[9]
En la segona contrarellotge individual del Giro, a diferència de la primera, fou plana i sense ascensions. El gran favorit per guanyar l'etapa fou l'italià Filippo Ganna (Ineos Grenadiers). L'italià aconseguí els millors temps en el primer i segon parcial i també fou el més ràpid en travessar la línia d'arribada. A mesura que més ciclistes arribaven a la meta, més a prop Ganna estava de la victòria. En una etapa on guanyar temps era possible, els tres primers classificats, Tadej Pogačar (UAE Team Emirates), Daniel Felipe Martínez (Bora–Hansgrohe) i Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), sortiren últims. Thomas feu el quart millor temps als dos parcials, mentre que Martínez perdé temps respecte el gal·lès. Pogačar, qui sortí últim, en el primer parcial marcà millor temps que l'italià, però en el següent ja hi passà 10 segons més tard. A l'arribada, l'eslovè fou l'únic que pogué travessar la meta a menys d'un minut de diferència de Ganna, concretament a 29 segons. Així doncs, Ganna fou el vencedor final, guanyant així la seva novena victòria a un Giro.[10][11]
A la classificació general, Pogačar continuà com a líder i Thomas pujà altre cop a la segona posició i Martínez baixà a la tercera. En les altres classificacions no hi hagué grans canvis i, en la d'equips, l'Ineos Grenadiers pujà a la primera posició.
19 de maig de 2024 – Manerba del Garda fins a Livigno (Mottolino), 222,0 km.[13]
L'etapa reina del Giro, amb 222 quilòmetres, fou la més llarga i tingué un recorregut amb tres ports de primera categoria, un de segona i un de tercera.[14] Amb pocs quilòmetres recorreguts, es creà una escapada de 12 corredors, entre ells Davide Ballerini i Simone Velasco de l'Astana Qazaqstan Team, Lilian Calmejane (Intermarché–Wanty), Caleb Ewan (Team Jayco AlUla) i Laurence Pithie (Groupama–FDJ). En la primera ascensió del dia, de tercera categoria, al gran grup, Simon Geschke (Cofidis) intentà escapar-se i, amb altres companys, es creà una altra escapada. Al segon port, es creà una escapada de de sis ciclistes, qui arribaren a estar a sis minuts del gran grup. En el primer port de primera categoria, Cristian Scaroni (Astana Qazaqstan Team) fou el primer en coronar-lo. Durant el descens, els diferents escapats s'ajuntaren i, tres minuts i mig enrere, es creà un grup amb els favorits. A 5 quilòmetres de coronar el penúltim port, Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) atacà i no fou seguit per cap dels seus oponents. Nairo Quintana (Movistar Team) era líder, amb 40 segona d'avantatge, i Pogačar, per darrera, anà sobrepassant a tots els escapats. A 2 quilòmetres de l'arribada, l'eslovè sobrepassà al colombià i acabà sent el vencedor de l'etapa reina.[15][16]
A la classificació general, Tadej Pogačar augmentà la diferència entre ell i el segona classificat, Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), fins als gairebé 7 minuts.[15]
- 21 de maig de 2024 –
Livigno Laas fins a Santa Cristina Gherdëina, 118,4 km.[18]
Originalment, l'etapa era de 202 quilòmetres, però abans de l'inici, l'etapa fiu escurçada fins als 118,7 quilòmetres, doncs els primers 80 quilòmetres no es varen recórrer a causa de les condicions meteorològiques extremes.[19]
En una etapa amb dos ports categoritzats en els últims 20 quilòmetres, els atacs es veieren des del principi, però no fou fins després de recórrer 30 quilòmetres que Julian Alaphilippe (Soudal Quick–Step), Davide Ballerini (Astana Qazaqstan Team), Andrea Piccolo (EF Education–EasyPost) i Mirco Maestri (Team Polti Kometa) aconseguiren escapar-se i separar-se del gran grup. En el primer port, de categoria 1, Alaphilippe marxà sol i coronà primer el port. Durant l'última ascensió, el francès fou atrapat per Ewen Costiou (Arkéa–B&B Hotels), Giulio Pellizzari (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) i Cristian Scaroni (Astana Qazaqstan Team). Pellizzari fou el més fort i pogué separar-se dels altres dos ciclistes. Al darrere, el líder de la general Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) atacà i anà sobrepassant a tots els escapats, coronant el port de segona categoria en primer lloc i creuant la línia d'arribada setze segons abans que el jove Pellizzari, el segon classificat.[20]
- 22 de maig de 2024 – Selva di Val Gardena fins a Brocon Pass, 159,0 km.[22]
La dissetena etapa, també tocada per la pluja, inicià en amb una ascensió al coll de Sella i un desnivell de més de 600 metres. No fou fins després de coronar aquest primer port que una escapada amb Julian Alaphilippe (Soudal Quick–Step), Amanuel Ghebreigzabhier (Lidl–Trek), Giulio Pellizzari (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) i Nairo Quintana (Movistar Team), mentre que al darrere, només quedaren un grup de vint ciclistes com a gran grup. Més endavant, es creà un altre grup escapat amb deu ciclistes, entre ells Romain Bardet (Team DSM–Firmenich PostNL), Damiano Caruso (Bahrain Victorious), Georg Steinhauser (EF Education–EasyPost), Michael Storer (Tudor Pro Cycling Team) i Attila Valter (Team Visma–Lease a Bike), i el gran grup augmentà fins als 40 ciclistes. Durant la primera ascensió al Brocon Pass, port de segona categoria, Steinhauser pogué separar-se de Ghebreigzabhier, posant-se així líder de l'etapa, i a l'inici de la segona ascensió al Brocon, aquesta vegada de primera categoria, l'alemany guanyà un avantatge de 40 segons sobre l'eritreu. En aquesta segona ascensió, al gran grup, hi hagué intents d'acostar-se al capdavanter però no hi hagué massa èxit. Daniel Felipe Martínez (Bora–Hansgrohe) accelerà i fou seguit per Tadej Pogačar (UAE Team Emirates), Lorenzo Fortunato (Astana Qazaqstan Team), Geraint Thomas (Ineos Grenadiers) i Antonio Tiberi (Bahrain Victorious), entre altres, i, poc després, l'eslovè accelerà i es distancià del grup de favorits. Al capdavant, Steinhauser creuà la línia d'arribada en primer lloc, sent així la seva primera victòria professional, i darrera seu, hi arribaren Pogačar (a 1' 24") i Tiberi (a 1' 42").[23][24]
- 23 de maig de 2024 – Fiera di Primiero fins a Pàdua, 178,0 km.[26]
En la penúltima etapa plana abans de Roma, aquesta fou una etapa pels esprintadors. L'inici de l'etapa es trobà en descens, però l'escapada no es materialitzà fins a l'únic port de l'etapa, quan Mikkel Frølich Honoré (EF Education–EasyPost), Filippo Fiorelli (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) i Mirco Maestri i Andrea Pietrobon del Team Polti Kometa, aconseguiren separar-se del gran grup, però al darrere, rarament deixaren més de dos minuts de distància als escapats. Els següents quilòmetres es recorrerien tranquil·lament, a excepció de l'atac d'Edoardo Affini (Team Visma–Lease a Bike), que li permeté unir-se al grup d'escapats. A 10 quilòmetres de la línia d'arribada, el gran grup atrapà als cinc escapats i la victòria d'etapa es decidí amb l'esprint final. Finalment, el belga Tim Merlier (Soudal Quick–Step) fou el més ràpid en l'esprint i s'imposà davant Jonathan Milan (Lidl–Trek), un dels altres favorits per guanyar l'etapa i segon classificat.[27][28]
24 de maig de 2024 – Mortegliano fins a Sappada, 157,0 km.[30]
En una etapa que començà força plana i a partir dels 100 quilòmetres començà a alçar, amb dos ports de segona categoria i un de tercera, l'escapada fou matinera. Després que es donés l'inici, múltiples atacs tingueren lloc, fins que un es materialitzà en una escapada de 10 ciclistes, entre ells Edoardo Affini (Team Visma–Lease a Bike), Lorenzo Milesi (Movistar Team), Ryan Mullen (Bora–Hansgrohe), Magnus Sheffield (Ineos Grenadiers) i Andrea Vendrame (Decathlon–AG2R La Mondiale). Aquest grup fou atrapat uns quilòmetres més endavant. Finalment, es crearen dos grup escapats que, a mesura que passaren els quilòmetres, s'anaren separant més del gran grup. El moviment decisiu tingué lloc a uns 30 quilòmetres de l'arribada, quan Vendrame obrí un petit espai entre els seus competidors i durant els següents quilòmetres en ascensió pogué augmentar el seu avantatge. Vendrame fou el guanyador de l'etapa i creuà la línia d'arribada gairebé un minut abans que Pelayo Sánchez (Movistar Team) i quasi 16 minuts abans que el gran grup.[31][32]
- 25 de maig de 2024 – Alpago fins a Bassano del Grappa, 184,0 km.[34]
La penúltima etapa del Giro i l'última etapa de muntanya tingué un recorregut generalment pla durant els primers 90 quilòmetres i fou seguit per dues ascensions, de primera categoria, al Mont Grappa. Un altre cop sota la pluja, l'etapa començà i des que la bandera ondejà, els atacs tingueren lloc. El primer que tingué èxit fou el duo italià format per Davide Ballerini (Astana Qazaqstan Team) i Lorenzo Germani (Groupama–FDJ), qui anaren sols durant uns 20 quilòmetres. Més endavant, gràcies a un atac al gran grup, l'escapada augmentà en ciclistes, entre ells Jimmy Janssens (Alpecin–Deceuninck), Giulio Pellizzari (VF Group–Bardiani CSF–Faizané), Pelayo Sánchez (Movistar Team) i Andrea Vendrame (Decathlon–AG2R La Mondiale). En la primera ascensió al Mont Grappa, tant l'escapada com el gran grup reduïren el nombre significativament i, a l'inici de la segona ascensió, al capdavant només quedaren Pellizzari i Sánchez, mentre que al gran grup quedà un grup reduït amb als favorits i amb l'UAE Team Emirates marcant el pas pel seu líder Tadej Pogačar. El jove italià pogué separar-se de Sánchez, qui poc després fou atrapat per gran grup. El grup dels favorits anà quedant reduït a mesura que l'UAE augmentava el pas, fins que a 5,5 quilòmetres de coronar Grappa per segona vegada, l'eslovè atacà i només necessità uns dos quilòmetres per atrapar a Pellizzari. Pogačar arribà sol a la línia d'arribada i guanyà la seva sisena victòria al Giro. El grup del segon classificat, Valentin Paret-Peintre (Decathlon–AG2R La Mondiale), arribà dos minuts més tard que l'eslovè.[35][36]
- 26 de maig de 2024 – Roma fins a Roma, 125,0 km.[38]
L'última etapa del Giro començà amb les fotografies habituals dels líders i dels equips i, per tant, els primers quilòmetres foren tranquils. Quan l'UAE Team Emirates, qui anaven vestits de rosa per l'ocasió, es posaren al capdavant, el ritme de l'etapa es posà exigent, però fou Geraint Thomas (Ineos Grenadiers) l'encarregat de demanar una velocitat més relaxada per aquesta última etapa. Després d'entrar al circuit, als 71 quilòmetres de l'arribada hi hagué el primer atac i permeté a Alex Baudin (Decathlon–AG2R La Mondiale) Ewen Costiou (Arkéa–B&B Hotels), Mikkel Frølich Honoré (EF Education–EasyPost) i Martin Marcellusi (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) crear una escapada, que mai tingué més d'un minut d'avantatge respecte el gran grup. Ja entrats a l'última volta, ara tot el grup sencer, Jonathan Milan (Lidl–Trek) hagué de canviar la bicicleta quan només quedaren 9 quilòmetres per recórrer. Amb l'ajuda dels seus companys, tornà a entrar al grup, però l'esprint final el guanyà el belga Tim Merlier (Soudal Quick–Step) amb Milan segon i Kaden Groves (Alpecin–Deceuninck) tercer. Amb aquesta victòria, el belga s'emportà la seva tercera victòra al Giro, igualant a Milan.[39][40]
- ↑ «Tappa 12 del Giro d'Italia 2024: Martinsicuro, Fano». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 12: Julian Alaphilippe winds back the clock with breakaway victory». Global Cycling Network, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Thewlis, Tom. «Julian Alaphilippe storms to victory on stage 12 of Giro d'Italia as Pogačar keeps overall lead». Cycling Weekly, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 18 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Giro d'Italia Stage 12 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Tappa 13 del Giro d'Italia 2024: Riccione, Cento». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Moultrie, James. «Giro d'Italia: Jonathan Milan storms to his third victory of race on stage 13». CyclingNews, 17-05-2024. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Lowe, Felix. «GIRO D'ITALIA: JONATHAN MILAN WINS STAGE 13 TO NET HAT-TRICK DESPITE CROSSWIND CHAOS». Eurosport, 17-05-2024. Arxivat de l'original el 17 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 13 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Tappa 14 del Giro d'Italia 2024: Castiglione delle Stiviere, Desenzano del Garda; Tudor ITT». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Pereda, Marcos. «Ganna gana, Pogacar domina y el Giro languidece antes de la llegada de los Alpes». El Confidencial, 18-05-2024. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Clifford, Flo. «Giro d'Italia stage 14: Filippo Ganna storms to victory on second time trial Italian national champion gets long-awaited victory and holds off race». Global Cycling Network, 18-05-2024. Arxivat de l'original el 19 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ 12,0 12,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 14 (ITT) results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Tappa 15 del Giro d'Italia 2024: Manerba del Garda, Livigno (Mottolino)». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Puddicombe, Stephen. «GIRO D'ITALIA 2024 STAGE 15 PREVIEW - THE QUEEN STAGE». Rouleur, 18-05-2024. Arxivat de l'original el 19 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ 15,0 15,1 Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 15: Tadej Pogačar soars to queen stage victory». Global Cycling Network, 19-05-2024. Arxivat de l'original el 19 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Ozols, Kārlis. «Pogačar Stomps the Competition in Livigno’s Thin Air». Lanterne Rouge, 19-05-2024. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ 17,0 17,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 15 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 20 maig 2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Tappa 16 del Giro d'Italia 2024: Livigno, Santa Cristina Val Gardena/St.Christina in Gröden (Monte Pana)». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 24 maig 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 16 re-routed: Umbrail Pass removed due to extreme weather and rider unrest». Global Cycling Network, 21-05-2024. Arxivat de l'original el 21 maig 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Poole, George. «Giro d'Italia stage 16: Victory number five for Tadej Pogačar on shortened day». Global Cycling Network, 21-05-2024. Arxivat de l'original el 21 maig 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ 21,0 21,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 16 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 22 maig 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Tappa 17 del Giro d'Italia 2024: Selva di Val Gardena/Wolkenstein in Gröden, Passo del Brocon». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 17 results: Georg Steinhauser wins atop Passo Brocon as breakaway gets its chance». Global Cycling Network, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Ostanek, Dani. «Giro d'Italia: Georg Steinhauser solos to victory on Passo Brocon». CyclingNews, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ 25,0 25,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 17 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Tappa 18 del Giro d'Italia 2024: Fiera di Primiero, Padova». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Shrubsall, James. «Tim Merlier sprints to victory on Giro d'Italia stage 18». Cycling Weekly, 23-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Christian, Nick. «GIRO D’ITALIA 2024: TIM MERLIER PIPS JONATHAN MILAN IN THRILLING AND CHAOTIC SPRINT TO WIN STAGE 18». Eurosport, 23-05-2024. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ 29,0 29,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 18 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Tappa 19 del Giro d'Italia 2024: Mortegliano, Sappada». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 19 results: Andrea Vendrame wins from elite breakaway in Sappada». Global Cycling Network, 24-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Toro, Carlos. «Andrea Vendrame vence en solitario en Sappada». El Mundo, 24-05-2024. Arxivat de l'original el 24 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ 33,0 33,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 19 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Tappa 20 del Giro d'Italia 2024: Alpago, Bassano del Grappa». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Poole, George. «Giro d'Italia stage 20 results: Tadej Pogačar wins sixth stage and all but seals overall victory». Global Cycling Network, 25-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Sturney, Rob. «Tadej Pogačar cruises to sixth Giro d’Italia stage win on penultimate day». Canadian Cycling Magazine, 25-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ 37,0 37,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 20 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 26 maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Tappa 21 del Giro d'Italia 2024: Roma, Roma». Giro d'Italia 2024. Arxivat de l'original el 27 maig 2024. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Tyson, Jackie. «Giro d'Italia: Tadej Pogačar glides to overall glory while Tim Merlier conquers sprint in Rome». CyclingNews, 26-05-2024. Arxivat de l'original el 26 maig 2024. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Clifford, Flo. «Giro d'Italia stage 21 results: Tim Merlier wins chaotic sprint in Rome as Tadej Pogacar seals overall victory». Global Cycling Network, 26-05-2024. Arxivat de l'original el 26 maig 2024. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ 41,0 41,1 «Giro d'Italia 2024 Stage 21 results». ProCyclingStats. Arxivat de l'original el 26 maig 2024. [Consulta: 27 maig 2024].
20 de maig de 2024 – Livigno